Art Visual
Giant Love exalta la bellesa femenina al seu nou videoclip
La banda hispano-brasilera de grunge Giant Love ha llançat el vídeoclip de “Lilac and Blonde”, una cançó que exalta la bellesa femenina. El clip dirigit per l’artista i cineasta nord-americà Linnea Nugent, és el primer amb un dels temes del EP debut, “Way Too Bitter” (2020) i que s’estrenarà aquest any en format físic pel segell Càmping Records.
“Lilac and Blonde” parla de la bellesa femenina, de la seva manera de ser, de l’ímpetu i del caràcter d’una dona que té objectius i opinions, que no deixa de ser qui és per la pressió social, demostrant espontàniament les seves afinitats, expressant-se sense por”, comenta el cantant Breno Honori.
El líder de Giant Love va parlar sobre el treball conjunt i el procés creatiu amb Linnea a la producció del vídeo “Lilac and Blonde”. “Quan ens vam posar en contacte, vaig deixar que ella (Linnea) escoltés l’EP i triés una cançó que li agradés, alguna cosa que li inspiri una idea. Ella va triar “Lilac and Blonde”, la quarta i última cançó del nostre primer EP. Com que ja estàvem treballant amb un llenguatge audiovisual a l’estil dels 90, usant i abusant del VHS, li vaig demanar que seguís aquesta línia, i la resta va ser pura inspiració d’ella”, explica.
Breno assenyala que Linnea darrerament ha estat treballant molt amb els colors i la psicodèlia, segons ell, té a veure amb les freqüències sonores que emeten la combinació de distorsions i notes dissonants de la cançó “Lilac and Blonde”, al no usar una afinació estàndard. “Això va ser pura sensibilitat seva, res planejat”, apunta el vocalista, i afegeix que va conèixer l’obra de l’artista nord-americana el 2015, quan ella va produir el clip “After Ur Gone” del músic i productor Alex G.
“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”
Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).
Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.
Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).
D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.
Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).
La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.
Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.
PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga