Novetats discogràfiques
The Death of Robert, en directe al LETS Festival de Barcelona el 17 de febrer juntament amb els britànics bdrmm
Hi ha qui diu que l’elegància no és una cosa que es pugui comprar o adquirir del no-res. Que es neix sent-ho o no. Però sí que es pot entrenar: partint d’una base, es pot perfeccionar, dirigir i aplicar l’elegància cada cop més encertadament en un objectiu concret. Com ara fer música. Que The Death of Robert van néixer sent elegants és un fet. Només cal sentir Casablanca, el seu àlbum de debut del 2020. Però ho són molt més a “The Deer”, el seu flamant segon treball: deu cançons que eleven al trio barceloní a la classe noble del pop-rock independent nacional.
Sense restringir-se a cap subgènere del pop-rock en concret, The Death of Robert interpreten amb encert les seves clares i riques influències, que van des de la crua honestedat teatral d’Àngel Olsen fins al glamur fosc i postmodern de The Last Shadow Puppets o Arctic Monkeys, passant per l’ombra del post-punk i per figures cabdals com Radiohead, Nick Cave, Leonard Cohen. Grans referències, que fan seves en un excel·lent exercici d’estil, amb composicions rodones i produccions (mà a mà entre la banda i Alberto Pérez de Sol de Sants) impecables, com si les cançons sempre estiguessin acabades d’encerar i brillants.
El trio, compost per Lara Giardina, Pablo Salvadores i Robert Panadés, s’atreveix a més amb una narrativa ambiciosa: endinsant-se amb valentia i ull clínic al laberint de les relacions, tracten assumptes com la passió, la vulnerabilitat, la manca de comunicació i les conseqüències de les emocions mal dirigides. La recerca constant d’alguna cosa que ens satisfaci a l’instant i la proliferació conseqüent de relacions fugaces i superficials són aspectes que interessen especialment a la banda. ‘Cameron’ i ‘Polar Kisses’ en parlen. La primera, intensa, gloriosa, sensual i barroca ma non troppo, amb la solemnitat preciosista que li atorga un superb desplegament instrumental i la dignitat aristocràtica de la veu de Lara. I la segona, intrigant i un punt malenconiós, amb un bon regust a Alexandra Savior ia secrets xiuxiuejats a la vora del mar de nit.
El trio barceloní actuarà el dissabte 17 de febrer a l’Espai Zowie de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), en el marc del LETS Festival i en companyia dels britànics bdrmm, defensant en directe les cançons del nou disc, The Deer.
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
