Novetats discogràfiques

Airbag presenta el seu nou EP “Discotecas”, en format vinil transparent de 10″

Publicat fa

5 anys concretament

11/01/2021

Per

Arni

Que Airbag són un dels grups més necessaris i especials de la història musical recent, és una cosa que ja sabíem. Però que segueixin fent cançons majúscules, directes, i sense concessions després de més de 20 anys de carrera, és una cosa per emocionar-se. Si fa unes setmanes presentaven “Disco Azul”, un cop de puny de 2 minuts en format hit, ara a la fi podem escoltar l’EP complet. I és que els de Màlaga mai fallen: si al llarg de la seva història han estat referència fonamental de bandes tan notòries com Carolina Durante, ara presenten una col·lecció de quatre cançons produïdes per Juan Pedrayes (de Axolotes Mexicanos o Carolina Durante), amb el que confirmen que estan més vius que mai, i que això és només el principi.

“Discotecas” són quatre nous temes molt variats entre si, però amb el segell inconfusible dels de Màlaga. En les seves pròpies paraules: “L’EP s’obre amb la cançó que el titula. El moment actual i el nostre esperit de contradicció ens ha portat a fer una cançó per ballar, precisament ara, quan no es pot anar a les discoteques. També hi ha espai per al punkpop més clàssic – “Selfie antes de Morir” -, i la rauxa més 90’s amb “Disco Azul”. Temàtiques clàssiques de el grup però amb l’enèsima volta de rosca que aporta sempre alguna cosa nova. I tanquem aquest mini disc amb el que aparenta ser un instrumental clàssic de el grup, però que té un gir de guió inesperat, “Novias de los Ramones”.

“Discotecas” ja disponible en format vinil 10 “transparent en edició limitada.

Temes relacionats:airbag pop punk

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

2 dies ago

14/05/2026

Arni

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.