Aquest divendres 14 de març el trio de rock del Baix Montseny Nafen estrena disc. És el primer llarga durada del conjunt, amb el qual reafirmen el seu compromís amb la música en català i les lletres crítiques i poètiques. Cançons que parteixen del rock però com veureu es deixen esquitxar per un munt d’estils diferents. 

Un disc que parla de futurs, com bé explicita el seu títol: Sembrant futur, unes lletres que intenten posar llum enfront tanta distopia i titulars derrotistes. Cal canviar el relat si volem lliurar amb esperança les batalles que ens esperen. 

Obren el disc tres cançons amb molta força. Buscar un lloc és una reflexió sobre quin lloc té allò diferent a nosaltres en el nostre entorn, tema que conclou amb uns versos en basc del poeta Joseba Sarrionandia (sí, el de la cançó Sarri, Sarri…). La segueix Massa calor, el single amb què van anunciar aquest àlbum, una cançó que parla d’una festa on la gent balla sense parar, fins a cremar, fins autodestruir-se. Continua Omnia sunt communia que és directa com un tret i tanca aquest bloc al cant de “tot per a totes”. 

Llum arriba de sobte per canviar el registre. Una cançó que evoluciona del trip-hop fins a una tornada dolça emmarcada per les guitarres distorsionades pròpies d’aquest trio. Si aquest tema ens ha descol·locat, espereu-vos a Coordenades. Una reflexió sobre com els nostres marcs ideològics ens donen respostes a canvi d’un preu que desconeixem. Compte, això és una reflexió, no una invitació al nihilisme. En qualsevol cas, una cançó amb una dinàmica ascendent perfecta que ens porta des de l’entrada ambiental fins al final apoteòsic. 

De cop, pop! És el torn de Tornaré a començar, va ser segon dels avançament d’aquest LP i és una cançó que ens porta a una sonoritat ben diferent però alhora coherent amb la resta del treball. Us quedareu repetint la tornada una bona estona. 

Finalment, entrem a la recta final. Vidres ens recorda al pop-punk californià i ens sorprèn amb la col·laboració de l’MC Levico, una cançó que ens convida a mostrar les pròpies vulnerabilitats i mostrar que som fràgils, principi ineludible per construir bones relacions (i el món que volem?). Remata l’àlbum Sembrant futur amb un riff proper a l’emocore i un missatge senzill: jo vull ser junts sembrant futur. Cant a la comunitat i contra l’individualisme.

Caldrà escoltar aquest disc en directe. De moment teniu una primera data: 21 de març al Teatre Auditori de Cardedeu acompanyant els seus amics de Statu Quoniam que també estan d’estrena. Podeu seguir-los a xarxes socials per estar pendents de noves dates.