Novetats discogràfiques
LOS PUNSETES celebren el seu 20 aniversari amb “Que le den por culo a tus amigos”
Los Punsetes van marcar un abans i un després i, per celebrar el seu aniversari, anuncien “Que le den por culo a tus amigos”, un recopilatori en què la formació ha convidat a versionar les seves millors cançons a bandes i artistes que coneixen i admiren.
El 2004, Mark Zuckerberg fundava Facebook, Kanye West llançava el seu àlbum debut “The collegue dropout”, Zapatero jurava com a cinquè president del Govern ia la Unió Europea s’integraven nou països de l’est del continent. Fa 20 anys, també naixien Los Punsetes. El quintet madrileny es presentava al món amb una maqueta de set cançons entre les quals es trobava “Yo amo al Punset”, aquell homenatge al ja difunt divulgador científic que, d’alguna manera, també ha fet història a la música espanyola.
Los Punsetes es convertien en el pont perfecte entre allò que va arribar després de la moguda madrilenya i el nou indie. Ariadna marcava tendència amb la seva actitud hieràtica i els seus dissenys impossibles, mentre que Antonna esdevenia el lletrista virtuosament més desvergonyit de l’escena alternativa. Indubtablement, Los Punsetes van marcar un abans i un després i, per celebrar el seu aniversari, anuncien “Que le den por culo a tus amigos”, un recopilatori en què la formació ha convidat a versionar les seves millors cançons a bandes i artistes que coneixen i admiren.
El treball, que estarà disponible a finals d’any, compta amb la col·laboració de 21 projectes musicals molt variats. No poden faltar aquelles bandes que van servir de referència durant el naixement del quintet madrileny: ens regalen una versió Fino Oyonarte, Los Planetas, Sidonie o Surfin’ Bichos. Tot i això, Los Punsetes també guarden un espai important als seus companys d’escena, aquells amb els quals van compartir temps, espai i un desenvolupament en un context similar, com és el cas d’Hidrogenesse, Joe Crepúsculo, Mujeres, Soleá Morente o Triángulo de Amor Bizarro. En aquesta barreja estilística, la banda no s’oblida de la gent jove: aquelles noves propostes que, ho vulguin o no, no s’escapen de la influència dels Punsetes com uns dels referents més respectats de la seva escena. Així, Aiko el grupo, Alizzz, Carolina Durante, Depresión Sonora, Ghouljaboy, Las Ligas Menores, La Paloma, Marcelo Criminal, Menta, shego y Verde Prato també participen del recopilatori.
Tres generacions unides. Un amor gegant cap a la mateixa banda que va neixer fa 20 anys.
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
