Connect with us

Novetats discogràfiques

Medalla donen un cop de volant a “BMW 666”, primer single del seu nou disc

Publicat fa

el

T’agrada conduir? En el seu nou single Medalla carreguen contra aquesta mena de persona que sembla que té pressa per arribar al cementiri. La mateixa que no demana perdó sota cap circumstància i que desconeix per a què serveix aquesta palanca a l’esquerra del volant anomenada “intermitent”. Una caricatura mordaç d’aquest estereotip de cretí que tots ens hem trobat alguna vegada a la carretera: El diable sobre rodes.

Medalla tanquen un 2024 on han girat per tota la península presentant el seu últim disc “DUELO” i on ara, com a fermall final, publiquen un nou single en què ho aposten tot al vermell. A “BMW 666” ens trobem amb la versió més elèctrica i accelerada del quartet barceloní, amb un so a cavall entre el heavy metall i el punk més a ganivet. Després d’un disc conceptual amb un so més proper al postpunk fosc, aquesta nova cançó suposa tot un exercici de reinvenció per a Medalla. Un nou so que, no obstant, abraça sense problemes aquestes influències que ja estaven presents des dels inicis del grup, però que ara semblen haver sortit a la superfície en la seva forma més salvatge.

El single arriba just abans de la recta final de concerts on la banda ha acomiadat el seu darrer disc a Madrid (SOLD OUT) i València, i molt aviat a la Sala VOL de Barcelona (14/12). L’art que acompanya el single és obra de l’artista madrileny Tumulus Design, amb qui la banda ja havia col·laborat en el passat i ara forgen una aliança encara més fèrria. El vídeo que acompanya la cançó ha estat dirigit per Eric Sueiro i gravat per ell i Germán Blanco, que també ha fet les fotografies de la banda.

Medalla semblen estar immersos en una carrera de fons on posen constantment contra les cordes la seva creativitat i la seva versatilitat com a músics. 8 anys d’activitat incessant on, lluny de fer una parada al camí, ara ens mostren una nova faceta. Una de més contundent, ràpida i ferotge.

En aquesta ocasió, el quartet barceloní abraça sense prejudicis influències que han estat presents des dels inicis. A les seves noves cançons prenen com a punt de partida el metall, el rock psicodèlic, el post-punk i l’èpica medieval per crear un aliatge metàl·lic amb totes les seves conseqüències. Una amalgama d’influències tan esmolada com addictiva.

Després de reinventar-se una vegada i una altra durant quatre discos, apostar per l’autoedició amb la creació del seu propi segell discogràfic Estudio Mazmorra el 2022, i girar ininterrompudament des del 2017; el següent pas natural per a Medalla era tornar al punt de partida. A escriure cançons amb urpa, com si estiguessin enfrontant-se al seu primer àlbum. Perquè com diu el refranyer: “Qui no arrisca, no guanya”.

Novetats discogràfiques

SALVAGUARDA ens descobreixen “Trazas”, el seu primer EP

Published

on

By

Descobrir a poc a poc les cançons de Salvaguarda és fascinar-se amb allò que estàs escoltant. Ens va passar des que li vam donar al play, amb la primera cançó que vam trobar, ia mesura que se sumaven elements, ens quedava clar que Trazas (Aloud Music, 2025) era tot un exercici de creativitat emocional. L’EP va ser gravat i mesclat per Juan Blas als Westline Studios de Madrid.

Perquè la sensibilitat de cada un hi és. Flueixen i d’alguna manera estableixen un diàleg en què es creuen, on troben elements sobre els quals créixer(s).

I molt més, una cosa que Salvaguarda explica a la perfecció:
“De vegades els noms arriben sense avís. Els busques, els descartes, els tornes a buscar… fins que hom decideix quedar-se. “Salvaguarda” es va instal·lar en nosaltres com si sempre hi hagués estat. No va ser ni un llampec ni una Epifania. Ens recorda que tots tenim alguna cosa a protegir: un record, un lloc, un tros de nosaltres mateixos, o aquesta comunitat que vam emprendre fa un any.

Potser ens sentim a casa quan ho pronunciem. Venim de camins diferents (Alicia Nurho, Deriva, Balaena, Jardín de la Croix), ia Salvaguarda trobem un espai comú per crear comunitat, compartir les nostres diferents sensibilitats artístiques i construir una cosa molt valuosa junts.

Trazas (Aloud Music, 2025) és el nostre primer treball com a banda.

Ho hem teixit amb paciència i molta cura. Ens obsessionava trobar un punt d’equilibri entre allò que expliquen les lletres i allò que explica la música quan no hi ha paraules. Volíem que cada tema tingués la seva pròpia veu, que cada so tingués un sentit ple i propi.

En el fons, Trazas és una metàfora d’un viatge: un pelegrinatge que tots hem emprès en algun moment. Són històries que decidim mirar de front, compartint-los entre nosaltres, i amb afecte i cura, transformar-les i vestir-les de música. Històries que, en contar-les, deixen empremta.

Perquè d’això en parlen les traces: de les marques invisibles que deixa el pas del temps, de les cicatrius que de vegades fan mal i d’altres es queden vivint callades, dels petits senyals que ens recorden que hi vam ser.

El pelegrí, oníric i titànic, s’arrenca del paisatge a “Hojas”, transita laberints mentals a “Coriolis” i viu la caiguda d’un imperi olímpic amb el trencament poètic a “Óxido”.

Passaran els anys i no haurem acordat si som del front judaic popular o el front popular de Judea, però per donar una clau sonora a l’oient, sonaríem una banda sonora en clau de rock alternatiu”.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.