Novetats discogràfiques
SAL DEL COCHE tornen amb “Salir de casa” i un 7” d’edició limitadíssima
Sal del coche tornen amb “Salir de casa”, aquesta empenta que de vegades fa falta per tirar endavant; aquesta veu interior que et parla amb amabilitat i t’ajuda a veure les coses clares. La que et diu: «Chico, eso no es un buen negocio», i no te’n queda cap altra que fer alguna cosa. La cançó ja està disponible a totes les plataformes perquè l’escoltis i la gaudeixis. Però, a més, pots fer-te amb un 7” limitadíssim, amb portada de PVC transparent serigrafiat i dues postals impreses a doble cara al seu interior. El disc a més inclou una altra cançó que podràs escoltar molt aviat, però que, de moment, només pots descobrir si et fas amb el disc físic.
Sal del coche són la banda més lliure que un pugui concebre. Són tan lliures que ni tan sols es poden definir com una banda a l’ús, sinó com una mena d’agrupació sense nombre fix de membres que gira al voltant de Lizardi, Alberto i Jangitz, tres músics biscaïns per als quals la idea de gènere musical és poc més que un destorb trist i limitador.
Perquè si un és capaç d’unir en cançons rodones i sense solució de continuïtat el crim, la no-wave, el footwork, l’ASMR, les influències neoclàssiques i pràcticament qualsevol matèria sonora que se li pugui venir a un a la ment, què són els gèneres? Poca cosa més que paraules que s’emporta el vent.
Sal del cotxe són pura música en moviment, pura desconstrucció de qualsevol patró previ, del post-punk, de l’electrònica de ball i del hip hop. Són moure el cos fins que cruixa cada vèrtebra i perilli cada os, són com un grup de punk funk que se sap el fet, és simple de memòria, com una banda sortida del No New York aterrada en plena ria del Nervión amb el catàleg de Hyperdub Records sota el braç. Són una explosió de ball i inquiets melòdics i llibertat creativa i de color al gris que ens envolta. Això són Sal del Coche avui. Vés a saber què són demà. Segur que ni ells ho saben, i millor que sigui així.
Novetats discogràfiques
la puebla edita “con dos nombres” el nou àlbum editat a Hidden Track Rec.
la puebla és un projecte que només passa de tant en tant. Una feliç excepció, una coincidència màgica. la puebla és el que succeeix quan Amaia Miranda i Nacho Mur decideixen trobar-se per improvisar i fer música instrumental plegats. Els uneix la mateixa fascinació per la música i el so, i dues guitarres que, tot i venir de llocs molt diferents, descobreixen que comparteixen un mateix univers.
Tot va començar el gener del 2025 a La Puebla de Valdavia (Palència). Els dos músics es van reunir en una casa amb una premissa: no portar cap cançó composta prèviament, moguts per la curiositat de descobrir allò que només sorgeix de la trobada. En dos dies van generar quatre hores de música enregistrada en brut. A partir d’aquí, van seleccionar els fragments que els van semblar més emocionants i hi van treballar per donar-los forma abans de tornar-los a enregistrar en una peça d’àudio i vídeo en directe, aquesta vegada en una cabana de Conca, el maig del 2025.
Fruit de tot plegat, Amaia i Nacho han concebut un disc, con dos nombres, que té ben poc de convencional. Marcat pel so de les guitarres elèctriques de Nacho i la guitarra de cordes de niló d’Amaia, és un àlbum que conserva el record de com s’ha gestat i que posa en valor no només el resultat final, sinó també el procés. La cara A recull el disc enregistrat en directe que forma part de la peça audiovisual, amb la particularitat d’haver estat masteritzat en una platina de casset. La cara B inclou les maquetes de l’últim assaig abans de la gravació, que conserven la intimitat d’allò que no es va enregistrar amb la intenció de compartir-ho.
Les cinc (o deu) cançons de con dos nombres ens conviden a fer un doble viatge, un camí d’anada i tornada. Amb sons i energies lleugerament diferents, ens evoquen indrets que canvien a cada escolta i ens transporten a escenaris als quals el llenguatge no arriba, on qui escolta és lliure de viatjar allà on vulgui o allà on les seves emocions, en combinació amb la música, decideixin portar-lo.
Els títols de les cançons formen un petit poema, un espai on es desplega la capacitat cinematogràfica de la seva música. Així ho mostra la peça audiovisual que acompanya el disc, dirigida per Serafina Ventura i Fèlix Armengol. La peça és el testimoni de la gravació: les imatges mostren el moment exacte en què s’estava enregistrant la música, combinat amb fragments més narratius en què el bosc esdevé un espai obert a la imaginació.
la puebla és una cosa que ha succeït en un moment determinat. I que, de moment, continuarà succeint en els cinc concerts que el duet ja té programats, coproduïts amb el Festival Real 360°. Quatre de les dates tindran lloc en estudis de gravació (Madrid, Urduliz, Donosti i Banyoles) i la cinquena serà a la Fabra i Coats (Barcelona). En aquests concerts, el públic viurà una experiència molt íntima, escoltant la música a través d’auriculars. Hi podrà gaudir de les peces del disc i de música nova composta per a l’ocasió.
Després, qui sap, potser es tornaran a trobar. Però això serà en un altre moment concret, tan efímer com el que ha quedat capturat en aquest disc. I és precisament aquí on rau la màgia i l’excepcionalitat de la puebla.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
