Connect with us

Bolos

GROOVE NAZAR responen a la crida de la llibertat amb rock del sud i soul àcid a “Freedom Calls”

Publicat fa

el

Mario Olmos

Les cançons de Groove Nazar són com a pel·lícules de Jim Jarmusch o dels germans Coen: cinema de fugitivxs, de gent que viu saltant a la corda amb els marges de la llei; però gent amb qui empatitzes i t’encarinyes perquè, d’alguna manera, veus una mica de tu reflectit en ells. Perquè, qui no va fer de jove alguna insensatesa, potser empès per la pressió del grup, de la qual ara se’n penedeix? Hi ha un temps per a la bogeria i la diversió, per respondre a la crida a crits de la llibertat; i “Freedom Calls”, el nou tall dels barcelonins, captura precisament aquest despertar juvenil, aquestes ànsies de risc, aquesta necessitat de posar a prova els teus límits.

Parlem d’una nova peça marca de la casa de Groove Nazar: amb aquest nervi viu de rock del sud i de soul àcid, en aquesta ocasió reforçat per una instrumentació voluptuosa que s’ha vist enriquida per dos vents fixos. Un tema que, a més, evoluciona marcant una transformació gradual de l’energia emprada, passant d’aquesta sensació d’urgència juvenil i risc rebel a un mood més estable, empoderat i resilient. El que a la vida solem anomenar madurar, vaja. Perquè si alguna moralitat té “Freedom Calls”, i en general la música de Groove Nazar, és que per molts errors que hagis comès sempre estaràs a temps d’aixecar-te, rectificar el rumb i buscar la teva millor versió.

El nou single de l’ara sextet barceloní arriba exactament un any menys dos dies després del llançament de “Bad Times”, el segon àlbum, marcant una clara continuïtat amb ell. Des de la producció, que ha tornat a signar la banda amb el productor uzbeko Otabek Salamov, fins a la línia narrativa, sempre atenta a l’outsider, passant per aquest potent so de brass band que aconsegueix aglutinar un còctel estimulant molt viu.

Arriba també acompanyat d’una senzilla animació de la portada en forma de vídeo; i amb l´anunci de quatre noves actuacions per a aquest estiu. La banda catalana actuarà el 20 de juny al Cafè Belgrad de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), al FESTIVAL EFÍMERA de Santa Perpètua De Mogoda l’11 de juliol, el 20 al Belar Sounds de Vitòria-Gasteiz, i també el 20 però ja de setembre al Tempo Club de Madrid en format trio.

Groove Nazar és un projecte eclèctic i transversal format per Osman Konuray, Alex Albalà i Jacin Castrillo que pren el “groove” com a denominador comú de totes les seves creacions, aquest element fonamental en la música que ens fa moure el cap. Romàntic, però diabòlic; de vegades malenconiós, però sobretot enèrgic. Amb un element sorpresa a les seves composicions, la banda està alimentada pel desig d’explorar territoris desconeguts. Riffs devastadors de compàs partit acompanyats d’una percussió poderosa o de dolces harmonies vocals, segurament trobaràs un gir fosc, el natzar turc per mal d’ull que et farà sentir còmodament inquiet. Després de publicar el seu segon àlbum a la primavera del 2023, la banda continua perfeccionant la seva màgia negra i està destinada a atrapar més ànimes aquest any.

Concerts
Dijous 20 de juny > Sant Cugat del Vallès (Barcelona) @ Café Belgrado 
Dijous 11 de juliol > Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona) @ EFÍMERA 
Dissabte 20 de juliol > Vitoria-Gasteiz @ Belar Sounds 
Divendres 20 de setembre > Madrid @ Tempo Club (format trio)

Art Visual

“De cara / esmolada”, el nou videoclip de Remei de Ca la Fresca

Published

on

By

“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”

Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).

Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.

Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).

D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.

Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).

La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen Mal de muntanya, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat Fusta d’artista, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.

Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.

PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.