Connect with us

Novetats discogràfiques

Clara Peya firma amb Corsé, el seu 13è disc, una oda a la imperfecció

Publicat fa

el

La compositora i pianista catalana Clara Peya és una d’aquelles rara avis de la creació cultural que encara veu en l’art una eina de transformació social. Amb una prolífica trajectòria tant musical com dramatúrgica, reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya al 2019, l’obra de l’artista de Palafrugell busca sempre remoure la consciència del seu públic. Quelcom que parteix d’una reflexió interna i personal, però que serveix de palanca per a la transformació global. En aquest sentit el seu nou disc, Corsé, apel·la i enalteix a tots aquells éssers imperfectes, inacabats i fallits que es rebel·len davant les normes rígides i sàdiques d’una societat que està en guerra contra el canvi, la transformació, el pas del temps, l’edat, l’envelliment i la dissolució del jo.

Corsé és el disc número 13 de Clara Peya. Inclou 13 cançons cantades per 13 músics, creant un espectre vocal que abarca des de Marina Herlop a Salvador Sobral, passant per Ferran PalauAlbert PlaPol Batlle o Sílvia Pérez Cruz. Juntxs aborden un repte transformador que parteix del qüestionament del concepte de perfecció imperant a la nostra societat. Un concepte estret, excloent i fals que ens estanca. Per aquest motiu estam davant una obra plena de violència: tant la que exerceix  l’statu quo contra la dissidència com aquella que exercim contra nosaltres mateixos precisament per la por a no encaixar als cànons. Aquesta opressió, a l’igual que un corsé, ens apreta, ens ofega i ens immobilitza; i a més ens anestesia amb la promesa d’una felicitat estàtica que no és més que una foto fixa trucada.

Una cosa perfecta és una cosa ja feta, acabada, estàtica. És quelcom que no admet discussió, debat, reflexió. Ens limita i estableix criteris tancats de validesa prometent-nos falsés idees de completitud, bellesa, feminitat correcta o felicitat normativa. I no encaixaren elles pot provocar un dolor autoinfligit. Davant tot això Clara Peya i els seus 13 col·laboradorxs s’aferren al pensament independent i a la creació artística com a via per rebelar-se contra els compartiments estancs, les identitats tancades i les coses perfectes. Perquè els éssers imperfectes canvien i es mouen. El seu desencaix i el no sentir-se complets els fa desitjar. És perque no som perfectes pel que podem sortir de nosaltres mateixos a cercar alguna cosa al món i en els altres.

Per marcar aquest camí reflexiu proposat al disc, que va des del corsé de la perfecció a la alliberació de la imperfecció, Clara Peya va desvetllar tres passos fonamentals a mode de singles d’avançament. En la que és llavor i inici del disc, ‘Sota les dents’, una cançó de despertar en col·laboració amb Leo Rizzi, ens parla de la incomoditat d’habitar un cos, de la violència i el maltractament que exercim sobre ell. A ‘Cerebralmente’, la seva continuació en col·laboració amb Ede, ens proposa una oració al repòs, a l’evasió, al descans, a la necessitat de fer una pausa i respirar… totes elles accions revolucionàries en els temps que vivim. I és en ‘El Tall’, un tema que parla de la confiança i del poder al costat de Ferran Palau, on aprenem a fer-nos responsables de curar, sostenir i cuidar els nostres actes per abraçar la nostra pròpia imperfecció.

Davant tota aquesta violència, per tant, Corsé aposta per l’alleujament, el desig, l’embriaguesa, l’amor i el moviment enfront d’una societat que ens vol atrapar en imatges estàtiques que ens fan témer al pas del temps i a la imperfecció que ens fa únics, irrepetibles i desitjosos. La bona notícia és que, davant les promeses de perfecció, bellesa estàtica, eternitat i falsa felicitat que aquest món ens fa, resulta que al final totxssom imperfectxs i fallidxs. I és aquí, en aquest fracàs col·lectiu, on hi ha tota una revolució pendent a la que podem afegir-nos per a lliurar en comú. 

Corsé pre-order
www.vidafestival.com/shop/corse-by-clara-peya/

GIRA PRESENTACIÓ Corsé
15 setembre · Mercat de Música Viva de Vic · Teatre Atlántida
7 octubre · Girona · Auditori Palau de Congressos
15 novembre · Barcelona · Festival de Jazz, Sala P62
8 desembre · Tarragona · Teatre Metropol

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

on

By

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis nowel segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.