Connect with us

Novetats discogràfiques

Nou split EP compartit entre Zanussi​ i el ​Atomizador

Publicat fa

el

L’últim disc que van treure els Zanussi abans d’aquest EP que acaben de publicar aquest gener, es va editar el 2006. La nova edició la van gravar el 2016, i només tenen un altre 7″ compartit i un 7″ més en solitari, el primer el van publicar el 1999 , fa la barbaritat de 25 anys i en tots aquests anys han tret només 29 cançons, gairebé a cançó per any!!!! A més, cançons que poques vegades arriben al minut de durada i en només un parell de casos superen per uns segons els dos minuts.

Fa cinc anys van editar un llibre commemorant els 20 anys de vida, “seguim sense saber tocar, de fet avui i amb l’edat que tenim, almenys a mi se’m fa difícil aguantar un concert sense haver de descansar mig minut entre cada cançó. Per no morir en l’intent, massa tralla per com n’estic de rebentat, però aqui seguim, la nostra música no ha canviat ni un apice i això no sé si és bo o dolent però és la realitat, qui ens diria que després de 25 anys encara seguiríem junts i traient discos”, ens comenta Óscar Mezquita, bateria de Zanussi i responsable de Flexi Discos.

“Estimo aquesta banda amb tot el meu cor, a aquestes tres persones que toquen amb mi i sobretot estimo profundament estar amb ells, més enllà de tocar les nostres cançons, estimo la seva companyia, la seva conversa, cada vegada que estic amb ells és una celebració de la vida i una d’aquelles coses que et fan sentir increïblement bé, així que aquí estem una altra vegada amb aquest grapat de cançons compartides amb Atomitzador que és algú que vam conèixer fa moltíssims anys, jo diria que als nostres inicis i que sempre he seguit, amb tots els seus projectes , des dels mítics A room with a view”, continua Óscar.

“Ens feia molta il·lusió treure un single així en què la música aparentment és oposada ja que Jose fa un pop folk psicodelic preciós amb melodies al·lucinants i el nostre és una aberració de soroll, distorsió i xiscles a la major velocitat possible, tocat el més fort que sabem, però el més important és que tenim una forma molt semblant de fer les coses des de baix i amb el DIY com a bandera”.

Per la part de l’Atomitzador (1976, Madrid) és l’àlter ego musical de Jose HAZ, músic subterrani i artista marginal exmembre del grup de rock experimental A Room With A View i de bandes d’art-punk alienígena com Ensaladilla Rusa, Campamento Ñec Ñec!, Humor Vítreo i Extinción De Los Insectos. Des del 2002 porta la plataforma d’autoedició Afeite Al Perro i publica els fanzines subculturals Manchas y Ruido i HAZ.

Així doncs aquí teniu aquest disc compartit amb l’Atomizador que podeu escoltar i comprar al seu bandcamp.

Coeditat entre Krimskramz, Producciones Tudancas, Pifia Records, Afeite al Perro, La Agonía de Vivir i Flexidiscos. Gravat per Hambre a La Residencia l’estiu del 2016, barrejat per Huevo i masteritzat per Jose Guerrero a la seva Plataforma Continental.

Novetats discogràfiques

Estribillo al cerebro: LA PALOMA publiquen el seu nou single “Sé lo que quiero”

Published

on

By

Hi ha cançons que s’intueixen importants des de la primera vegada que se senten. “Sé lo que quiero” n’és una: de les que saps que t’acompanyarà durant molt de temps: als concerts de La Paloma als que assistiràs i també als teus auriculars. De melodia immediatament reconeixible i tornada que s’adhereix al cervell de manera irremeiable, el tema tracta sobre “habitar un espai físic o temporal -explica la banda- que s’ha anat degradant. Passa el temps i no hi ha millora, però, per alguna raó, has de resistir i quedar-te una mica més, tenint clar que les coses canviaran”. Com sempre, el trio és capaç de trobar la tecla generacional, convertint els seus lliuraments en petits himnes.

El grup estarà presentant la cançó en directe (i tots els seus clàssics) aquest 21 de juny a Matadero Madrid en un concert al costat de Baiuca, Hinds i Error 97

“Sé lo que quiero” és el segon avançament del que serà el segon àlbum de La Paloma. El combo radicat a Madrid es va convertir en una de les sensacions més fascinants de l’escena rock nacional amb l’aparició del seu ja mític primer EP “Una idea, pero es triste” (2021). La posterior publicació el 2023 de ‘Todavía no”, el seu disc de debut en format llarg, va confirmar les expectatives dipositades al grup i li va servir per fer el salt definitiu de promesa a realitat contrastada. L’expectativa, per tant, davant la nova feina de Nico, Lucas i Juan és màxima i els singles previs no fan més que corroborar-ho.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.