Connect with us

Novetats discogràfiques

“Lanaren Kanta” és el primer single d’avançament del nou disc dels Vulk

Publicat fa

el

Presentem el primer avençament del que serà el tercer disc d’estudi dels Vulk: “Vulk Ez Da” (Vulk no és). Es tracta de “Lanaren Kanta” (La Cançó del Treball), una de les cançons més accelerades de l’àlbum i la millor manera per entrar a l’imaginari d’un disc revelador, ple de costats, on els bilbaïns es passen definitivament a l’euskera , redefinint i refinant un discurs líric i estètic que ja apuntava maneres en els seus anteriors treballs “Beat Kamerlanden” (Elsa, Meyo, 2017) i “Ground for Dogs” (Elsa, Meyo, 2018). A “Lanaren Kanta”, dibuixen un món laboral com a presó, com a obligació, com a excusa, com a obstacle. Això que deixem que organitzi les nostres vides sense adonar-nos-en.

“Beti berandu, Beti beti.
Ez nais ailegatu, Ez nais ez nais.
Lan asko neukan, Asko neukan.”

Siempre tarde. Siempre, siempre.
No he llegado, No lo he hecho.
Como siempre, tenía mucho trabajo.

El videoclip, que forma part d’una trilogia formada per dos vídeos més, fuig d’artificis, playback i retocs, i intenta captar l’essència del directe de la banda.

Es va rodar a l’estudi Arrate de Gernika la tardor de 2021, amb fotografia d’Adrián Nogales, muntatge per Liam McDonell, i vestuari de Julene Gregorio. Registrat amb so directe, a càrrec de Iñigo Irazoki. El treball de videogravació és una producció de Aspirational amb la col·laboració de Galapan, dirigit per Arriguri i Badator i compta amb el suport de Zinebi (Festival Internacional de Cinema Documental i Curtmetratge de Bilbao).

Reinventar-se o morir. El progrés artístic de Vulk emana del seu inconformisme i el seu avenç implacable, el mateix que es pot apreciar als seus concerts. Després de tres anys de repòs i reflexió sobre el concepte de banda, el quartet basc es nega a si mateix (Vulk no és) per plantar una tabula rasa des de la qual continuar creixent.

Vulk representa el futur del rock basc, sense voler esquivar l’arrelament a bandes com Dut, Lisabö, Borrokan o bandes de sonoritat més pop com Itoiz o Zarama. Una nova avantguarda, que tampoc no escapa dels focus externs.

Vulk ha girat per tot l’Estat com a part del cartell de festivals com Primavera Sound, BBK Live, FIB o Vida Festival. Tot això sense treure el focus de les seves arrels, en concerts a gaztetxes (centres autogestionats) o sales.

“Vulk ez da” és una de les puntes de llança de la nova música a Euskal Herria i el tindrem a les nostres mans a finals de gener de 2022.

Novetats discogràfiques

Koko-Jean & The Tonics presntaran el seu nou disc “Shaken & Stirred” durant aquest mes de desembre

Published

on

By

La formació barcelonina de soul i rhythm and blues, Koko-Jean & The Tonics, acaba de publicar el seu àlbum de debut “Shaken & Stirred”, i el presentarà en directe el 10 de desembre a la sala Upload de Barcelona, 17 de desembre a la sala Zero de Tarragona i el 18 de desembre al Cafè del Teatre de Lleida.

La voracitat musical de Koko-Jean Davis, vocalista afrocatalana nascuda a Moçambic però resident a Barcelona, es va posar a prova durant la pandèmia, però n’està sortint amb més gana i ritme que mai. A la seva nova aventura amb The Tonics, formació amb què ja havia posat de cap per avall l’escena soul i rhythm’n’blues barcelonina anys enrere, han canviat el seu hàbitat natural del directe (malgrat haver actuat més de 25 vegades des que va acabar el confinament) potenciant el de l’estudi d’enregistrament, gestant els seus dos primers EPs el 2020: Hairwhip (Do The Do) –publicat just abans de la pandèmia – i Please Mr. Milton, tots dos produïts per Dani Nel.lo. Ara presenten “Shaken & Stirred”, un flamant àlbum de debut amb grans dosis de soul, blues i rock’n’roll, tot envoltat de l’esperit musical de Nova Orleans. És a dir: Koko-Jean & The Tonics en estat pur.

Totes les tradicions musicals de les quals beu la banda queden exposades a Shaken & Stirred. El seu primer avenç, Pattin Juba, és un revival d’un folklore afroamericà que comença funky groove i es va accelerant cap a un ritme alegre de gospel. Aquest tema ens revela les arrels del swampy blues i del claqué, recuperant la referència a una forma de dansa amb què purgaven els seus mals els esclaus, i aprofundint de passada al blues africà. Per contra, el segon, ‘Never Said No’, la seva cançó més “pop”, abraça ritmes de rock’n’roll seixanta a l’estil yeyé, sense que això li resti una mica de carisma i d’aquesta actitud soulera que ha fet cèlebre a Koko-Jean i la seva tropa. És fàcil imaginar que ‘New Orleans’ beu directament de l’inconfusible riff de guitarra a l’estil Bo’ Diddley. És un second line inspirat pel Mardi Gras de la gran ciutat de Louisiana. I temes com ‘Hard To Say Goodbye’, on Koko-Jean registra el seu primer duet amb la veu de Víctor Puertas en homenatge al bluesman barceloní recentment mort Amadeus Casas, i ‘Leaving Trunk’, versió del mític tema del gran Taj Mahal, traspuen blues pels quatre costats.

No falten picades d’ullet a temàtiques romàntiques i alhora reivindicatives a Shaken & Stirred. ‘Practice What You Preach’ tracta sobre una persona que està atrapada en una relació controladora, però la parella de la qual és menys que perfecta; i ‘What You Mean to Me’, en forma de preciosa i punyent balada entre el blues i el rock progressiu dels 70, és en realitat una carta d’amor agraint als ex pel creixement emocional malgrat l’experiència tumultuosa, però confessant que per fi s’ha alliberat del dolor perquè l’ha perdonat. D’altra banda, temes com “From the Country to the City” i “Movin On” reflecteixen el poder de la perseverança i la lluita per un futur millor per a la societat. La primera, sobre un rerefons molt dixie i country-góspel, explica la història d’una noia negra del camp que somia emigrar a la gran ciutat per viure la rebel·lia del rock’n’roll. La segona, en canvi, és una cançó protesta que recorda les manifestacions de l’any 1968 als Estats Units contra la Guerra del Vietnam i les injustícies socials i racials dels temps i del president. Construïda sobre la base d’un patró de blues 6/8 i inspirada en una cançó de “Sharon Jones”, adapta el poema “I Look At The World” de l’històric activista i escriptor afroamericà Langston Hughes.

Concerts,
10/12  Sala Upload – BARCELONA
17/12  Sala Zero – TARRAGONA
18/12  Cafè del Teatre –  LLEIDA

Entrades a www.curtcircuit.com

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.