Connect with us

Novetats discogràfiques

La Castanya publica “Clase media”, el tercer disc de Negro

Publicat fa

el

La discogràfica La Castanya a publicat el nou disc de Negro AKA Fernando Junquera. Un disc expansiu i elegant amb aproximacions a la música ambient i al postrock des de la guitarra elèctrica.

Segons la nota que hem rebut a la redacció, Chris Brokaw (Come, Codeine) ha escrit sobre Clase media i de com va descobrir la música de Fernando:

Al gener de 2015 vaig tenir ocasió de veure i escoltar per primera vegada a Negro, el projecte en solitari a la guitarra de Fernando Junquera. Va oferir una embriagadora barreja amb la seva expansiva tasca a la guitarra, a mig camí entre el fingerpicking i un brunzit monòton, que òbviament bevia d’aspectes del primitivisme americà i del postrock, però que tenia alguna cosa més. Van passar diverses coses sobre l’escenari que no vaig poder identificar. En tocar, somreia molt i semblava estar passant-ho d’allò més bé. Al club, la il·luminació era escassa però la sensació de celebració era tan palpable com l’opacitat i la cordialitat en l’ambient.

La seva obra s’ha definit com medievalisme post-nuclear, i això es fa més clar i literal que mai en el nou disc de Negro, Clase media. El treball a la guitarra elèctrica de Junquera mai ha tingut un aspecte tan narratiu, fins i tot quan, de vegades, hi ha cançons en què la narrativa es desvia en incursions electròniques. Les composicions compten, alhora, amb una conclusió i un final obert; el so és simultàniament comprimit i compacte i panoràmic.

Les meves cançons favorites són les tres últimes, però és un disc que realment val la pena escoltar d’una tirada. “Valencia cíborg” inclou gravacions de camp molt encertadament; el focus s’aparta de la guitarra i pot agafar altres rumbs. “Benicarló Tuareg” sona valent i sense por; els canvis d’acord apareixen inesperadament a manera de convidats de terres llunyanes. Velocitat de pèrdua, amb una durada total de més de 12 minuts, finalment proporciona espai a Fernando per frenar i estendre. Al llarg de tot el disc, hi ha més confiança en una atmosfera en la qual la súper trituradora es deixa anar i permet que les tenebres s’estenguin i prenguin el timó. Negro ocupa un espai únic en el nou panorama musical, un interstici de poesia guitarrística i deriva ambient que sembla que poca gent està explorant avui en dia, Clase media és un disc en el qual et pots perdre a mesura que suggereix noves direccions.

Clase media és la quarta referència de Negro després de dos LPs –Negro (2007), Formación del espíritu nacional (2013), Heráclito (2016) i l’Split EP compartit amb Esperit!. El disc, gravat a Cal Pau Recordings, produït i barrejat per Santi Garcia conté 8 cançons de guitarra instrumental, freak blues, ambient, noise i fingerpicking. Editat per La Castanya el 15 de juny en LP + MP3, CD i Digital.

Novetats discogràfiques

THE LEB TRIP publica “Rising High”, el seu EP de debut

Published

on

By

The Leb Trip és el nou projecte indie folk de Jordi Bel, cofundador, compositor, guitarrista i vocalista dels barcelonins Stay, banda habitual de l’escena nacional de rock psicodèlic des de fa més de 20 anys.

El primer treball de The Leb Trip portarà per nom “Rising High EP” i ha estat produït per Daniel Wylie, exlíder i compositor de la banda escocesa de pop rock i folk psicodèlic Cosmic Rough Riders. Va veure la llum el passat 20 de novembre de la mà del propi i nou segell barceloní Flower Canyon Recordings.

El primer avançament serà ‘Time is the Enemy’, una reflexió àcida sobre el triangle vital temps-amor-fe, el videoclip i artwork del qual ha estat realitzat per Enric Chalaux (Delay Lamas, Aleppo Pine).

Com a membre de Stay, Jordi Bel ha publicat sis àlbums fins avui amb diferents segells nacionals i internacionals, realitzant diverses gires i actuacions als principals festivals del país i compartint escenari amb artistes com Liam Gallagher, Ocean Colour Scene, The Dandy Warhols o The Pretty Things.

The Leb Trip marca un punt d’inflexió a la carrera musical de Jordi amb què pretén obrir-se en canal i explorar terrenys més introspectius i acústics. Un viatge a l’univers interior amb melodies i textures més delicades i personals, amb clares influències dels clàssics de sempre com Donovan, Cat Stevens, Bob Dylan, Simon & Garfunkel, Gram Parsons, Big Star i d’altres més contemporanis com Dawes, Woods, The Shins, Vetiver…

Daniel Wylie ha estat clau en aquest sentit per produir els quatre temes seleccionats per configurar el primer EP. Els seus ‘Cosmic Rough Riders’, descoberts per Alan McGee, van arribar a vendre més de 100.000 còpies al Regne Unit del genial Enjoy the Melodic Sunshine (2001) i recentment la reedició en vinil (2022) ha arribat a ser Top 40 de vendes les llistes angleses.

El segell Flower Canyon Recordings, la seu i l’estudi d’enregistrament del qual es troben al cosmopolita barri de La Floresta (Sant Cugat del Vallès), neix com a fruit de la passió pels sons dels anys 60, 70 i 90, especialment per estils musicals com el rock, la psicodèlia, el folk, el britpop, l’alt country i el blues.

A partir d’aquesta inspiració, Flower Canyon Recordings vol ser més que un segell: un estil de vida, una manera de fer les coses; és el bon tracte amb els músics; el respecte per la creació dels artistes; el bon gust per la música allunyada de tendències condicionada per algorismes; és la calor que proporciona un entorn de natura sense estrès.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.