Novetats discogràfiques
Will Spector y Los Fatus passen de la veritat en el seu nou single “Miénteme otra vez”
I si en realitat Neo a Matrix fos el dolent? I si la veritat sense cap filtre estigués sobrevalorada? No viurem tots una mica més feliços en la ignorància? Mentre altres col·lectius socials, com els amants del mindfullness o els bonistes, advoquen per tòpics bíblics com que la veritat et farà lliure, Will Spector y Los Fatus ho tenen clar i aposten per contra: que la ignorància és una benedicció. “Miénteme otra vez”, que es presenta com el tercer single del seu nou àlbum “La Llama”, és una altra d’aquelles declaracions d’intencions que forcen els límits del que és políticament correcte a què tan acostumats ens té la banda oscense-barcelonesa.
Seguint la línia de “Fondo de la muerte”, un antihimne amb què celebren el fracàs, accepten la misèria existencial i abracen la tragèdia, i “Sueño”, on ens convida a un món de gairebé existència, el seu nou single aplaudeix les bondats de l’autoengany, que de vegades és necessari per tirar endavant un dia més. El seu videoclip, dirigit per Miki Velilla, és un exemple perfecte de com afrontar amb alegria i ballets la simulació i l’autoengany necessaris per seguir aguantant la tirada.
En l’estrictament musical, “Miénteme otra vez” és un tall poderós i electritzant on la psicodèlia de Brian Jonestown Massacre, l’espacialitat de Spiritualized, la xuleria de Happy Mondays i l’electrònica orgànica de Caribou es fan una capbussada en un mar de shoegaze i de ritmes ballables. Amb un accent brit que uneix el so Madchester de The Stone Roses al més dance-rock de Primal Scream, la nova peça del quintet segueix perfilant el caràcter que tindrà el que serà el tercer àlbum.
“La Llama” veurà la llum passat l’estiu en una coedició dels segells barcelonins Magic Mountain i Magic in the Air, i promet bones dosis d’autoescarni, escapisme i optimisme càustic, així com el seu còctel estilístic habitual, que conté traces de psicodèlia, pop estratosfèric , synth-rock, garatge o dance orgànic, entre altres elements àcids.
Aprofitant el llançament del single, la banda anuncia la incorporació d’Antia García (sintetitzadors) a la formació, unint-se a Guillermo Bruno (veu, guitarra), Carlos Aquilué (guitarra), Eric Grífol (baix) i Miguel Atarés (bateria, percussió).
Foto de Quique Roma
Avui 23 d’abril, diada de Sant Jordi, El Petit de Cal Eril anuncia per sorpresa el seu retorn, després de tres anys de guaret, i la sortida del nou disc “ERIL ERIL ERIL”, així com els concerts de presentació a Barcelona. Aquí podeu veure el teaser del disc.
Per tal d’explicar les novetats en persona als seus seguidors, per Sant Jordi el grup s’instal·la al C.A.T. de Gràcia. Entre les 13h i les 21h hi haurà muntat un iglú de vent com el que acollirà els concerts de presentació, dins el qual es podrà escoltar el nou disc i aconseguir-lo en vinil de manera anticipada.
El llançament oficial a botigues i plataformes digitals serà el dia 9 de maig, sense que aparegui abans cap single previ. No obstant, ja es pot aconseguir el vinil des d’avui al web del grup.
També s’han anunciat els concerts de presentació, que tindran lloc els dies 10-11-12-13 de juny a IDEAL Centre d’Arts Digitals, a Barcelona. Les entrades ja estan a la venda aquí.
‘ERIL ERIL ERIL’
Llançament oficial: 9 de maig de 2025
Tot això que t’explico no és mentida, és història.
El setembre de 2022, després de sis anys de saludable hiperactivitat, El Petit de Cal Erils’acomiadava amb un cartell que indicava: “Tanquem per anar a pescar”. Llavors vingué el silenci. Ningú sap gaire com ha passat l’estona, a quina cala ignota ha estat tirant la canya. Però malgrat el misteri, ja estem en disposició de confirmar que els anys de guaret han donat fruit. El Petit de Cal Eril torna.
El Petit de Cal Eril torna tal com se’n va anar: sense gaires explicacions, quasi per art de màgia. No hi era, però de cop ja hi sóc. Sense fer soroll ja té llest un nou disc, 12 noves cançons que, si féssim cas del títol, haurien de ser marca de la casa, ADN pur: “ERIL ERIL ERIL”, es diu. Però com que a la primera cançó ja ens alerta que “jo ja no sóc qui era”, doncs a veure.
Perquè els que coneixeu El Petit de Cal Eril ja sabeu que no acostuma a transitar pel camí senzill, que necessita obrir vies i moure’s pels marges. Té una mica d’al·lèrgia a fer les coses com les fa tothom. Aquest és doncs un disc amb milions de preguntes i molt poques respostes, o potser amb totes les respostes possibles, que són infinites. Hi ha misteris, promeses, secrets, pensaments, un mar de dubtes i nusos per desfer. Independència, radicalitat, art. Éssers humans, persones, amics. La frontera difusa entre l’obscuritat i la tendresa.
“ERIL ERIL ERIL” s’ha enregistrat a l’estudi-teatre del grup a Guissona, amb el californià Luke Temple a la producicó i Paco Loco d’enginyer de so. Les mescles són de Jordi Matas i el màstering, de Heba Kadry.
Per presentar el disc en viu, El Petit de Cal Eril oferirà una sèrie d’actuacions molt especials i úniques que transcorreran en un espai alhora oníric i efímer: dins un iglú de vent.
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga