Bolos
Echo & The Bunnymen faran tres concerts al setembre

Echo & The Bunnymen giraran durant el mes de setembre per tres ciutats espanyoles: el dia 24 estaran a la valenciana població de Mislata (a la Sala Repvblicca), el 26 a Madrid (La Riviera) i el 29 a Barcelona (Razzmatazz 1).
Corren temps de reconeixement per a Echo & The Bunnymen, posseïdors d’un dels fons de catàleg més majestuosos sorgits a les Illes Britàniques en els temps moderns, com han corroborat l’any passat primer amb la reedició de la seva recopilació de grans èxits “Songs To Learn & Sing” i després amb la seva gira “Celebrating 40 Years Of Magical Songs”. Una celebració amb què continuen el 2023.
No ve malament recordar que sense la fanfarroneria del seu vocalista, Ian McCulloh, segurament no hauria existit després la d’Ian Brown (Stone Roses) i Liam Gallagher (Oasis). McCulloh o, el que és el mateix, el frontman per excel·lència del post-punk (Ian Curtis al marge). I Echo & The Bunnymen o, el que és el mateix, una de les bandes britàniques indiscutibles sorgides als anys 80. Els seus trets distintius -malenconiós, ombrívols, de cel encapotat- poden rastrejar-se en multitud de formacions posteriors, des d’Interpol fins a Oasis, passant per Arcade Fire, The Killers, The Flaming Lips, Travis… Fins i tot a Radiohead. La seva trajectòria es va iniciar el 1978 -al principi anomenant-se només Echo, un duet entre McCulloh i el guitarrista Will Sergeant, fins que va entrar el baixista Les Pattinson- i dura fins al present.

Van tenir el seu moment de dubte entre el 1988 i el 1997, coincidint amb l’excedència temporal de McCulloh, que juntament amb Sergeant va muntar llavors el fugaç projecte Electrafixion i va publicar dos dels tres discos que té en solitari. Semblava que els dies del grup estaven comptats. Però Ian va tornar a agafar el seu micròfon i van recuperar l’empenta amb el digne “Evergreen” (1997), per passar a aclarir tots els dubtes sobre el seu futur amb el superb “What Are You Going To Do With Your Life?” (1999). Des de començament de segle han publicat cinc àlbums més, l’últim d’ells a l’octubre de 2018, titulat “The Stars, The Ocean & The Moon”, contenint tretze cançons seminals del seu cançoner reinterpretades i reimaginades (entre elles, The Killing Moon”, “Nothing Last Forever”, “Rescue”, “The Cutter”, “Bring On Dancing Horses”, “Lips Like Sugar” i “Seven Seas”), més dos temes nous.

Bolos
BRIGHTON 64, últim disc, última gira

BRIGHTON 64, el llegendari grup de Barcelona, tancarà durant els propers mesos la seva prolífica i exitosa carrera. Serà un comiat llarg i intens, que inclourà la publicació d’un disc amb cançons noves, dos projectes cinematogràfics i una gira final que els farà viatjar una vegada més per tots els racons del país.
El nou disc es troba en ple procés de gravació i es publicarà amb el segell BCore Disc la tardor d’enguany. Inclourà un total de deu cançons amb títols com «Lennon nunca estuvo aquí», «Juguete roto», «2024» o «Hemos tenido suerte».
L’última gira començarà coincidint amb la publicació del disc i continuarà al llarg de l’any vinent, amb dos concerts finals a la sala El Sol de Madrid i la sala Apolo de Barcelona, previstos per a finals del 2026.
Paral·lelament, el grup treballa en un documental que repassarà la seva trajectòria i també en la banda sonora d’una pel·lícula de ficció, el rodatge de la qual s’iniciarà la tardor de 2025.
Els membres de BRIGHTON 64 volen compartir aquest comunicat, adreçat als seus nombrosos i fidels seguidors:
«Es fa difícil donar una notícia com aquesta, i tots els que ens coneixeu sabreu que per a nosaltres és doblement difícil, perquè la nostra identificació amb el grup ha estat absoluta des de temps immemorials. La trajectòria d’un grup acostuma a tenir un principi i un final, i creiem que aquest moment ha arribat per a nosaltres. La primera etapa de BRIGHTON 64 es va acabar de manera abrupta, amb un concert estrany a la plaça de toros de Tomelloso, l’estiu del 1989, i aquell final va ser el reflex d’una carrera plena d’alts i baixos, alegries i decepcions. La segona etapa, que va començar l’any 2011, ha estat més estable i gratificant, però també ha provocat un cert desgast, i sobretot, la sensació d’haver assolit uns objectius que mai no hauríem imaginat el dia que vam fundar el grup. Hem publicat dotzenes de cançons i hem fet centenars de concerts davant d’un públic que ha anat canviant lleugerament al llarg dels anys, però el nucli del qual són uns seguidors acèrrims que per a nosaltres han estat el veritable combustible que ens impulsava a tirar endavant. El fet que els concerts més recents hagin estat dels més apoteòsics de la nostra carrera, i la solidesa i el respecte musical i personal que hem aconseguit entre els cinc membres del grup ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en bona forma.
Però en aquesta ocasió no volem marxar sense acomiadar-nos de tots els que ens heu seguit, estimat i protegit al llarg dels anys. I ens agradaria que aquest comiat fos especial. Especial, per a nosaltres, vol dir treure un últim disc amb temes nous, cançons que puguin fer companyia en el futur les cançons de sempre; i especial significa també tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet mandra sortir a la carretera i fer quilòmetres per trobar-nos amb la nostra gent. Esperem que es vagin confirmant una pila de dates al llarg dels propers mesos i que ho puguem celebrar junts.
BRIGHTON 64 ha estat per a nosaltres una forma de vida, i tenim nombroses proves, inesborrables i constants, que per a vosaltres també ho ha estat. Per aquesta raó, no podem estar més contents. Moltes gràcies i fins aviat».
Ricky Gil, Albert Gil, Jordi Fontich, Eric Herrera, David Abadía.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga