La música pop és inigualable. Quina altra disciplina artística permet en només tres minuts sentir semblant quantitat de sensacions i emocions? Efectivament, cap. Res no és capaç de transformar el teu estat d’ànim d’una manera tan immediata. Les cançons d’Angeladorrrm són un exemple perfecte del poder del pop: petits moments de genialitat que aconsegueixen treure’t de la letargia/rutina/baixó. Un petit gran miracle.

El doble single —premsat en un preciós vinil— que presenta ara el quartet de Barcelona format per Ángela, Víctor, Joan i Oriol subratlla i multiplica les virtuts que ja coneixíem de la formació: la seva facilitat particular per donar al clau de la melodia, la seva capacitat per resultar sempre sorprenents i el seu talent per transcendir referents. Cada vegada sonant més a ells mateixos, marcant-ne la personalitat i el carisma innat.

La vitalista ‘Tinc un desig” ha tingut un desenvolupament tan peculiar com meravellós: va néixer com a cançó, literalment, de casament. Per això és de naturalesa optimista i naturalista. Un cúmul d’il·lusió i bons desitjos. Aquella peça de tall folk intimista composta per Ángela per a una parella a punt de contraure matrimoni va anar evolucionant el que escoltem ara, un autènci jit de la vida, ple de dinàmica i de racons sonors. De les que t’obliguen a tornar a donar-li al play així que deixa de sonar l’últim acord.

“Avui plors”, per la seva banda, s’endinsa en terrenys més psicodèlics, amb una successió d’arranjaments bombolles que et van atrapant irremeiablement, capa a capa, escolta escolta. La lletra parla sobre l’amor, la pèrdua i la (auto)acceptació amb estructures obertes que es van obrint a la ment de l’oient, en aquest punt intermedi perfecte entre l’accessibilitat i el misteri.

Juntes, “Tinc un desig” i “Avui plors” inauguren una nova etapa a la trajectòria d’Angeladorrrm que augura nous èxits creatius.