Bolos
Echo & The Bunnymen faran tres concerts al setembre
Echo & The Bunnymen giraran durant el mes de setembre per tres ciutats espanyoles: el dia 24 estaran a la valenciana població de Mislata (a la Sala Repvblicca), el 26 a Madrid (La Riviera) i el 29 a Barcelona (Razzmatazz 1).
Corren temps de reconeixement per a Echo & The Bunnymen, posseïdors d’un dels fons de catàleg més majestuosos sorgits a les Illes Britàniques en els temps moderns, com han corroborat l’any passat primer amb la reedició de la seva recopilació de grans èxits “Songs To Learn & Sing” i després amb la seva gira “Celebrating 40 Years Of Magical Songs”. Una celebració amb què continuen el 2023.
No ve malament recordar que sense la fanfarroneria del seu vocalista, Ian McCulloh, segurament no hauria existit després la d’Ian Brown (Stone Roses) i Liam Gallagher (Oasis). McCulloh o, el que és el mateix, el frontman per excel·lència del post-punk (Ian Curtis al marge). I Echo & The Bunnymen o, el que és el mateix, una de les bandes britàniques indiscutibles sorgides als anys 80. Els seus trets distintius -malenconiós, ombrívols, de cel encapotat- poden rastrejar-se en multitud de formacions posteriors, des d’Interpol fins a Oasis, passant per Arcade Fire, The Killers, The Flaming Lips, Travis… Fins i tot a Radiohead. La seva trajectòria es va iniciar el 1978 -al principi anomenant-se només Echo, un duet entre McCulloh i el guitarrista Will Sergeant, fins que va entrar el baixista Les Pattinson- i dura fins al present.
Van tenir el seu moment de dubte entre el 1988 i el 1997, coincidint amb l’excedència temporal de McCulloh, que juntament amb Sergeant va muntar llavors el fugaç projecte Electrafixion i va publicar dos dels tres discos que té en solitari. Semblava que els dies del grup estaven comptats. Però Ian va tornar a agafar el seu micròfon i van recuperar l’empenta amb el digne “Evergreen” (1997), per passar a aclarir tots els dubtes sobre el seu futur amb el superb “What Are You Going To Do With Your Life?” (1999). Des de començament de segle han publicat cinc àlbums més, l’últim d’ells a l’octubre de 2018, titulat “The Stars, The Ocean & The Moon”, contenint tretze cançons seminals del seu cançoner reinterpretades i reimaginades (entre elles, The Killing Moon”, “Nothing Last Forever”, “Rescue”, “The Cutter”, “Bring On Dancing Horses”, “Lips Like Sugar” i “Seven Seas”), més dos temes nous.
“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”
Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).
Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.
Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).
D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.
Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).
La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.
Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.
PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga