Connect with us

Novetats discogràfiques

El Chvnco, a ritme de cúmbia amb actitud punk, mira a la cara a la mort en el seu nou single “En mi ataúd”

Publicat fa

el

Cúmbia is the new punk. El Chvnco és el nou projecte capitanejat per Edgar Serrano, veí de la localitat catalana de Sant Feliu de Llobregat però ciutadà de el món musical llatí. Van debutar el 2020 amb Duelo Tropical, un àlbum ple de col·laboracions que, segons els seus autors, “és calor i sabor, una barreja de sons que recorre la música llatina i caribenya, des del són cubà fins al calypso de trinitat passant pel folklore andí i la cúmbia, tot després d’una atmosfera noir i vintage que gira al voltant de la mort i el sobrenatural”. Seguint la seva estela i la mateixa inspiració, van llançar a principis d’aquest any “Marimba Voodoo”, un EP de quatre temes en clau ska / cúmbia en col·laboració amb la formació mexicana Son Rompe Pera.

Ara, en aquest estrany estiu del 2021, El Chvnco presenta un nou single que dóna solució de continuïtat al seu peculiar proposta de latineo alternatiu: “En mi ataúd”. Amb un toc de romanticisme inèdit en la seva lírica, sempre atreta per un concepte de la mort que la mira cara a cara sense immutar-se, el single ofereix el relat d’una mort que espera a algú a l’altra banda. Ho fa mitjançant una malenconiosa cúmbia amb tocs de batucada, que ens arriba en forma de videoclip realitzat per Grulla Estudio i rodat als peus de Montserrat en format 1: 1. En ell, entre moltes altres persones, apareixen els membres de la banda vestint les mateixes màscares ukuku (típiques de nord del Perú) que porten en els seus concerts. La dada més curiosa, i potser el més pertorbador, és que el taüt pertany al propi Edgar, qui el va guanyar en un concurs. Nota de l’editor: no hem volgut preguntar en quin tipus de concursos participa…

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

on

By

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.