Bandes

Medalla s’uneixen al roster de Holy Cobra Society

Publicat fa

3 anys concretament

11/01/2023

Per

Arni

Aixecar el peu de l’accelerador mai no ha estat una opció per a Medalla. Aquesta és l’única regla imperant i la raó de ser d’una banda que només en els seus primers 4 anys de vida ha publicat 3 àlbums i diversos singles alhora que no han deixat de girar de llarg a llarg de la Península.

Formats el 2017, el grup liderat per Eric Sueiro (veu, guitarra, sintetitzadors) amb Marc López (bateria, percussions, cors), Joan Morera (guitarra, cors) i Josep Peris (baix, trompeta) esgrimeix amb soltesa una proposta que beu de sons propers al rock progressiu, el heavy metall, la psicodèlia, el pop i el post-punk.

Una màquina perfectament greixada on la crítica i el neguit s’abracen en un univers ple de referències a l’edat mitjana. Una muralla de distorsió on la melodia i l’èpica emergeixen per empènyer-te a cantar a ple pulmó els seus himnes de puny alçat, com demostren a Leviatan, Velázquez o Guardià.

Frases lapidàries, gravades a foc i escrites amb verí. Una mirada crítica contra l’opressor que no fa concessions, ni s’espera que les faci, i que no per això anul·la la possibilitat de trobar llum a la distòpia a què ens enfrontem cada dia. O almenys intentar-ho.

Els seus incendiaris directes i els seus 3 àlbums donen fe del seu bon fer a l’art de la contundència. «Emblema y Poder» (2017, Primavera Labels), «Medalla» (2019, Primavera Labels) i «Arista Rota» (2021, Limbo Starr – 5è Millor Àlbum Nacional de 2021 per a Mondo Sonoro) són només una petita mostra del que pot arribar a fer la bèstia de 4 caps que és Medalla. Un preàmbul del que ha de venir i una invitació perquè t’uneixis a la causa de l’estendard de la ratapinyada: la causa del rock.

Temes relacionats:holycobrasociety medalla

Bandes

PATIMENT, nou fitxatge d’Aloud Music

Published

5 mesos ago

15/07/2025

Arni

Hi ha alguna cosa que sempre val la pena en la música. Et pot agradar un gènere, un estil, el mestratge d’un músic o del grup, però sempre hi ha alguna cosa fascinant: la possibilitat que et sorprengui alguna cosa en escoltar-lo. Pot ser una cançó, quedar-te amb ganes de més i comprovar que ho era, tant en directe com a la resta de temes que tenen gravats. Una cosa així ens ha passat amb PATIMENT.

El seu so i la seva intenció ho eren tot, i allò va ser el que ens va guanyar des que els vam sentir. Tenien moltes ganes de comptar, de parlar de totes aquestes sensacions que se succeeixen i que es converteixen en la nostàlgia dels millors moments i en la ràbia que allò no torna. Com a mostra, “Agna”, primer avançament d’aquest EP, on PATIMENT regiren aquests records que ja no es repeteixen i es transformen en una cosa desconeguda. Tant que és inevitable preguntar-se si hem canviat tant.

La direcció, fotografia i muntatge del vídeo que acompanya el tema són obra de les guitarres i veus de PATIMENT, Uriel García i Didac Grau respectivament. Pel que fa a l’enregistrament i la producció d’”Agna” és obra d’Edgar Beltri. De la barreja se n’ha encarregat Andrew Oswald, mentre que la masterització s’ha quedat dins del grup, a les mans de Didac Grau.

Amb aquest nou fitxatge és referma la política lingüística d’Aloud Music, ja que no hi ha límits. Els idiomes hi són, són una de les més evidents formes de riquesa cultural que mereixen la pena ser explorades i descobrir la manera de sentir i emocionar-se que hi ha en cada llengua. Ens passava fa anys quan escoltàvem Puput i el 2024 Roko Banana ens va portar a tot el que hi ha dins del rock contemporani fet en català.