“Congratulations”, el tall amb què Shanghai Baby va decidir presentar-se al món, amagava a la tornada una d’aquelles preguntes que tiren a donar: “Are you satisfied?”. A l’era de les playlists i l’escolta passiva, de vegades necessitem un impacte així, una cosa que aconsegueixi treure’ns del nostre abstret. Massa tard en aquest cas. Hi ha tanta tedi en aquests dos minuts llargs que sempre vas un pas per darrere de la cançó. Quan et disposes a respondre, ja ho ha fet ella per tu. “No one ever is”. No és cosa teva, encara que tu creguis que sí. Per a mostra, l’arrencada de “10 Minutes”. No sempre cal recórrer a grans proclames, de vegades n’hi ha prou amb un encertat “Tired, very tired, and you’re only 28” per tenir tota una generació assentint.

El camí que porta fins a “EP1” han estat tot passos curts però segurs. “Go Home”, el tercer i darrer avenç que es va poder escoltar, així ho certifica. En la línia dels dos anteriors, versa sobre ser jove i sentir-se insatisfet. Precisament un dels encerts d’aquest treball és apartar-se de les històries conegudes del boy meets girl. Estem davant de cançons blindades a imposicions comercials i està bé que funcionin al marge de certes lògiques. Això li confereix cert aire de refugi, una obra convertida en un lloc on Ade Martín capitaneja la formació i està al càrrec de les veus, guitarres, baixos i sintetitzadors diversos.

La seqüència s’inicia amb “Horse”, arrencada magmàtica on n’hi hagi. És possible sentir com el tall avança lent però amb pas ferm, deixant brollar tota aquesta frustració continguda durant molt de temps. “Checkmate” és una mostra més que una cançó és un d’aquells pocs espais on ens permetem mostrar vulnerables. “Dirty Paradise”, el tall final abans del bonus track, deixa el treball vist per a sentència amb un “I don’t wanna roll the dice” en què no hi cap més desídia.