Novetats discogràfiques
El quartet argentí FIN DEL MUNDO ens presenta “Una temporada en el invierno”
Les Fin del Mundo no paren… encara no heu refet d’aquell primer avançament titulat “Vivimos lejos” i van ara i et conviden a passar “Una temporada en el invierno”.
Les argentines Fin del Mundo continuen desgranant el seu esperadíssim segon disc, “Hicimos crecer un bosque”; el qual sortirà publicat per Spinda Records el proper 18 d’octubre. Fa unes setmanes avançaven el tema “Vivimos lejos” i ens deixaven a tots amb cara de “no pot ser que ho hagin tornat a fer”… Doncs bé, ara tornen a l’embolic i ens conviden a passar-hi “Una temporada en el invierno” sabent la calor extrema que tenim per aquestes latituds.
Si seguiu a la banda de prop, sabreu que aquest tema ja vénen tocant-lo des de fa temps als seus directes. També va formar part del repertori que Fin del Mundo va interpretar al seu pas pel Cicle Arbolblau (Xile) o Els Concerts de Ràdio 3.
El títol de la cançó és una al·lusió gairebé directa a “Una temporada en el infierno”, poema del francès Arthur Rimbaud. Vam voler introduir elements una mica més agressius que de costum… El tempo és força alt i les guitarres estan cobertes de overdrive durant la major part de la cançó. La lletra fa referència a una conversa mental en què, des d’un metapensament, una persona decideix no deixar-se portar per idees o records que el condueixen a la desmotivació. Ja sap com i on s’expressa la seva veritable essència i en aquest descobriment escull de manera conscient ser fidel a si mateixa, malgrat les dificultats que anirà trobant pel camí.
Lucía Masnatta
Fin del Mundo son Tita, Juli, Yan y Lu. © 2024, Flor Petra (imatge principal)
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
