Connect with us

Novetats discogràfiques

Carrera, ràbia i frustració: la benzina del punk

Publicat fa

el

Carrera és un grup format per Hanna, Carla, Gonzalo i Tomás que neix a Madrid a principis del 2019. El seu primer EP homònim recull quatre cançons que fan recordar el noise pop dels anys 90. Acaben de gravar el seu primer LP, que sortirà a uns mesos i deixarà veure una barreja de sons crus amb atmosferes més acolorides en allò que serà la carta de presentació definitiva dels seus primers anys viscuts com a banda.

Ens ho fem. Ens esforcem i ho fem tan bé com sabem, però no hi ha recompensa. Intentem controlar el timó de la nostra vida i de fer nostre el fals dogma del mindfullness de “si vols, pots”, però res: no hi ha manera. El teu patiment no et donarà menjar. El lema del camino de Santiago, “no pain, no glory” no funciona: abunda el dolor i escasseja la glòria. Un sentiment de frustració i ràbia sobrevola el nou single del quartet madrileny Carrera, “Anticasting”: el mateix que fa combustionar el motor punk del seu so en aquest nou avenç del que serà el seu àlbum de debut, “Cabeza en rutina”, que sortirà a la primavera en edició digital a través de TBC Records i en físic via Analog Love.

Lletres àcides sobre les recompenses que mai no arriben i guitarres corrosives: la fórmula d’un tall rocker, post-punk i noise que els acosta més que mai a referències com Triangulo de Amor Bizarro o A Place To Bury Stranger.

“Anticasting” és fruit d’un estat mental turbulent i de la sensació que, facis el que facis, per molt que t’ho passis, la vida et torna sempre una insulsa i frustrant nota de 6,6. Construïda com un crit previ a la topada, carregada de guitarres pesades i distorsionades en plena maror, la nova cançó del grup madrileny mostra la seva versió més fera, més revolta. Amb ella busquen sacsejar-se de sobre tot aquell que intenti aprofitar-se d’ells, tot aquell que tracti d’anul·lar-los i arrabassar-los la seva identitat. I ho fan amb una fórmula rockera post-punk i noise que els acosta més que mai a referències com Triangulo de Amor Bizarro o A Place To Bury Stranger. Lletres àcides i guitarres corrosives: una picadura de ràbia per continuar anticipant un disc que ve carregat de metralla.

“Anticasting” arriba amb un videoclip que ha estat possible gràcies a l’ajuda de Jägermusic, la plataforma musical de Jägermeister, que el passat mes de gener va anunciar la incorporació de Carrera al seu roster de bandes i artistes. Dirigit per la productora audiovisual Grapa (Bárbara, Jorge i Teresa), el vídeo conserva els tints foscos i sinistres de la cançó, el seu caràcter enèrgic i immediat, però plasmant per damunt de tot el valor de l’amistat: una cosa que subratlla la banda a el que serà el seu àlbum de debut “Cabeza en rutina” descriu alguns moments durs que finalment ho són menys gràcies al poder i la força de l’amistat. “Divino tesoro”.

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

on

By

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.