Connect with us

Novetats discogràfiques

BCore reedita dos clàssics del Hardcore dels ’80: Youth Youth Youth i Law and Order

Publicat fa

el

Youth Youth Youth “Sin” LP
A BCore estan molt contents de reeditar aquest clàssic del Hardcore canadenc dels ’80. Una de les bandes pioneres juntament amb DOA, SNFU, Dayglo Abortions, etc. Editat originalment el 1983 i remasteritzat des de les cintes originals. Inclou 9 Bonus Tracks dels seus demos del 82/83 + el darrer tema per a una recopilació.

Youth Youth Youth van ser la banda seminal del hardcore de Toronto. La mare dels ous. Els culpables que “Toronto la buena” fos als vuitanta el refugi del punk rock més radical. I no obstant això, són també el grup més injustament ignot de l’escena canadenca, només reverenciat pels més refinats connoisseurs dels sons ràpids, aspres i intensos.

La seva breu història és la següent: Rob Mallion, guitarrista i l’ànima del projecte, recluta una primera alineació de YYY a finals de 1980 (Rob Demers, Gerry Sewell i Pil Product), i amb ella malgrava alguns temes i ofereix un parell de bolos precaris. Al cap de poc, Brian McCullough i Paul Bishop, que havien compartit escenari amb el grup de Mallion en una d’aquestes primeres actuacions, substitueixen el bateria i el baixista. Posa la cirereta a la nova formació Brian Taylor, que accepta cantar les cançons de Rob després de fer-se amics a la parada de l’autobús. Així de fàcil. La seva primera referència és una maqueta en casset amb nou cançons que veuen la llum el juny del 82, quatre de les quals s’inclouran al recopilatori T.O.H.C. ’83. Aleshores ja són un grup respectat que toca en locals de tot Canadà i fins i tot d’Anglaterra, teloneja les bandes de DC que visiten la ciutat de la torre i munta els seus propis concerts. Amb el recaptat, a l’agost del 83 entren a l’estudi Comfort Sound amb l’enginyer Blair Packham, on registren SIN, l’EP de 12” que acabarà publicat per Fringe Records, el segell de D.O.A. i Dead Kennedys al Canadà. BYO Something to Believe In, la banda de Rob Mallion es va dissoldre de manera tan espontània com s’havia formant, deixant enrere un grapat de cançons superlatives i defensant l’escena des d’altres trinxeres.

Per fer justícia a aquesta banda precursora de l’escena de Toronto, BCore recopila aquí les 7 cançons originals de SIN (cara A) + 9 dels seus demos gravades a Accusonic entre juny del 82 i març del 83 + la seva última versió de “Domination”, gravada al novembre del 83 (cara B).

Edició limitada de 500 còpies (200 en turquesa transparent) PRE-ORDER

Law and Order “Anything but the critic’s choice” LP
BCore reedita una de les bandes pioneres del so Punk/HC de Washinton DC juntament amb Teen Idles. Editat originalment el 1981 i remasteritzat des de les cintes originals. Inclou els 12 temes del seu Single i 13 temes inèdits descartats i del les seves demos.

Entre el 1980 i l’estiu del 81 el hardcore primitiu va recórrer, seguint els ràpids i sorollosos passos dels Teen Idles, la poca distància que separa Washington D.C. de Baltimore. El tret va ser la reunió de dos punks locals, el bateria Beat Digger i el guitarrista William Dagher, també integrants dels Bollocks, amb els companys de classe David Clark (baix) i Mike Finnegan (germà de Sean Finnegan, bateria de Void). Així, Law and Order van compartir aviat escenari amb la primera fornada hardcore de la ciutat veïna al costat de (ull) Bad Brains, Minor Threat, S.O.A., Xarxa C, Youth Brigade i Iron Cross.

Alguns dels seus temes s’havien d’incloure a Flex Your Head, el mític recopilatori de Dischord, però un problema tècnic els va deixar finalment fora. Lluny de desanimar-se, van inaugurar Fetal Records amb aquest EP de 7 polzades amb 12 cançons (!) enfundades en el dibuix a retolador d’un policia (del mateix Finnegan), fotocopiat en diferents papers. Suficient perquè Flipside Magazine situés L&O entre les millors bandes del moment al costat de (ull) Dead Kennedys, Descendents i Black Flag. Encara que potser la fita més gran en la seva fugaç carrera va ser tocar el 4 d’abril de 1981 al Wilson Center, al concert organitzat per HR de Bad Brains per presentar el single de S.O.A. Com sigui, la cosa és que al cap de poc van desaparèixer per combustió espontània, quedant als llimbs dels grups de culte.

En un exercici d’espeleologia hardcoreta, remasteritzem aquesta gemma oculta a partir de les cintes originals + 13 temes inèdits. 25 trallades de fúria adolescent a velocitat de vertigen. Atenció: si pestanyes te’ls perds.

Edició limitada de 500 còpies (200 en taronja transparent) PRE-ORDER

Columna Durruti

El doble disc ‘Durruti, t’estimo’ arriba a botigues i plataformes aquest divendres

Published

on

By

Aquest divendres 17 de juliol es publica el nou doble àlbum “Durruti, t’estimo”, un original i ambiciós projecte que posa música a la vida i el pensament del combatent anarquista Buenaventura Durruti. El llançament del disc coincideix amb el 90è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil, un moment clau a la seva vida.

El músic Guillem Caballero i l’escriptor Tuli Márquez, de la mà de La Companyia Les Solidàries, signen el retrat d’un personatge clau en la lluita obrera de fa un segle, esdevingut un mite alhora barceloní i universal.

Avui dijous 16 a les 19h tindrà lloc l’acte de benvinguda a Ultra-local Records, amb l’escolta del disc i la presència dels músics.

Ja s’ha anunciat la data de la presentació oficial del disc a Barcelona. Serà el proper 14 d’octubre a la Sala Apolo, i les entrades ja estan a la venda.

D’un “Jesucrist Superstar” amb vocació punk mutat en el “Tommy” de The Who, amb el record dels Surfing Sirles a la solapa. De l’ “A las Barricadas” als Beach Boys surf simfònics, del pop de cambra de Sufjan Stevens als nous Black Country, New Road o les melodies operístiques de Kurt Weill. Una paleta de colors de totes les èpoques que torna Durruti a la vida, i ressitua els comptes pendents de l’anarquisme.

La Companyia Les Solidàries conforma un supergrup local de luxe, amb membres d’Els Surfing SirlesLes TestarudesSTAChaqueta de Chándal o Les CruetGuillem Caballero (teclats i veus), Joan Colomo (guitarra i veus), Júlia Soler (trombó i veus), Xavi Garcia (baix i veus), Irene Molenz (guitarra i veus), Pablo Volt ‘Pope’ (trompeta i veus) i y Pau Albà (bateria i veus), a més de Jordi Castells als visuals.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.