Bolos
Joan Colomo estarà aquest mes de desembre presentant el seu nou àlbum “Disc Trist” a diverses ciutats de Catalunya, Euskadi i Valencia
“Disc Trist” és el setè àlbum en solitari del músic català Joan Colomo, la carrera del qual abasta ja dues dècades. Després de diversos anys integrant bandes de renom com The Unfinished Sympathy, Zeidun o el supergrup La Celula Durmiente, des de 2009 publica un material en solitari que resulta sempre tan sorprenent com reconeixible. El seu estil fresc, eclèctic i juganer és una de les peces clau del puzle que dóna forma al panorama de la música independent made in Catalunya.
Insistim: Joan Colomo és un crac. No content amb haver injectat una revitalitzant dosi de frescor a The Unfinished Sympathy, ni amb capitanejar Celula Durmiente, el grup més lliurepensant i lliuretocant de l’estat, a més de seguir assajant amb els clàssics i influents Zeidun, Colomo s’ha tret de la màniga un disc que representa una de les sorpreses més interessants i refrescants de la temporada. Amb la seva coneguda bicefàlia cultural, entre les seves arrels navarreses i el seu arrelament als turons del Montnegre, Colomo fa unes revolucionàries voltes de rosca a la cançó castellana ia la cançó catalana; amb una lírica inèdita en ell fins ara, se’ns descobreix com un mestre de la cançó de protesta, amb el nihilisme polític com a capçalera i l’amor per les relacions humanes com a alternativa a la mundana brutícia, Colomo confronta una agressivitat brutal de continguts amb una commovedora candidesa formal. L’eclecticisme musical que sempre l’ha caracteritzat també és aquí present, encara que allunyat dels cànons del rock per aprofundir en instruments acústics, arranjaments orquestrals, de vegades circense-cabareters i sempre combinats amb un bon gust i una musicalitat pròpies d’un mestre de les melodies, les harmonies i els arranjaments.
Divendres 17 desembre – 66 Butaques, La Cate, Figueres (Girona)
Dimarts 28 desembre – La Bohemia (solo show), Castelló
Dimecres 29 de desembre – Casa del Mar, València
“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”
Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).
Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.
Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).
D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.
Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).
La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.
Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.
PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga