Connect with us

en directe

Cala Vento, Vàlius, Me and the Bees i L’Hereu Escampa, primeres confirmacions pel MiniBeat 2018

Published

on

El Festival MiniBeat comença a confirmar les primeres bandes per la propera edició, que se celebrarà el pròxim 6 de maig a Granollers (Barcelona) amb quatre formacions de primer nivell dins de l’underground català, Cala Vento, VàliusMe and the Bees i L’Hereu Escampa.

La tercera edició del festival tindrà lloc, com cada any, al recinte de la Roca Umbert, una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en la Fàbrica de les Arts de Granollers. S’obriran les portes a les 10.30 del matí i es clourà a les 19.00h. A partir d’avui ja estan a la venda les entrades per aquesta edició, que consolidarà el MiniBeat com una aposta arriscada però amb forta projecció, dinamitzant la cultura musical familiar alternativa.

Fent una breu descripció d’aquestes primeres confirmacions, cal dir que el duet empordanès Cala Vento són la nova sensació del moment, produïts pel gran Eric Fuentes (Hang The Dj Records) i editats conjuntament amb BCore Disc, estan tant a prop de Japandroids o No Age per la seva formació com a Los Planetas més espídics o els Nueva Vulcano més melòdics, han donat amb una fórmula màgica que els fa tant interessants en disc per les seves enginyoses lletres, la seva riquesa de detalls i la seva capacitat expressiva com pel seu directe, marcat per la seva força i la seva espontaneïtat.

Mee and the Bees ens vindran a presentar el seu darrer treball “Menos Mal” editat a La Castanya, un treball gravat als estudis de Cal Pau de Sant Pere Molanta, amb la producció d’en Mau Boada (Esperit!) i la sonorització d’en Joan Colomo, les cançons de l’àlbum tornen a fer de la senzillesa una virtut.

Vàlius són fills il·legítims d’un concert de Les Aus, ara només són, com els seus pares no reconeguts, una guitarra elèctrica i una bateria, abans eren tres. Fan bandera de la inconstància, la incoherència i la impuntualitat, fan soroll cantant de cafeteres i dictadors, de desamors i de teoria de la història. Voldrien viure sempre de subvencions. Tot i això, són molt bons.

Què podem dir de L’Hereu Escampa, a part de què ens tenen el cor robat, aquest duet osonenc és pura exaltació, entusiasme i emoció. Canvis de ritme i forma. Combustió ràpida que pot produir una explosió. Energia, muntanyes d’energia. Vindran amb nou disc sota el braç, “Pren la matinada”, 11 temes amb un missatge directe, “Fem el que ens agrada i com ens agrada”.

Continue Reading

en directe

Guadalupe Plata presenta el seu nou disc a Barcelona

Published

on

“Guadalupe Plata” (2018) al carrer des del 30 de novembre, suposa, en les seves pròpies paraules, “un nou intent d’anar més enllà en la nostra creuada de la involució i la idea de crear el nostre “Gris-Gris” particular. Per això vam decidir tornar a aprofundir en el so gibrell, com a baix principal, una bateria amb pocs micros que pogués treure la major naturalitat de so y una guitarra endollada a l’amplificador sense intermediaris ni res que pogués pertorbar la pau del convent. Vam afegir instruments nous en algunes cançons com ara una ampolla d’anís, una bandúrria desmuntada y algun so de porta vella, amb la fi d’afegir un tint de l’Espanya profunda”. Convé d’estacar que tots aquests elements rústics, una vella guitarra Harmony amb olor a encens, ampolles d’anís, bandúrries, un gibrell baix omnipresent, una bateria amb so espectral, contrastaven enormement amb la gegantesca televisió de plasma a la qual endollaven la Nintendo Switch durant els descansos de la gravació.

Composat, gravat y mesclat en tres setmanes i mitja, entre l’abril i juliol de 2018, a La Mina (Sevilla) que va servir de local d’assaig i estudi. Mentre en algun dels quatre discos anteriors (o cinc si contem l’EP de debut) havíem necessitat sols tres o quatre dies, en aquest no han sigut dies si no setmanes. La raó principal: la major part s’ha composat allà, sobre la marxa, deixant-se portar pel moment. Tanmateix, la possibilitat d’anar incorporant sons, com el cas del grinyolar d’una porta, feia que tot es dilatés més del compte. Recordo durant la tercera setmana de gravació trucar al Mark Kitkatt, d’Everlasting Records, per dir-l’hi que tot anava bé però que ens calien uns dies més. Em va respondre que semblàvem els putos My Bloody Valentine. No el vaig entendre gaire però em va entrar el riure nerviòs. Per fi, el 25 de juliol vaig rebre aquest missatge de Raúl Pérez, el productor: “He neutralitzat els darrers 10 arranjaments que volia fotre en Perico. I hem acabat el disc”.

El resultat final són dotze cançons on podem trobar el clàssic i inconfusible so de sempre de Guadalupe Plata i la immersió en altres barems com són les “corraleras”, la “cueca”, el vals i els ritmes ocults. Cal destacar també dos homenatges: un al sant patró, Screamin’ Jay Hawkins (“Oigo voces”), i un altre a un vell amic d’Úbeda, “Corral”, amb el que per fi acompleixen la promesa de dedicar-li una cançó fent servir a més la lletra que ell mateix els va suggerir: “Corral, Corral, ¿por qué asustas a las chicas? No sé, no sé”.

Respecte al disc anterior (el qual es va endur un Premi MIN al millor àlbum de rock, que per cert ningú de nosaltres va poder recollir) trobem a primera vista dos elements en comú. De nou hem anat a La Mina. Tot i que havíem avisat al Raúl que mai no repetim estudi vam acabar trobant a faltar la seva piscina i el menjar cubà que serveixen a la seva urbanització. I de nou, trobem una connexió amb Xile, amb Sebas Orellana de La Big Rabia capitanejant una incursió en el folklore del seu país a “Lo mataron”, relectura d’una cançó tradicional (El afuerino) popularitzada per Roberto Parra.

La portada, obra de Paloma Almagro i Pedro De Dios, és una pintura acrílica de caràcter votiu inspirada en els exvots mexicans. En aquesta, el grup agraeix a la patrona d’Úbeda la seva determinant col·laboració per impedir que uns dimonis robessin els seus instruments. Amb la fi d’aprofundir visualment en aquesta idea, el primer videoclip del LP l’està realitzant l’estudi mexicà d’animació Pneuma. El primer cartell de la gira, dissenyat per El Rapto, ha sortit també d’aquesta base. La fotografia promocional que acompanya el llançament és obra de Carlos Jimena, el nostre William Mortensen (considerat l’anticrist de la fotografia pictorialista). Com el seu propi nom diu, es tracta d’un diabòlic “Aquelarre” que va ser possible realitzar a l’església ubetense de San Lorenzo (siglo XIII) gràcies a la col·laboració de la Fundación Huerta de San Antonio (encarregada a la seva conservació) i al fet que aquest espai va ser degudament dessacralitzat.

M’agradaria acabar amb la primera conversa que vaig tenir amb Paco Luis Martos en arribar a La Mina, tan pròpia de Guadalupe Plata com la resta dels elements esmentats: “Y tú, ¿por qué has venido?”, em va preguntar, “Para que no me preguntes que por qué no he venido”, el vaig contestar. Toni Anguiano, mànager de Guadalupe Plata.


Divendres 11 de gener 2019
22.00h – Portes 21.00h
Sala Apolo Barcelona
Entrada 10€ + Despeses de gestió – Taquilla 13€

 

Continue Reading

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.