Connect with us

Novetats discogràfiques

“Ens hem deixat els fogons encesos i s’ha cremat la cuina” nou EP d’Ariox

Publicat fa

el

La quarentena ens va portar moltes coses, bones i dolentes, però sempre li haurem d’agraïr que ens portès la música d’Ariox, perquè així és com va sorgir la seva proposta. Durant el confinament de fa un any, a alguns ens va donar per aprendre a cuinar, a llegir més, a fer més esport a casa… i d’altres, com l’Ariox, van aprofitar per trastejar programes de producció musical del seu ordinador per acabar creant un EP que va sortir just després d’aquells dos mesos de clausura sota el títol “Venir fins aquí”. Lletres constumbristes, una dolçor que atrapa i un talent que va enamorar a molta gent. 

Ara publica el seu segon EP “Ens hem deixat els fogons encesos i s’ha cremat la cuina” (Luup Records, 2021) amb 4 nous temes que faran les delícies dels amants de la de Cardedeu. Un parell ja s’han presentat a mode d’avançament com ho són “Fotre el Camp” i “Ja fa molt temps” (cançó de la setmana a iCat quan va sortir), i a aquest EP02 hi trobem dos temes que encara no han vist la llum com ho són “Declaració dos”, la seqüela del “Declaració Interludi” del seu primer EP i que aquesta vegada neix com un cant d’amor a una mateixa, i “El que un dia vam ser”, tema que tanca el disc i que es un bri de llum sonora amb una lletra que és un cant a la nostàlgia i a un amor perdut.

La màgia d’Ariox no s’acaba i això tot just fa que arrancar. Si amb el seu primer EP va arribar als cors de molts joves del nostre país, aquest segon treball és un pas endavant a un bedroom pop trist, costumbrista però esperançador, sobretot pel futur que Ariox té davant seu.


Els propers mesos podreu veure a l’Ariox a ciutats i poblacions com Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Barberà de la Conca o Mataró el proper 21 de maig, entre d’altres.

POTS ESCOLAR L’EP AQUÍ

Imatge principal de Violeta Puigví

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

on

By

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.