Novetats discogràfiques
Magia Bruta pesenta “Lo merezco” segon avançament del su nou disc “Un día nuevo”
Magia Bruta estrenen “Lo merezco”, preciosista i electritzant cançó, segon avenç del seu proper àlbum. Bestreta del que ha d’arribar, “Lo Merezco” és un encanteri on hi caben allò tangible i allò intangible. Pur impressionisme musical on dolor i curació es retroalimenten en forma de cançó gegant.
El proper 2 de febrer, Foehn Records publicarà el primer àlbum de Magia Bruta, titulat “Un día nuevo”. Ja podeu veure el videoclip dirigit pel col·lectiu artístic Grup Antimateria.
Magia Bruta és la nova aventura d’Isabel Fernández, compositora i productora, escriptora de bandes sonores i fundadora dels grups Àries i Charades. Després d’unir-se a la talentosa multiinstrumentista Maria Romero per donar vida a les cançons en directe, juntes generen una ona expansiva emocionant d’harmonies i experimentació instrumental.
L’àlbum es diu “Un día nuevo” i està mesclat per Jose Vázquez (Mundo Grua, Aborigen) i Pablo Martín (Banana Bahía Music, Sweat Taste) i masteritzat per Alan Douches (Sufjan Stevens, Damon & Naomi).
No hi ha lloc per als clixés, les fórmules i les presons mentals; aquí només trobareu cançons desbordants i lliures sobre l’alienació, l’amor, la veritat i la bellesa.
Novetats discogràfiques
AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies
El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.
Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.
La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.
Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.
Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.
Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.
COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
