Bandes
“Frenetic Outlaws” és el nou single del trio català Groove Nazar, que anticipa el que serà el seu segon àlbum
En quatre minuts, el temps que sol durar de mitjana una cançó poden passar moltes coses. Pot explotar la nau Starship d’Elon Musk després de ser llançada a l’espai, es pot assolir un orgasme, remuntar una final de Champions o fer una tanda de HIIT. El que no és normal és la quantitat de coses que ocorren a “Frenetic Outlaws”, la nova cançó de la banda catalana Groove Nazar, que funciona com a single d’avançament del que serà el seu segon àlbum, a la venda el 9 de juny.
A nivell líric “Frenetic Outlaws” planteja una història que podria servir com a esborrany per a un guió de cinema: parla de dues ànimes bessones que cometen un desafortunat acte de robatori que, altrament, hauria estat el seu bitllet d’anada a la llibertat. Però el contratemps fa que la protagonista abandoni la seva parella i s’endinsi en un camí encara més fosc que el que havien decidit seguir junts. Només amb això Jim Jarmusch ja en té prou per esbossar la seva propera pel·lícula.
Encara que és sobretot a nivell musical en què més coses passen durant els gairebé quatre minuts de “Frenetic Outlaws”. En un exercici difícil de classificar, però increïblement estimulant, el trio català evoca sabors antics sovint associats a bandes com The Black Keys, Dead Weather o Fantastic Negrito, duts a terme amb una actitud incisiva i directa similar a la de Royal Blood o Paramore . Però aquest rock, diguem-ne, brut, de carretera, amb aires del sud i de stoner, és només la punta de l’iceberg. Sota la superfície, poblant estrofes i tornades que semblen canviar a cada escolta, podem apreciar traces de blues i soul rock, pistes que ens condueixen al costat més funkarró i, per descomptat, groove, molt groove.
Fent de la base rockera un camp adobat per a l’experimentació, Groove Nazar busquen per sobre de tot això, el groove: l’element fonamental de la música que ens fa moure el cap; que no es mesura ni es teoritza, simplement se sent. Ara bé, l’altre element fonamental al conjunt barceloní és el terme turc natzar, proporcionat per un dels seus components, del mateix origen. Parlem d’un concepte tipus “mal d’ull” que et condueix pel mal camí, que et fa estar alerta perquè a la cantonada tot es pot torçar cap al costat que menys t’imaginaves. Imagina’t: tota una vida conduint-te pel bon camí perquè, de sobte, en quatre minuts…tot es posi potes enlaire.
Groove Nazar és un projecte eclèctic i transversal format per Osman Konuray, Alex Albalà i Jacin Castrillo que pren el “groove” com a denominador comú de totes les seves creacions, aquest element fonamental en la música que ens fa moure el cap. Romàntic, però diabòlic; de vegades malenconiós, però sobretot enèrgic. Amb un element sorpresa a les seves composicions, la banda està alimentada pel desig d’explorar territoris desconeguts. Riffs devastadors de compàs partit acompanyats d’una percussió poderosa o de dolces harmonies vocals, segurament trobaràs un gir fosc, el natzar turc per mal d’ull que et farà sentir còmodament inquiet. Preparant-se per publicar el seu segon àlbum a la primavera de 2023, la banda continua perfeccionant la seva màgia negra i està destinada a atrapar més ànimes aquest any.

Bandes
CRIM anuncia la seva separació indefinida després de 17 anys de trajectòria
La banda de punk de Tarragona posa punt ia part a una història que l’ha fet recórrer 22 països, creuar dues vegades l’Atlàntic i compartir escenari amb alguns dels seus grans referents.
CRIM, una de les bandes més destacades del punk sorgit a Tarragona durant la darrera dècada i mitja, anuncia la seva separació indefinida després de 17 anys de trajectòria. El grup ha comunicat que aturarà la seva activitat com a banda després d’una última etapa que s’estendrà durant el que queda del 2026 i tot el 2027, amb una sèrie de concerts especials que els portarà novament a sales, festivals i escenaris de diferents formats, tant a casa com fora de les nostres fronteres.
El que va començar el 2010, quan quatre companys de pis de vint-i-pocs anys van decidir començar a fer música junts dimecres a la tarda, va acabar convertint-se en una aventura que difícilment podien imaginar en aquells primers assajos. CRIM ha construït des de Tarragona una trajectòria basada en l’autogestió, la independència i una manera pròpia d’entendre la música, creixent des d’aquells primers concerts davant d’una desena de persones fins a convertir-se en una banda amb seguidors a banda i banda de l’Atlàntic.
Durant aquests 17 anys, el grup ha recorregut 22 països, creuat dues vegades l’Atlàntic i girat amb algunes de les bandes que van marcar la seva adolescència, a més de compartir cançons i escenaris amb molts dels artistes que un dia en van ser els referents.
La seva història també és la duna banda que va decidir fer les coses a la seva manera. Des dels seus començaments com una petita microcooperativa instal·lada en una antiga granja, on ells mateixos enregistraven la seva música, fabricaven samarretes i gestionaven els seus propis concerts, fins a la posterior col·laboració amb HFMN, que els va permetre continuar creixent sense renunciar a aquesta filosofia independent que sempre ha definit CRIM.
En el comunicat de comiat, el grup reivindica especialment el paper que han tingut durant tots aquests anys les ràdios i els segells independents, que consideren fonamentals perquè la seva música pogués trobar el seu espai al marge dels grans circuits de la indústria.
La decisió arriba després de més d’una dècada i mitja d’activitat ininterrompuda. Els mateixos membres de CRIM reconeixen que les exigències d’una indústria cada cop més gran han acabat fent difícil mantenir l’equilibri amb què han desenvolupat la seva carrera durant tots aquests anys.
Però aquesta no serà una desaparició immediata.
CRIM vol tancar aquesta etapa al capdamunt, i per això prepara una última successió de concerts durant 2026 i 2027, començant per la seva propera gira per Llatinoamèrica. Hi haurà concerts especials en sales petites, actuacions en espais de major format, festivals i esdeveniments de tota mena, que s’aniran anunciant progressivament a mesura que quedin confirmats.

Perquè si algú els hagués dit aquell primer dia que, anys després, CRIM hauria creuat dues vegades l’Atlàntic, recorregut 22 països, girat amb alguns dels seus herois d’adolescència i aconseguit que alguns acabessin cantant les seves cançons, probablement la resposta hauria estat la mateixa que ells recorden ara: no s’ho haurien cregut.
Després de 17 anys, CRIM decideix aturar-se. Indefinidament.
Però no sense abans acomiadar-se de tots aquells que han format part del camí: els qui han omplert una sala, comprat un disc o una samarreta, organitzat un concert, ofert un lloc on dormir, tatuat algun motiu relacionat amb la banda o simplement els han dit que una de les seves cançons els va canviar la vida.
La darrera pàgina encara no està escrita.
Com ells mateixos diuen: algun dia, no sabem quan, tornarem
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
