Novetats discogràfiques
“Plora Aquí” el nou disc de FERRAN PALAU
Ferran Palau arriba amb un àlbum que promet transportar-nos a un univers carregat de criatures fantàstiques, i paisatges naturals. En aquesta ocasió, la figura del productor es desdibuixa, donant pas a una col·laboració més cohesionada entre diverses ments creatives. Jordi Matas i Joan Pons han estat partícips d’aquest procés, mentre que el Sr. Chen ha encapçalat l’organització i cohesió del treball. Innercut, a més, ha contribuït decisivament a polir i definir l’essència sonora del disc amb part de la mescla i la masterització. Palau confessa que durant la gravació d’aquest àlbum, ha recuperat la sensació d’innocència dels seus primers anys amb Anímic, quan s’enfronta als reptes sense tenir clar el camí a seguir. Inspirat en músics de folk i soul dels anys 60 i 70, així com en gravacions de camp, el seu interès per textures lo-fi s’entrellaça amb elements propis del hip-hop, buscant constantment l’equilibri entre l’orgànic i el digital, diluint la línia que separa aquests dos mons musicals.
L’aspecte visual pren un paper protagonista en aquesta experiència. Palau va arribar a la conclusió que els monstres del cinema dels anys 80 i 90 serien el punt focal visual del seu nou treball, una idea que ha pres vida gràcies al talent de Pablo Maestres i la il·lustració del dissenyador Dsorder. El concepte visual ha estat ideat per Palau, Maestres i Dsorder, amb les maquetes inicials creades per Ferran i materialitzades (sota la direcció de músic i director) per l’artista Agnès C. Olivé, que juntament amb les seves col·laboradores Andrea Ruiz Pérez i Atena Pou han creat els monstres que protagonitzen aquesta història, Snif i Smosly. Pablo Maestres, dirigeix una súperproducció en format curtmetratge que acompanya el disc, amb el suport de les productores ROMA, SPY Films, JAMM, SUPERPRIME FILMS, Hidden Track i les actuacions de Bruna Cusí i Judit Mascó.
El curt es va estrenar el passat 22 de maig al cinema Phenomena de Barcelona i ja es pot veure a la plataforma FILMIN.
PRÒXIMS CONCERTS
26/05 Caixaforum Barcelona
31/05 Primavera Sound Barcelona
08/06 Recòndit Esponellà
14/06 Sound Isidro Madrid
15/06 Jambo Street Music Andorra
21/06 Es Claustre Menorca
22/06 Lluna en vers Mallorca
05/07 VIDA Vilanova i la Geltrú
10/07 FITM La Bisbal de l’Empordà
18/07 El Ressupó Celrà
26/07 Macroclima Camprodon
27/07 Festa d’estiu de l’AAMP Mont-Ral
06/10 Paral·lel 62 Barcelona
09/10 Las Armas Zaragoza
10/10 Kafe Antzokia Bilbao
11/10 Dabadaba Donostia
17/10 Espai Orfeó Lleida
20/10 Jazz Cava Terrassa
16/11 Sala El Loco Valencia
Novetats discogràfiques
RAMPER treu el nou LP “Solo postres”, post rock des de Granada
Ramper van néixer a Granada el 2017 amb una ambició comuna: la de quatre universitaris que volien fer una música preciosista, profunda, d’una emocionalitat pura. Amb aquestes premisses Joserto, Antonio, Ángel i Álvaro van llançar el 2020 “Nuestros mejores deseos”, en què canalitzaven magníficament la profunda admiració que sentien pels pops del shoegaze, el slowcore i el post-metall. El disc va aconseguir, des de l’autogestió, obrir-se un lloc a nivell nacional i internacional. Han passat quatre anys, i en aquests quatre anys Ramper s’han fet grans. Han matat el pare. “Solo postres”, publicat el 18 de setembre, a través de Humo Internacional, és la confirmació que Ramper ja són una banda enorme, capaç de articular el seu propi llenguatge sense ser deutors de ningú.
A “Solo postres” tot és enorme. Començant per la durada, un doble LP de més d’una hora. No s’espanten davant del minutatge: en aquests set temes no hi ha cap moment de complaença; l’ornamentació i el preciosisme estan totalment a mercè d’unes cançons profundes i emotivíssimes. També ha estat enorme el seu procés de creació, amb una fase de composició que va ocupar tres anys, pensant sempre a fer un pas endavant, a anar més enllà de les seves influències. Gravat el 2023 entre Granada, Dúrcal i Madrid, “Solo postres” és la cristal·lització d’una visió artística infrangible. Ramper es va plantejar l’àlbum com la creació d’un món propi, tan humà com místic. I és que és allà on resideix bona part de la paradoxa de les cançons de Ramper, en què la delicada vulnerabilitat de les lletres es troba amb un embolcall musical que remet al que és sobrenatural, a una orfebreria textural on els elements electrònics i orquestrals es van conjugant per crear paisatges de terror i esperança.
És temptador emmarcar Ramper dins d’aquesta complexa etiqueta que és post-rock, donat el seu gust per allò atmosfèric i pels desenvolupaments llargs, però si encaixen en el gènere és per coincidir en esperit amb les bandes de la primera fornada, amb una recerca més enllà de qualsevol cànon o qualsevol exercici destil. Un pas de Setmana Santa, una nadala o una melodia popular són tan vàlids al seu llibre d’estil com una textura que pugui evocar Xiu Xiu, Jesu o Black Country, New Road. “Solo postres” és, sobretot, un univers tan personal com el que apareix retratat a la seva bellíssima portada, obra d’Ana de la Cuadra, i expandit en l’art del disc, creat per Tumulus Design. Allò infantil, allò oníric i allò terrorífic es creuen per convertir-se en una metàfora del créixer (com a persones i com a banda) i parlar de la por i de com la superem a cops. De com ens fem grans. Enormes.
“Solo postres” ja està disponible en doble LP de vinil negre, doble LP de vinil blau i… cartutx de Game Boy Advance. També han tret una tirada limitada d’adhesius, i hi ha uns packs amb preus especials combinant diversos d’aquests productes o el seu anterior LP, “Nuestros mejores deseos”. Tot això, com sempre, a la botiga de la web de Humo Internacional.
Ramper estaran presentant Solo postres a Aracena, Sevilla, Barcelona i Madrid.
-
Festival5 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques5 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga