Connect with us

Novetats discogràfiques

Nou split EP compartit entre Zanussi​ i el ​Atomizador

Publicat fa

el

L’últim disc que van treure els Zanussi abans d’aquest EP que acaben de publicar aquest gener, es va editar el 2006. La nova edició la van gravar el 2016, i només tenen un altre 7″ compartit i un 7″ més en solitari, el primer el van publicar el 1999 , fa la barbaritat de 25 anys i en tots aquests anys han tret només 29 cançons, gairebé a cançó per any!!!! A més, cançons que poques vegades arriben al minut de durada i en només un parell de casos superen per uns segons els dos minuts.

Fa cinc anys van editar un llibre commemorant els 20 anys de vida, “seguim sense saber tocar, de fet avui i amb l’edat que tenim, almenys a mi se’m fa difícil aguantar un concert sense haver de descansar mig minut entre cada cançó. Per no morir en l’intent, massa tralla per com n’estic de rebentat, però aqui seguim, la nostra música no ha canviat ni un apice i això no sé si és bo o dolent però és la realitat, qui ens diria que després de 25 anys encara seguiríem junts i traient discos”, ens comenta Óscar Mezquita, bateria de Zanussi i responsable de Flexi Discos.

“Estimo aquesta banda amb tot el meu cor, a aquestes tres persones que toquen amb mi i sobretot estimo profundament estar amb ells, més enllà de tocar les nostres cançons, estimo la seva companyia, la seva conversa, cada vegada que estic amb ells és una celebració de la vida i una d’aquelles coses que et fan sentir increïblement bé, així que aquí estem una altra vegada amb aquest grapat de cançons compartides amb Atomitzador que és algú que vam conèixer fa moltíssims anys, jo diria que als nostres inicis i que sempre he seguit, amb tots els seus projectes , des dels mítics A room with a view”, continua Óscar.

“Ens feia molta il·lusió treure un single així en què la música aparentment és oposada ja que Jose fa un pop folk psicodelic preciós amb melodies al·lucinants i el nostre és una aberració de soroll, distorsió i xiscles a la major velocitat possible, tocat el més fort que sabem, però el més important és que tenim una forma molt semblant de fer les coses des de baix i amb el DIY com a bandera”.

Per la part de l’Atomitzador (1976, Madrid) és l’àlter ego musical de Jose HAZ, músic subterrani i artista marginal exmembre del grup de rock experimental A Room With A View i de bandes d’art-punk alienígena com Ensaladilla Rusa, Campamento Ñec Ñec!, Humor Vítreo i Extinción De Los Insectos. Des del 2002 porta la plataforma d’autoedició Afeite Al Perro i publica els fanzines subculturals Manchas y Ruido i HAZ.

Així doncs aquí teniu aquest disc compartit amb l’Atomizador que podeu escoltar i comprar al seu bandcamp.

Coeditat entre Krimskramz, Producciones Tudancas, Pifia Records, Afeite al Perro, La Agonía de Vivir i Flexidiscos. Gravat per Hambre a La Residencia l’estiu del 2016, barrejat per Huevo i masteritzat per Jose Guerrero a la seva Plataforma Continental.

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

on

By

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis nowel segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.