Connect with us

Novetats discogràfiques

La banda de post-punk rural INCENDI treu a la llum el seu EP “19 de juliol”, música contundent i lletres incendiàries

Publicat fa

el

Incendi és un grup de música format al Solsonès, entre el Santuari del Miracle (El Miracle Records) i l’Hostal Nou de Llobera (Hostalherria Studio). “19 de juliol” serà el seu segon àlbum, després d’un primer treball promocionat l’any passat titulat “De moment estic content”.

“19 de juliol” pretén reivindicar una forma de pagesia anticapitalista, amb proclames que criden a l’organització col·lectiva davant dels nous reptes que afronta concretament el Solsonès. Vinculat a moviments socials de la comarca, aquest treball vol aportar el seu granet de sorra a les lluites per la defensa del territori que s’estan lliurant arreu en l’actual ofensiva del capitalisme.

L’erotisme i la sexualitat individual es fonen en les incendiàries lletres de “19 de juliol” amb una re-apropiació dels símbols del territori, com la Mare de Déu del Claustre de Solsona, en un joc constant entre el respecte pels altres i la voluntat de crear nous referents, tant polítics com sagrats, en el món rural.

“La voluntat del nostre directe és fer foc, provocar un incendi a cada sala, a cada festa, i fer que la música participi de la vida política d’aquest món en descomposició”

L’àlbum ens situa en un màgic passadís en el temps. D’una banda, el 19 de juliol del 1936, on obreres i insurrectes organitzades en comitès de defensa van aturar el cop d’estat feixista a Barcelona i van impulsar la revolució social. D’altra banda, 62 anys més tard, el 19 de juliol del 1998 l’incendi forestal més ràpid i virulent de la història moderna a Europa arribava al municipi de Riner, al Solsonès. Ara, 26 anys després, l’incendi revolucionari i el forestal es fonen en forma de música per seguir propagant la flama insurreccional del passat amb el món rural de l’actualitat.

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

on

By

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.