Connect with us

Bolos

Echo & The Bunnymen faran tres concerts al setembre

Publicat fa

el

Echo & The Bunnymen giraran durant el mes de setembre per tres ciutats espanyoles: el dia 24 estaran a la valenciana població de Mislata (a la Sala Repvblicca), el 26 a Madrid (La Riviera) i el 29 a Barcelona (Razzmatazz 1).

Corren temps de reconeixement per a Echo & The Bunnymen, posseïdors d’un dels fons de catàleg més majestuosos sorgits a les Illes Britàniques en els temps moderns, com han corroborat l’any passat primer amb la reedició de la seva recopilació de grans èxits “Songs To Learn & Sing” i després amb la seva gira “Celebrating 40 Years Of Magical Songs”. Una celebració amb què continuen el 2023.

No ve malament recordar que sense la fanfarroneria del seu vocalista, Ian McCulloh, segurament no hauria existit després la d’Ian Brown (Stone Roses) i Liam Gallagher (Oasis). McCulloh o, el que és el mateix, el frontman per excel·lència del post-punk (Ian Curtis al marge). I Echo & The Bunnymen o, el que és el mateix, una de les bandes britàniques indiscutibles sorgides als anys 80. Els seus trets distintius -malenconiós, ombrívols, de cel encapotat- poden rastrejar-se en multitud de formacions posteriors, des d’Interpol fins a Oasis, passant per Arcade Fire, The Killers, The Flaming Lips, Travis… Fins i tot a Radiohead. La seva trajectòria es va iniciar el 1978 -al principi anomenant-se només Echo, un duet entre McCulloh i el guitarrista Will Sergeant, fins que va entrar el baixista Les Pattinson- i dura fins al present.

Van tenir el seu moment de dubte entre el 1988 i el 1997, coincidint amb l’excedència temporal de McCulloh, que juntament amb Sergeant va muntar llavors el fugaç projecte Electrafixion i va publicar dos dels tres discos que té en solitari. Semblava que els dies del grup estaven comptats. Però Ian va tornar a agafar el seu micròfon i van recuperar l’empenta amb el digne “Evergreen” (1997), per passar a aclarir tots els dubtes sobre el seu futur amb el superb “What Are You Going To Do With Your Life?” (1999). Des de començament de segle han publicat cinc àlbums més, l’últim d’ells a l’octubre de 2018, titulat “The Stars, The Ocean & The Moon”, contenint tretze cançons seminals del seu cançoner reinterpretades i reimaginades (entre elles, The Killing Moon”, “Nothing Last Forever”, “Rescue”, “The Cutter”, “Bring On Dancing Horses”, “Lips Like Sugar” i “Seven Seas”), més dos temes nous.

Bolos

SELVA NUA anuncia una aturada indefinida i quatre concerts de comiat

Published

on

By

Els lleidatans Selva Nua anuncien una aturada indefinida en la seva activitat musical, i ho fan amb una gira de quatre concerts de comiat, que culminarà el proper 19 de juny amb un concert final a la sala Razzmatazz de Barcelona, i que passarà abans per Lleida (10/5, Camps Elisis), Sabadell (28/5, Festival Observa), i Santa Coloma de Queralt(30/5, Festival Maig).

“Selva Nua ens aturem indefinidament. Després d’un trajecte de 6 anys, hem decidit parar per mirar endins i cuidar-nos. Encara ho estem processant, però sens dubte mirar enrere ens fa posar la pell de gallina. Hem viscut coses que mai hauríem imaginat i només us podem donar les gràcies per acollir la nostra música amb tant d’amor i per la confiança que ens heu regalat des del primer dia.

Gràcies especials a les persones que, d’una manera o altra, heu ajudat a fer possible el creixement selvàtic. Dos discos que no només recullen cançons, sinó hores i hores de feina, vivències, quilòmetres, emocions de tota mena, riures, nervis i una bona pila de concerts que guardarem per sempre com un tresor.

No volem marxar sense despedir-nos com cal. Per això farem una minigira de 4 concerts que finalitzarà el 18 de juny a la sala Razzmatazz de Barcelona.”

El grup va néixer el 2020 de la mà de Joana Jové, Adrià Garcia i Gerard Català, provinents de diferents poblacions de la rodalia de Lleida, però que vivien repartits entre Barcelona, Tarragona i Girona. La distància no va ser un problema, sinó un al·licient, per tal que en el moment més cru d’aquella pandèmia gravessin una cançó, “Nuvolosa”, que -sorpresa- els obriria algunes portes.

I és que sense proposar-s’ho gaire, van guanyar el concurs de talents confinats que organitzaven les Cases de la Música. El premi era gravar un disc, que es va cuinar a foc lent fins que el 2022 van publicar el seu debut “Momentani”, que es va revelar com una veritable glopada d’aire fresc per la nostra escena musical, amb referents que van d’Alice Phoebe Lou a Men I Trust, passant per Faye Webster Yellow Days.

Després d’un parell d’anys presentant-lo en directe per sales i festivals de tot el territori, Selva Nua va publicar el passat octubre el seu segon àlbum “I tu què fas quan no fas res?”, un tractat de pop elegant i sofisticat que es deixa acaronar pel soul més sedós, amb arranjaments singulars, línies de baix de marcada personalitat, i lletres intel·ligents i evocadores. Una geografia sonora particular on sempre s’han sentit molt còmodes, i des d’on ja van sorprendre tothom amb el seu celebrat debut.

Selva Nua son Joana Jové (veu, guitarra), Adrià Garcia (baix) i Pol Mitjans (bateria), acompanyats en directe per Miquel Allué (guitarra) i Arni Gudjonsson (teclats).

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.