Novetats discogràfiques
Surt a la llum el nou disc dels Perpetu, música experimental sota el paraigues dels Indian Runners
El 27 de desembre va sortir el primer senzill “Desdibuixa’m”, el 8 de gener el segon “Bombolleta” i finalment aquest 15 de gener s’ha publicat a través del segell Indian Runners el nou disc de la banda de Manacor Perpetu.
Perpetu és el projecte del músic i compositor manacorí Toni Llull (Myoboku, Marina Herlop, Jorra i Gomorra, The Bird Yellow). Alletat a l’escena alternativa del Llevant mallorquí, els estudis superiors que va realitzar a Barcelona no van acabar de ser un terreny fèrtil per a la seva estètica, ambicions musicals i manera d’entendre l’art. Va ser al 2016, a les catacumbes del Pumarejo, on va obrir el portal de la música no normativa, l’experimentació i el lliure albir no sancionat, que és la que havia seguit instintivament des que era un adolescent.
Perpetu és ben bé un antònim del cànon estètic actual, on l’artista es veu exhortat a ressaltar qualitats com la seguretat en ell mateix, el poder o una pressumpta positivitat totalitària. Cadascuna de les cançons d’aquest àlbum és una mostra de la vulnerabilitat del seu creador, que encarna orgullós la figura de l’antiheroi i utilitza la música com a vehicle per a cagar-se en tot.
A finals del 2017 el Toni va reclutar al millor equip que podia imaginar-se (Jaume Àvila, Sergio Osorio i Marçal Xirau) amb el que va transformar en matèria sonora tot el seu imaginari. Van gravar el disc als estudis Favela (Palma de Mallorca), a casa d’un dels seus mestres, Pep Toni Ferrer. Com tot primer disc, aquest àlbum simbolitza una primera descàrrega elèctrica de totes les experiències -estètiques i personals- que el Toni havia anat acumulant des de la seva adolescència. La sinceritat i la necessitat d’expressar-se són els dos pilars sobre els que s’erigeixen aquestes nou composicions, que narren una història dividida en el mateix nombre de capítols on es tracten els grans temes: la recerca de l’equilibri, la por, la mort, el temps, el canvi, la pena, la crítica social i l’amor.
Perpetu s’auto-defineix com una banda/binomi de música experimetal i video art -el mallorquí Joan Garau s’encarrega amb tota la sofistiació d’aquesta última part-, de manera que els 40 minuts de directe que ofereixen és un viatge sonor i visual. La raó per la que existeix aquest projecte, i la raó per la quan s’ha d’anar a veure, és epxerimentar la catarsi.
Com diuen des de Indian Runners, l’associació discogràfica que els edita el disc, “Perpetu és un viatge oníric que va des de “Espurna” a “La Mola”, 9 cançons i 30 minuts creades pel màkine Toni Llull i el seu equipàs format pel Marçal Xirau, el Jaume Avila, el Sergio Osorio, el Pep Toni Ferrer i els recents incorporats Òscar Garrobé i Pol Batlle”.
L’actual formació de Perpetu és,
Toni Llull: Composicions, Bateria i Electrònica
Jaume Àvila: Baix Elèctric
Sergio Ossorio: Teclats
Pol Batlle: Guitarra i Electrònica
Oscar Garrobé: Baix Elèctric i Sintetitzador
Joan Garau: Efectes Visuals i Video Art
Novetats discogràfiques
AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies
El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.
Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.
La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.
Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.
Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.
Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.
COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
