Connect with us

Novetats discogràfiques

Will Spector y Los Fatus passen de la veritat en el seu nou single “Miénteme otra vez”

Publicat fa

el

I si en realitat Neo a Matrix fos el dolent? I si la veritat sense cap filtre estigués sobrevalorada? No viurem tots una mica més feliços en la ignorància? Mentre altres col·lectius socials, com els amants del mindfullness o els bonistes, advoquen per tòpics bíblics com que la veritat et farà lliure, Will Spector y Los Fatus ho tenen clar i aposten per contra: que la ignorància és una benedicció. “Miénteme otra vez”, que es presenta com el tercer single del seu nou àlbum “La Llama”, és una altra d’aquelles declaracions d’intencions que forcen els límits del que és políticament correcte a què tan acostumats ens té la banda oscense-barcelonesa.

Seguint la línia de “Fondo de la muerte”, un antihimne amb què celebren el fracàs, accepten la misèria existencial i abracen la tragèdia, i “Sueño”, on ens convida a un món de gairebé existència, el seu nou single aplaudeix les bondats de l’autoengany, que de vegades és necessari per tirar endavant un dia més. El seu videoclip, dirigit per Miki Velilla, és un exemple perfecte de com afrontar amb alegria i ballets la simulació i l’autoengany necessaris per seguir aguantant la tirada.

En l’estrictament musical, “Miénteme otra vez” és un tall poderós i electritzant on la psicodèlia de Brian Jonestown Massacre, l’espacialitat de Spiritualized, la xuleria de Happy Mondays i l’electrònica orgànica de Caribou es fan una capbussada en un mar de shoegaze i de ritmes ballables. Amb un accent brit que uneix el so Madchester de The Stone Roses al més dance-rock de Primal Scream, la nova peça del quintet segueix perfilant el caràcter que tindrà el que serà el tercer àlbum.

“La Llama” veurà la llum passat l’estiu en una coedició dels segells barcelonins Magic Mountain i Magic in the Air, i promet bones dosis d’autoescarni, escapisme i optimisme càustic, així com el seu còctel estilístic habitual, que conté traces de psicodèlia, pop estratosfèric , synth-rock, garatge o dance orgànic, entre altres elements àcids.

Aprofitant el llançament del single, la banda anuncia la incorporació d’Antia García (sintetitzadors) a la formació, unint-se a Guillermo Bruno (veu, guitarra), Carlos Aquilué (guitarra), Eric Grífol (baix) i Miguel Atarés (bateria, percussió).

Foto de Quique Roma

Novetats discogràfiques

Caja de ordenación número 4 publica “Pla especial”, el nou àlbum del duet de post tot

Published

on

By

Caja de ordenación número 4 està format per Dèlia (Meconio, Ratpenat) i Dadavid (Tiznao, Decurs, N.I.T, Ratpenat), talents clau per entendre el DIY ibèric des de fa més d’una dècada. Formen part d’un dels col·lectius fonamentals a Barcelona, Ojalá estë mi bici, així com del segell SubPost. Ara, amb dos àlbums publicats (l’últim ‘Terra negra’ de 2022) i innombrables gires i quilòmetres d’escenari al darrere, el duet de Fogars de La Selva presenta el seu tercer treball d’estudi, el títol del qual fa referència al silenci administratiu amb el que es va aprovar al pla d’ordenació del Montnegre-Corredor, el 1989. Operació gràcies a la qual avui dia l’administració pública continua expropiant habitatges a zones forestals, dibuixant amb això un setge hostil a llocs en plena naturalesa, com és el cas de la Serra de l’Esquirol, on habiten la Dèlia i en Dadavid: benvinguts a “Pla especial“.

Per primera vegada el disc ha estat enregistrat, produït i mesdclat pel mateix duet a casa seva, i bona part dels temes es van acabar durant les sessions d’estudi. Sessions que han aconseguit capturar una distribució dels plànols acústics que amplifica la contundència de l’àlbum, així com ajuda a gaudir encara més de la gestió del tempo, dels silencis lírics i de la tensió narrativa que el duet manega magistralment a les cançons. Treball pel qual, a més d’incorporar instrumentació inèdita fins ara (baix, oscil·ladors i sintetitzadors), van comptar amb la participació de músics de la talla d’Stef Ketteringham (Shield your eyes, Reciprocate, Price Attack), Balty Albiol (KLS, Trompeta i responsable del disseny de l’àlbum) o Robert Martínez (Usnea, Muzak, Mutan Monkey).

Amb homenatge al mític programa de ràdio alternativa ‘Maximum clatellot’ inclòs, odes a la literatura com “Llegir ens farà lliures” o “La libreta”, i viscerals peces com ‘2021’ o l’emocionant ‘Re-estàrter’… ‘Pla especial ‘ consolida Caja de ordenación número 4 com una de les bandes més transgressores de l’actualitat. Un combo intransigentment personal, la música del qual no només és capaç de projectar un emocionant i idiosincràsic imaginari poètic, sinó que directament escapa a comparacions d’estil estanques. La Dèlia i en David transcendeixen el gènere musical per adoptar atributs de les arts escèniques, de l’spoken word i fins i tot de l’art contemporani. La seva música -i els seus imponents directes- suposen una experiència impactant, inexplicable, crua i intimidant però alhora sofisticada. Una proposta que és política alhora de filosòfica i que menta allò artístic en estat pur.

Ens trobem davant d’una de les poques bandes de rock veritablement personals de l’actualitat. Un duet que imprimeix veritat i bellesa esmolada a les seves cançons i que és capaç d’assolir allò que pràcticament ningú no aconsegueix entreveure en l’escena d’oci cultural actual. És a dir, induir la nostra sublimació. Canviar-nos.

EL REPETIDOR

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.