Connect with us

Bolos

Cala Vento, Vàlius, Me and the Bees i L’Hereu Escampa, primeres confirmacions pel MiniBeat 2018

Publicat fa

el

El Festival MiniBeat comença a confirmar les primeres bandes per la propera edició, que se celebrarà el pròxim 6 de maig a Granollers (Barcelona) amb quatre formacions de primer nivell dins de l’underground català, Cala Vento, VàliusMe and the Bees i L’Hereu Escampa.

La tercera edició del festival tindrà lloc, com cada any, al recinte de la Roca Umbert, una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en la Fàbrica de les Arts de Granollers. S’obriran les portes a les 10.30 del matí i es clourà a les 19.00h. A partir d’avui ja estan a la venda les entrades per aquesta edició, que consolidarà el MiniBeat com una aposta arriscada però amb forta projecció, dinamitzant la cultura musical familiar alternativa.

Fent una breu descripció d’aquestes primeres confirmacions, cal dir que el duet empordanès Cala Vento són la nova sensació del moment, produïts pel gran Eric Fuentes (Hang The Dj Records) i editats conjuntament amb BCore Disc, estan tant a prop de Japandroids o No Age per la seva formació com a Los Planetas més espídics o els Nueva Vulcano més melòdics, han donat amb una fórmula màgica que els fa tant interessants en disc per les seves enginyoses lletres, la seva riquesa de detalls i la seva capacitat expressiva com pel seu directe, marcat per la seva força i la seva espontaneïtat.

Mee and the Bees ens vindran a presentar el seu darrer treball “Menos Mal” editat a La Castanya, un treball gravat als estudis de Cal Pau de Sant Pere Molanta, amb la producció d’en Mau Boada (Esperit!) i la sonorització d’en Joan Colomo, les cançons de l’àlbum tornen a fer de la senzillesa una virtut.

Vàlius són fills il·legítims d’un concert de Les Aus, ara només són, com els seus pares no reconeguts, una guitarra elèctrica i una bateria, abans eren tres. Fan bandera de la inconstància, la incoherència i la impuntualitat, fan soroll cantant de cafeteres i dictadors, de desamors i de teoria de la història. Voldrien viure sempre de subvencions. Tot i això, són molt bons.

Què podem dir de L’Hereu Escampa, a part de què ens tenen el cor robat, aquest duet osonenc és pura exaltació, entusiasme i emoció. Canvis de ritme i forma. Combustió ràpida que pot produir una explosió. Energia, muntanyes d’energia. Vindran amb nou disc sota el braç, “Pren la matinada”, 11 temes amb un missatge directe, “Fem el que ens agrada i com ens agrada”.

Bolos

Joan Colomo estarà aquest mes de desembre presentant el seu nou àlbum “Disc Trist” a diverses ciutats de Catalunya, Euskadi i Valencia

Published

on

By

“Disc Trist” és el setè àlbum en solitari del músic català Joan Colomo, la carrera del qual abasta ja dues dècades. Després de diversos anys integrant bandes de renom com The Unfinished Sympathy, Zeidun o el supergrup La Celula Durmiente, des de 2009 publica un material en solitari que resulta sempre tan sorprenent com reconeixible. El seu estil fresc, eclèctic i juganer és una de les peces clau del puzle que dóna forma al panorama de la música independent made in Catalunya.

Insistim: Joan Colomo és un crac. No content amb haver injectat una revitalitzant dosi de frescor a The Unfinished Sympathy, ni amb capitanejar Celula Durmiente, el grup més lliurepensant i lliuretocant de l’estat, a més de seguir assajant amb els clàssics i influents Zeidun, Colomo s’ha tret de la màniga un disc que representa una de les sorpreses més interessants i refrescants de la temporada. Amb la seva coneguda bicefàlia cultural, entre les seves arrels navarreses i el seu arrelament als turons del Montnegre, Colomo fa unes revolucionàries voltes de rosca a la cançó castellana ia la cançó catalana; amb una lírica inèdita en ell fins ara, se’ns descobreix com un mestre de la cançó de protesta, amb el nihilisme polític com a capçalera i l’amor per les relacions humanes com a alternativa a la mundana brutícia, Colomo confronta una agressivitat brutal de continguts amb una commovedora candidesa formal. L’eclecticisme musical que sempre l’ha caracteritzat també és aquí present, encara que allunyat dels cànons del rock per aprofundir en instruments acústics, arranjaments orquestrals, de vegades circense-cabareters i sempre combinats amb un bon gust i una musicalitat pròpies d’un mestre de les melodies, les harmonies i els arranjaments.


Divendres 17 desembre – 66 Butaques, La Cate, Figueres (Girona)  
Dimarts 28 desembre – La Bohemia (solo show), Castelló 
Dimecres 29 de desembre – Casa del Mar, València 

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.