Novetats discogràfiques
“Lanaren Kanta” és el primer single d’avançament del nou disc dels Vulk
Presentem el primer avençament del que serà el tercer disc d’estudi dels Vulk: “Vulk Ez Da” (Vulk no és). Es tracta de “Lanaren Kanta” (La Cançó del Treball), una de les cançons més accelerades de l’àlbum i la millor manera per entrar a l’imaginari d’un disc revelador, ple de costats, on els bilbaïns es passen definitivament a l’euskera , redefinint i refinant un discurs líric i estètic que ja apuntava maneres en els seus anteriors treballs “Beat Kamerlanden” (Elsa, Meyo, 2017) i “Ground for Dogs” (Elsa, Meyo, 2018). A “Lanaren Kanta”, dibuixen un món laboral com a presó, com a obligació, com a excusa, com a obstacle. Això que deixem que organitzi les nostres vides sense adonar-nos-en.
“Beti berandu, Beti beti.
Ez nais ailegatu, Ez nais ez nais.
Lan asko neukan, Asko neukan.”
Siempre tarde. Siempre, siempre.
No he llegado, No lo he hecho.
Como siempre, tenía mucho trabajo.
El videoclip, que forma part d’una trilogia formada per dos vídeos més, fuig d’artificis, playback i retocs, i intenta captar l’essència del directe de la banda.
Es va rodar a l’estudi Arrate de Gernika la tardor de 2021, amb fotografia d’Adrián Nogales, muntatge per Liam McDonell, i vestuari de Julene Gregorio. Registrat amb so directe, a càrrec de Iñigo Irazoki. El treball de videogravació és una producció de Aspirational amb la col·laboració de Galapan, dirigit per Arriguri i Badator i compta amb el suport de Zinebi (Festival Internacional de Cinema Documental i Curtmetratge de Bilbao).
Reinventar-se o morir. El progrés artístic de Vulk emana del seu inconformisme i el seu avenç implacable, el mateix que es pot apreciar als seus concerts. Després de tres anys de repòs i reflexió sobre el concepte de banda, el quartet basc es nega a si mateix (Vulk no és) per plantar una tabula rasa des de la qual continuar creixent.
Vulk representa el futur del rock basc, sense voler esquivar l’arrelament a bandes com Dut, Lisabö, Borrokan o bandes de sonoritat més pop com Itoiz o Zarama. Una nova avantguarda, que tampoc no escapa dels focus externs.
Vulk ha girat per tot l’Estat com a part del cartell de festivals com Primavera Sound, BBK Live, FIB o Vida Festival. Tot això sense treure el focus de les seves arrels, en concerts a gaztetxes (centres autogestionats) o sales.
“Vulk ez da” és una de les puntes de llança de la nova música a Euskal Herria i el tindrem a les nostres mans a finals de gener de 2022.
Novetats discogràfiques
AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies
El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.
Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.
La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.
Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.
Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.
Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.
COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
