Novetats discogràfiques

Las Odio, les riot grrrls madrilenyes ens presenten “Presente Perfecto”, el seu tercer disc d’estudi

Publicat fa

3 anys concretament

24/01/2024

Per

Arni

Las Odio presenten “Presente Perfecto”, el tercer disc d’estudi de la banda madrilenya i el primer en sis anys. En aquest nou treball, Las Odio tornen disposades a fer-nos ballar per sobreviure a les adversitats.

“Presente Perfecto” pren el seu nom d’un temps verbal, un estat mental que representa l’alegria de viure, encara que les circumstàncies siguin cada cop més desfavorables. Amb el seu nou àlbum, Las Odio tornen a ritme de power-garage pop i s’aproximen a l’electroclash, disposades a trobar la catarsi a través de la música, la purga i la ràbia des del sarcasme. Així, el quartet parla de temes que a totes ens toquen de prop: la hiperproductivitat, la precarietat i el futur incert, entre d’altres.

A hores d’ara, la generació millennial sap que mai no podrà projectar un futur optimista. Mirar el passat i engolir-se en la nostàlgia tampoc no millorarà la situació. Però Las Odio no es rendeixen a l’amargor i contraatacen amb un disc nou.

“Presente Perfecto” està compost per Las Odio, produït per Fran Meneses i la pròpia banda als estudis Metropol de Madrid, i masteritzat per Àlex Ferrer / The Groove.

Las Odio son: Ágata Ahora (guitarra), Amanda Palma (bateria) Paula JJ (veu i sintes) i Sonsoles Rodríguez (baix) són Las Odio.

Las Odio són un grup de riot grrrls format el 2015 a l’entorn de l’infraunderground madrileny, caracteritzades per la frescor i el desvergonyiment del seu so: post-punk, pop, garatge, rock… no hi ha consens a l’hora de posar etiqueta a la seva música. Pel que sí que hi ha més quòrum és pel que fa a les seves lletres: esmolades i precises, treballades des de la ironia i l’humor més àcid. Elles són pura diversió.

Temes relacionats:lasodio lume

Novetats discogràfiques

TRAVO la lien a “Wasteland” amb un so tirant cap al rock industrial

Published

17 minuts ago

02/10/2026

Arni

Si ja coneixes TRAVO, poc t’hem d’explicar. Saps què fan: psych rock, garatge, stoner, punk, guitarres que et passen per sobre i aquesta sensació que en qualsevol moment tot s’hen pot anar a la merda. Però amb “Wasteland” ho han volgut portar una mica més lluny; molt més lluny. Es fiquen de ple en terrenys més propers al noise rock i al rock industrial, fent que tot soni més aspre, més físic i força més bèstia.

Després de tres anys girant sense parar per Europa, els de La Línea De La Concepción es van ficar a l’estudi i van escriure tot el material del disc en poc més d’un mes. I hòstia, es nota. Hi ha una tensió constant a “Wasteland”, com si tot estigués a punt de trencar-se.

Els riffs són més durs i repetitius, les estructures es recargolen, hi ha moments que acceleren fins gairebé perdre el control i altres que directament semblen ensorrar-se. Els sintetitzadors i les veus fiquen encara més soroll al cap. Aquí hi ha poc espai per respirar.

I té prou sentit, perquè “Wasteland” en parla precisament: d’un món cada cop més fragmentat, de l’ansietat, la desconnexió, la paranoia tecnològica i aquesta sensació que les peces ja no acaben d’encaixar. Han agafat aquesta idea d’un món trencat i l’han portat al terreny: soroll, guitarres, sintetitzadors, psicodèlia i una bona dosi de mala hòstia.

I ARA, EL VINIL
Amb SPINDA Records i els seus amics Jorge i Joao de gig.ROCKS!, han preparat l’edició amb denominació d’origen ibèrica de “Wasteland”.
180 grams · Vinil vermell transparent · Només 300 còpies

“Ens venia de gust fer una edició que estigués a l’alçada del disc i, sobretot, que donés ganes de tenir-la a les mans. Perquè ‘Wasteland’ és d’aquells discos que demanen vinil: treure el disc de la carpeta, posar l’agulla i donar-hi volum. Molt volum”.

Continuar llegint