Extraño Weys presenta oficialment demà divendres 11 a la sala Upload de Barcelona el seu nou disc “Les abelles palmen però els pàjarus encara canten”. [últimes entrades aquí]

La presentació en directe prendrà la forma de la Extraño Weys Orquestra, una formació de luxe on participen músics com Santi Careta, Marta Garrett, Aleix Bou, Alba Careta, Ramón Vagué, Irene Reig, Cristian González, i el propi Rodrigo Laviña.

També participaran com a convidats especials molts dels artistes que han col·laborat en el disc, com ara Poor Tràmit, C.H.A., o El Gordo del Puru.

L’edició en vinil de l’àlbum arribarà a les botigues demà divendres, i ja es pot aconseguir a la web de Bankrobber

LES ABELLES PALMEN PERÒ ELS PÀJARUS ENCARA CANTEN
En una època on tot sembla col·lapsar, les intel·ligències artificials dominen cada cop més espais i la música es converteix en un producte de consum programat, Extraño Weys tornen a la càrrega fidels a la seva manera de fer les coses, de construir el so i de posicionar-se.

“Les abelles palmen però els pàjarus encara canten” és una declaració d’intencions i, sobretot, un nou viatge a una cova inexplorada per extreure’n el que sigui que hi hagi amagat, sense preocupar-se de si són diamants o carbó. El resultat, com sempre, és pura artesania. Un collage de llum i foscor honest i sense artificis.

Amb Viktor Pizza al capdavant de la producció, aquest nou treball explota la idea del remix fins les últimes conseqüències (un detall significatiu: només una de les cançons va ser gravada originalment amb la base instrumental definitiva). Beats impossibles que creen el context ideal per les barres de Rodrigo Laviña: descol·locant-lo i deslocalitzant-lo quan convé i generant canvis d’atmosfera inesperats que a cada cançó porten l’oient a una nova dimensió, un viatge de 25 minuts sense pauses.

“Divendres 11 d’abril · Sala Upload · 21:30h“

El disc compta amb les col·laboracions del Noi de Tona, Poor Tràmit, C.H.A. i, com no podia ser d’una altra manera, del Gordo del Puru, membre díscol del projecte i col·laborador inevitable en totes les seves aventures. Combinant estils, generacions i influències per oferir un treball ric en textures i perspectives. 100% quilòmetre zero de l’escena hip-hop ultra-local.

Com sempre, cal remarcar que l’àlbum d’estudi és només una de les dues cares del projecte Extraño Weys. Als concerts descobrim l’altra, la complementària: una proposta de hip-hop mediterrani elevant-se sobre una orquestra de luxe que congrega un equip de músics de renom del món jazzístic local. Un espectacle que té el seu pilar en el rap però ofereix tota una paleta de colors musicals que van del jazz a la bossa, del garatge a la psicodèlia setentera o del groove al free.

Extraño Weys es va donar a conèixer l’any 2014 amb un EP que ja es pot considerar de culte, “Variacions en fu-remoll de la 5a Simfonia inèdita de Roger Linn”. Entrarien llavors en un guaret latent fins la publicació, l’any 2021, del seminal disc “Rodrigo Laviña y su combo”, premi Enderrock a millor disc de música urbana 2022. I ara finalment ens n’arriba l’esperada continuació.

Sense buscar complaure ningú, ni encaixar en cap tendència, Extraño Weys segueix sent una celebració de la creativitat lliure, del hip-hop fet sense filtres i amb esperit irreverent. Els rius s’assequen, les abelles palmen, però aquests pàjarus -per sort- encara canten.