Art Visual
FERRAN PALAU estrena el nou curtmetratge musical “Plora Aquí”
El director Pablo Maestres i el músic Ferran Palau uneixen forces una vegada més en “Plora Aquí”, un projecte que, tot i formar part de l’univers del nou àlbum del músic, es presenta com una peça amb identitat pròpia. Es desvia del format de videoclip per presentar una història més complexa. Un curtmetratge on criatures fantàstiques prenen el protagonisme en un món on res no és el que sembla.
Escrita i dirigida per Maestres, la història narra l’aventura (o desventura) de Snif, un monstre que habita al bosc i que s’endinsa en una societat no tan amable com aparenta ser. Després de trobar-se accidentalment amb una família i ser atret pels seus pastissos de crema, el monstre emprèn una aventura que revelarà la veritable cara de les persones. Gradualment, Snif es converteix en l’atracció del poble, es posa de moda entre els seus habitants, i apareix als diaris i a la televisió, mentre no para de fer-se més i més gros.
Una història plena de contradiccions, tendra i violenta. Un homenatge al cinema dels anys 80 i 90, a tots aquells personatges fantàstics i inadaptats.
Una fantasia perversa que critica la societat de consum ràpid, l’explotació de personatges que ràpidament són idolatrats i descartats, la metàfora perfecta per entendre la desconnexió actual entre la vida urbana i la natura salvatge.
La peça utilitza dues cançons del nou àlbum del músic, alhora que compta amb una banda sonora composta i produïda per la resta de la peça per David Gracia, el compositor habitual del director. Amb un repartiment estel·lar que inclou el ballarí Rober Gómez com el monstre Snif, l’actriu guardonada Bruna Cusí, i la reconeguda model Judit Mascó, la peça va ser produïda per Roma (Espanya), en coproducció amb Superprime (EUA), Spy Films (Canadà), Jamm (EUA), i Hidden Track Records (Catalunya). Tot i aquesta producció internacional, la peça es va filmar íntegrament en català en localitzacions al voltant de Barcelona.
El projecte va durar gairebé un any des de la seva escriptura. La construcció dels monstres, una tasca manual liderada per Agnès C. Olivé, va durar uns tres mesos i va ser una part fonamental del procés.
“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”
Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).
Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.
Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).
D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.
Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).
La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.
Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.
PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga