Novetats discogràfiques
“Uncertainty”, el primer LP de Carlota Flâneur
Carlota Flâneur ja porta un temps demostrant que el seu fort és el pop en majúscules. A “Uncertainty” (Hidden Track Records / Pertiga Music, 2022), explora totes les formes, les maneres, els angles i els colors del pop, oferint-nos un resultat extraordinari i brillant, amb cançons que freguen la perfecció, que es claven a la memòria i que t’introdueixen en un univers de fantasia, on habiten totes les dimensions de Carlota Flâneur.
I parlant de dimensions, la veritat és que Carlota Flâneur ha aconseguit desbordar totes les expectatives. Ja ho va deixar clar a “Lungs”, un primer single avençament molt fresc i lluminós. Després va arribar “Party”, una cançó que continuava clarament amb el caràcter pop dolç que tant el caracteritza, però amb una micro dosi de nostàlgia i malenconia. Amb el tercer avenç, “Alive at the same time”, ens va amenitzar l’espera amb una joieta pop, tendra i enganxosa. Ara podem escoltar per fi la resta de “Uncertainty”, un disc on trobarem cançons de ritmes alegres, guitarres que juguen amb les melodies de veu i sintes que van i vénen, donant calidesa a una proposta ja de per si acollidora. I enmig de tot això trobem una Carlota Flâneur que ens parla amb dolçor però amb sinceritat sobre les inseguretats i les pors, de sentir-se vulnerable i de quedar paralitzada, de veure el món girant massa ràpid, de l’amor i de la sensació de sentir-se estimada. Tot això amb una veu pulcra que es diverteix entre harmonies i tornades totalment corejables.
Resulta inqüestionable com Carlota Flâneur ha evolucionat en tot just dos anys. Comptant novament amb Ferran Palau per a la producció del disc, ha mantingut la seva proposta cromàtica i de suau cadència, però ara la seva música emana una personalitat única, totalment reconeixible, deixant clar que la seva capacitat per crear cançons rodones és infinita. Sigueu benvingudes a l’univers Flâneur.
Foto: Silvia Poch
Novetats discogràfiques
RAMPER treu el nou LP “Solo postres”, post rock des de Granada
Ramper van néixer a Granada el 2017 amb una ambició comuna: la de quatre universitaris que volien fer una música preciosista, profunda, d’una emocionalitat pura. Amb aquestes premisses Joserto, Antonio, Ángel i Álvaro van llançar el 2020 “Nuestros mejores deseos”, en què canalitzaven magníficament la profunda admiració que sentien pels pops del shoegaze, el slowcore i el post-metall. El disc va aconseguir, des de l’autogestió, obrir-se un lloc a nivell nacional i internacional. Han passat quatre anys, i en aquests quatre anys Ramper s’han fet grans. Han matat el pare. “Solo postres”, publicat el 18 de setembre, a través de Humo Internacional, és la confirmació que Ramper ja són una banda enorme, capaç de articular el seu propi llenguatge sense ser deutors de ningú.
A “Solo postres” tot és enorme. Començant per la durada, un doble LP de més d’una hora. No s’espanten davant del minutatge: en aquests set temes no hi ha cap moment de complaença; l’ornamentació i el preciosisme estan totalment a mercè d’unes cançons profundes i emotivíssimes. També ha estat enorme el seu procés de creació, amb una fase de composició que va ocupar tres anys, pensant sempre a fer un pas endavant, a anar més enllà de les seves influències. Gravat el 2023 entre Granada, Dúrcal i Madrid, “Solo postres” és la cristal·lització d’una visió artística infrangible. Ramper es va plantejar l’àlbum com la creació d’un món propi, tan humà com místic. I és que és allà on resideix bona part de la paradoxa de les cançons de Ramper, en què la delicada vulnerabilitat de les lletres es troba amb un embolcall musical que remet al que és sobrenatural, a una orfebreria textural on els elements electrònics i orquestrals es van conjugant per crear paisatges de terror i esperança.
És temptador emmarcar Ramper dins d’aquesta complexa etiqueta que és post-rock, donat el seu gust per allò atmosfèric i pels desenvolupaments llargs, però si encaixen en el gènere és per coincidir en esperit amb les bandes de la primera fornada, amb una recerca més enllà de qualsevol cànon o qualsevol exercici destil. Un pas de Setmana Santa, una nadala o una melodia popular són tan vàlids al seu llibre d’estil com una textura que pugui evocar Xiu Xiu, Jesu o Black Country, New Road. “Solo postres” és, sobretot, un univers tan personal com el que apareix retratat a la seva bellíssima portada, obra d’Ana de la Cuadra, i expandit en l’art del disc, creat per Tumulus Design. Allò infantil, allò oníric i allò terrorífic es creuen per convertir-se en una metàfora del créixer (com a persones i com a banda) i parlar de la por i de com la superem a cops. De com ens fem grans. Enormes.
“Solo postres” ja està disponible en doble LP de vinil negre, doble LP de vinil blau i… cartutx de Game Boy Advance. També han tret una tirada limitada d’adhesius, i hi ha uns packs amb preus especials combinant diversos d’aquests productes o el seu anterior LP, “Nuestros mejores deseos”. Tot això, com sempre, a la botiga de la web de Humo Internacional.
Ramper estaran presentant Solo postres a Aracena, Sevilla, Barcelona i Madrid.
-
Festival5 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques5 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga