Connect with us

Novetats discogràfiques

MIGUEL A. GARCÍA publica nou àlbum “Littentula”, un artefacte atemporal i avantguardista

Publicat fa

el

En actiu des de fa més de dues dècades i amb una discografia que supera la desena d’àlbums (presentant els quals ha girat per Europa, Amèrica i Àsia, actuant ni més ni menys que l’Issue Project Room a Nova York, el Centro Nacional de las Artes a Ciudad de México, el Ftarri de Tòquio, el DOM Cultural Center de Moscou, l’Église Saint-Merry de París o l’Auditorio Nacional de Música de Madrid), Miguel AGarcía és tot un referent en música experimental i art sonor, tant per la seva obra com a compositor, com per la seva carrera a l’escena d’improvisació electroacústica. Trajectòria durant la qual l’artista de Bilbao ha col·laborat amb noms com Fernando Carvalho, Francisco López, Francisco Meirino, Ibon RG, Jean-Luc Guionnet, Juan Carlos Blancas o Seijiro Murayama, així com comissariat esdeveniments i festivals com el Zarata Fest, el Hotsetan a Azkuna Zentroa o el mític i extint Club Le Larraskito. Cursa immaculada, en fi, a la qual ara se suma aquesta obra davant de la qual ens trobem. Un doble àlbum amb què l’artista euskaldun ha aconseguit transmetre amb lucidesa el moment vital en què es troba i donar forma a aquest artefacte artístic atemporal i genuïnament avantguardista, anomenat «Littentula».

Com un modern Prometeu però usant com a matèria primera la documentació dels seus propis processos de captura (tant per a síntesi tímbrica, com per a composició), en aquest nou llarg García rubrica una íntima i atractiva invitació a la sublimació, mitjançant peces que són abstractes per naturalesa i que ostenten una sensibilitat brutal. Estimulant envit, que ha estat orquestrat pensant en músics amics de la talla de Garazi GorostiagaEnrike Hurtado i Garazi Navas, quins han convertit les seves partitures en una obra major que transcendeix gèneres i que es divideix en dos volums bessons, units per una nova bellesa artificial concebuda a partir dels gens del vell món.

Al primer disc de «Littentula», García oficia com a creador d’un autèntic escenari sonor, on allò orgànic transmutat ens remet al cicle de regeneració de la natura. Els quatre temes que el componen es desenvolupen a partir d’una mètrica dels batecs intrigant, que aconsegueix estimular i ampliar la nostra percepció sobre la cara oculta d’allò que és aparent. En el segon, aquesta lògica preconscient acaba derivant en una mena de convulsió a càmera lenta, d’espasme emmudit, velat, latent i estranyament intens, a través del qual arribem a intuir que en l’objecte de creació es manifesten l’aurora i l’ocàs. Joc de miralls, amb el qual Miguel A. García planteja davant nostre el doble oposat intrínsec més essencial. La vida

Novetats discogràfiques

MARIA JAUME i FADES, junts en la turismofòbia

Published

on

By

Turismofòbia sí, però ballant i passant-ho bé. Maria Jaume ja havia criticat la massificació turística amb l’aclamat disc “Nostàlgia Airlines” o hits com “Hoteles sol y playa”, mentre que el trio Fades també havia signat un himne en la mateixa línia com “Catalonian Girls”. Ara s’ajunten per desafiar tots els guiris que venen a lligar a casa nostra amb el nou single “Mon Cheri Go Home”, on desestimen categòricament l’amor de videotrucada.

Si no m’entens en català
Mon chéri, comment ça va?
Crec que hauria d’acabar


El nou single “Mon Cheri Go Home” està produït per Lluís Cabot (Aka Luigi) i compta amb un videoclip signat per Liam D.

Maria Jaume és un dels talents emergents clau en la nostra escena musical recent. Nascuda a Mallorca i establerta a Barcelona, va començar estenent un pont entre les grans cantautores de l’indie i l’escena mediterrània amb els seus primers àlbums “Fins a maig no revisc” (2020) i “Voltes i voltes” (2022), que van obrir les portes dels principals festivals del país. Però la seva gran eclosió ha tingut lloc aquest 2024 amb la publicació del seu tercer i aclamat àlbum “Nostàlgia Airlines”, que acaba de ser escollit el millor disc de 2024 per la revista Enderrock. Properament el presentarà en viu, junt amb noves cançons de publicació imminent, en festivals com TelecogrescaStrenesCabró RockÍtacaCruïlla o el Tingladu (agenda completa aquí).

Fades, per la seva banda,es defineixen com un trio de filòlegs queer format per dos mallorquins i un català: Vicenç Calafell, Ferran Pi, Àngel Exojo. Amb el seu primer àlbum, “Metallix” (Satélite K, 2024), s’han consolidat com la queer band de referència en la nostra escena, amb hits com “Mai neva a la ciutat” (on precisament samplegen “Me desplom” de Maria Jaume) o “Catalonian Girls”, la seva versió mediterrània del “California Girls” de Katy Perry.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.