Novetats discogràfiques
WOLFWOLF, els llops suïssos s’expandeixen cap a la New Wave 80s a “Twenty One”, el seu nou single
WolfWolf són Mr. Wolf i Mr. Wolf: un duet de bateria i guitarra que interpreten el seu estil únic de garatge punk blues trash. Després d’una gira pel Japó el 2012 van llançar el seu àlbum debut “Homo Homini Lupus” a través de Lux Noise Records el 2014. El 2017 van llançar el segon àlbum “The Cryptid Zoo” amb l’èxit underground “The Blind Butcher”. Després de gires pel Japó, Espanya, Àustria, República Txeca, Alemanya, Suïssa i Itàlia, el 2018 WolfWolf van ser convidats a tocar a l’infame Azkena Rock Festival de Vitòria-Gasteiz juntament amb bandes com Joan Jett & The Blackhearts, Turbonegro o Gluecifer. El seu aclamat tercer àlbum, “Metamorphosis”, amb la participació de Dieter Meier de Yello, els va fer ser reconeguts més enllà de l’escena garatge punk.
Després del single “The Falcon”, primer avançament del que serà el seu quart àlbum, el duet suís de trash & blues WolfWolf torna a la carretera amb “Twenty One”, el seu nou single; La cançó és una oda a la joventut ia la missió dels joves: que gaudeixin de la vida i ballin tota la nit mentre puguin.
En temps de la pandèmia, WolfWolf van començar a experimentar amb teclats i samples per mantenir-se ocupats. El resultat va ser “Twenty One”, una cançó que expandeix els límits familiars de la banda cap a la nova onada dels anys 80. Tot i això, l’aspecte de garatge punk segueix present. La nova història romàntica d’una parella jove també es podria ubicar als anys 80, potser a West-Berlín oa la crua vida industrial de la postguerra a Manchester.
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
