Art Visual
L’ADG-FAD celebra els seus 60 anys amb una exposició de cartells al Disseny Hub Barcelona
Hi participen més de 80 professionals del disseny gràfic, entre els quals Mariscal, Claret Serrahima, Hey, Ingrid Picanyol, Morillas, Vasava, Marc Català, Ainhoa Nagore, Toni Miserchs i Josep Maria Mir.
El 4 de desembre de 1961 un grup “d’il·lustradors comercials” va signar l’acta fundacional de Grafistes FAD. 60 anys després, l’ADG-FAD (nom avui de l’associació) ho vol celebrar fent un homenatge als seus fundadors amb una exposició de cartells creats per socis i sòcies actuals.
Més d’una vuitantena de dissenyadores i dissenyadors han volgut formar part d’aquesta mostra creant un cartell commemoratiu del 60è aniversari de la seva associació. L’exposició es podrà veure gratuïtament al vestíbul principal del Disseny Hub Barcelona del 3 de desembre de 2021 al 9 de gener de 2022.
Els cartells
Entre els professionals del disseny gràfic i estudis participants trobem Albert Isern, Albert Martínez López- Amor, Albert Romagosa, APCA Taller, Art of Many, Atipus, Bildi, Buenaventura, Carles Murillo, Carmen Navarro, Claret Serrahima, Codea Studio, Comuniza, Crowd Digital, Cuchillo, Daniel Ayuso, Dani Rubio Arauna, Daniel Benito Cortázar, David Torrents, Diego Mir, Eduardo del Fraile, Enric Aguilera, Enric Huguet, Enric Jardí, Esiete, Eva Vesikansa (Velkro), Extra Estudio, F33, Firma, Grande, Hey, Ingrid Picanyol, Josep Maria Mir (Summa), Julen García (Interprofit), La Page Original, Lacasta Design, Laura Armet, Laura Munné, Lluís Ayguadé (Wò), Lo Siento, Luca Capuccio, Lupagrafics, Maba, Marc Català, Maria de Gibert, Mariscal, Màrius Zorrilla + Biel Capllonch, Marta Parra, Medina Vilalta & Partners, Meritxell Casamira, Montenegro Creative Studio, Morillas, Moruba, Nomon Design, Oliver Montiel (Bold), Olmo García (Bold), Palouzié Studio, Pere Duran, pfp disseny, Pilar Gorriz, Pino Design, Pixtin, Rafa Roses, Rebeka Arce, Requena Office, Ricardo Feriche, Roberto Núñez, Ruiz Comapny, RUN, Studio Ainhoa Nagore, Studio Carreras, Sublima, Talking, Teiga, Toni Miserachs, Vasava, Victor Navarro, Xavier Boronat i Yamasoto.
D’il·lustradors comercials a dissenyadors gràfics
Aquest podria ser un resum de la definició d’aquesta professió des de mitjans del segle XX fins a l’actualitat. La història de l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics del FAD (ADG-FAD) no només corre en paral·lel a la història d’aquesta disciplina al nostre país, sinó que hi intervé i, en ocasions, la protagonitza.
El 4 de desembre de 1961 un grup dels fins llavors anomenats il·lustradors comercials funda Grafistes FAD (avui ADG-FAD) en el paraigües del Foment de les Arts Decoratives (avui Foment de les Arts i del Disseny). El seu objectiu era donar suport i divulgar “tot el que faci referència al foment i estudi del grafisme”, segons l’acta fundacional.
Aquells pioners van ser Josep Pla-Narbona, Enric Huguet, Armand Domènech, Ernest Moradell, Eudald Serrasolsas Humà, Ángel Grañena, Sebastián Rey Padilla, Tomás Vellvé, Josep Baqués, Francisco Graus i Joan Pedragosa.
Enric Huguet, un d’aquests membres fundadors, explica en una entrevista com es definien llavors: “En aquell moment, tots érem molt joves, teníem un problema de terminologia perquè ens deien dibuixants publicitaris o artistes comercials. Estàs treballant en una agència de publicitat, estàs fent d’il·lustrador o dibuixant d’una idea, d’unes paraules, d’un comunicat, i t’adones que no hi poses dibuix o estètica, sinó que tu amb la imatge també comuniques. I això ens va passar a tot aquell grup que us dic que ens unim amb la mateixa idea. Vam fundar aquesta agrupació i per això li vam posar Grafistes”.
Poc després, el 1964, l’ADG-FAD organitza la primera edició dels Premis Laus, uns guardons que avui continuen a ple rendiment i que han estat un referent constant de la professió al llarg d’aquests 60 anys. La celebració de la Nit Laus, la cerimònia de lliurament d’aquests premis, ha estat durant mig segle la gran cita del disseny gràfic i la comunicació al nostre país, el punt de trobada de clients i dissenyadors per celebrar l’excel·lència.
Ja als anys setanta, sota la presidència de l’Albert Isern, l’associació fa el pas definitiu cap a la terminologia moderna de la disciplina: Dissenyadors gràfics. Així, també el nostre país entra en l’era moderna de la comunicació visual, hereva de les grans avantguardes europees de principis de segle i filla rebel de la gran indústria de la publicitat anglosaxona. Neix llavors la consciència de ser dissenyadors gràfics, a Barcelona, on l’embranzida arribarà fins avui, una de les ciutats amb més escoles de disseny del món, titulació que fins fa ben poc ni tan sols existia.
Després de moltes activitats, alguns canvis de seu i el pas de més de 5.000 professionals, l’ADG-FAD segueix avui sent fidel al compromís dels seus impulsors amb la cultura del disseny.
Foment de les Arts i el Disseny
Per la seva banda, el FAD, la casa mare, també va fer al pas cap a l’actualització del seu nom. L’any 2006 va canviar la seva denominació de Foment de les Arts Decoratives per incorporar la paraula Disseny. Feia més de quatre dècades que les disciplines que representaven les associacions que formen part de l’entitat, com els professionals del disseny gràfic, l’industrial, l’artesania, la moda, arquitectes o interioristes, no se sentien representats en el que a principis del segle XX eren les Arts Decoratives. En una votació en assemblea general, es va decidir per un 64% de vots a favor i un 36% en contra que el nom del FAD passava a ser Foment de les Arts i del Disseny.
Fitxa tècnica de l’exposició
Qui participa
Socis i sòcies professionals de l’ADG‐FAD Com: Cartell de 70x100cm
Impressió: Gliclée amb paper de 308g
Dates Exposició Inauguració
3.12.21 Expo: 3.12.21 – 09.01.22
Horari
Dilluns de 16 a 21 h
De dimarts a diumenge de 9 a 21 h
Art Visual
“De cara / esmolada”, el nou videoclip de Remei de Ca la Fresca
“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”
Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).
Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.
Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).
D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.
Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).
La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.
Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.
PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga