Ran Ran Ran publica avui el seu nou disc“Rendez-vous”, que apareix en format digital i en un cassette d’edició limitada, en una coproducció d’Ultra-local Records, Edita la Servidumbre i Bankrobber. 

Ja es pot escoltar a totes les plataformes, i aconseguir en format físic a la botiga Ultra-local Records, on el grup oferirà avui divendres a les 19h un showcase de presentació en directe.

Ran Ran Ran són Ferran Baucells (veu, guitarra, harmònica), Martina Borrut (teclats i veu), Miguel Ballester (bateria) i Joan Villarroya (baix, violí i veu), sempre amb Armand Rodríguez com a aliat a la tècnica. Per enregistrar aquest nou disc han combinat les sessions als Qtq Estudios de l’Hospitalet de Llobregat amb gravacions domèstiques fetes a Vallparadís i el Poble Nou. La portada la signa Daniel Serrano.

S’apaguen els llums, el projector comença a pampalluguejar. Ran Ran Ran projecta el seu nou cassette: vuit noves cançons escrites sota la influència directa i indissimulable del cinema francès.

Presentació en directe avui divendres a Ultra-local Records (19h)

L’incombustible Ferran Baucells se submergeix en els universos de realitzadors com Agnès Varda, Jean Renoir, Max Ophüls o Jacques Demy -d’aquí l’homenatge a “Els paraigües de Cherbourg” de la portada- i els agraeix cada fotograma amb un disc petit en minutatge però intens en emocions que porta per títol “Rendez-vous”. Fins i tot la mateixa cançó titular és com una pel·lícula on frisem per descobrir si els dos protagonistes acabaran trobant-se al final, malgrat tot allò que els separa.

L’altre pol del cassette és la idea que “Prendre’s un temps (no és perdre el temps)”, sentir com deixem de banda la urgència que sembla guiar-nos en molts moments:
Prendre’s un temps per llegir llibres de viatges com els d’en Nicholas Bouvier, lectura central d’en Ferran mentre escrivia aquestes cançons.
Prendre’s un temps per estar amb la família sense pensar en el rellotge.
Prendre’s un temps i recordar un camí de muntanya i les idees que ens venen al cap mentre el fem (“La tempesta”).
Prendre’s un temps per gaudir d’un paisatge (“Ahir”).
Prendre’s un temps per deixar el mòbil i sentir que pots dedicar-te a escriure, com sempre has volgut fer (“Pels volts de mitjanit”).
Prendre’s un temps per divagar sobre algunes de les grans qüestions filosòfiques de sempre (“L’escola d’Atenes”).
O prendre’s un temps per escoltar un cassette com aquest.

Propers concerts
6/9 Barcelona · Ultra-local Records [showcase]
13/9 Reus · La Palma / Festival Revers
21/9 L’Hospitalet de Llobregat · Auditori Barradas
5/10 Barcelona · La Conxita de Sants