Ja a la seva primera edició aquest llibre va desafiar totes les ortodòxies consolidades de la historiografia sobre la Guerra Civil i la Revolució espanyola. Aquesta edició, revisada i ampliada amb innombrables documents inèdits, és gairebé una nova obra, que impugna les mitologies republicana i estalinista, però també el santoral i els mites del “patriotisme cenetista”.

Miquel Amorós desenterra una memòria ocultada i tergiversada que permet analitzar des d’una òptica diferent el dilema “guerra o revolució”. Mitjançant la història de Jaume Balius, La revolució traïda narra els secrets de tota una època. Arrancant del catalanisme independentista de Macià i Estat Català en què va començar a militar —i del que en queden reflectits els aspectes més foscos i puerils—, el procés de radicalització llibertària de Balius permet conèixer el millor d’una generació de l’anarquisme revolucionari.

“La Revolución Traicionada” trenca amb els llocs comuns sobre la Guerra Civil i reivindica uns protagonistes la memòria incòmoda dels quals és més fructífera que totes les versions fossilitzades de la història oficial. Una obra que canvia radicalment la mirada sobre una època.

«Els anarquistes no podem fer el joc dels que pretenen que la nostra guerra és tan sols una guerra d?independència amb unes aspiracions tan sols democràtiques. I a aquestes pretensions contestarem nosaltres, Els Amics de Durruti, que la nostra guerra és una guerra social […] la classe treballadora està lluitant per l’esclafament dels seus enemics seculars, que són els latifundistes, l’església, els militars, el capital financer, els agiotistes, i lluita també per la desaparició dels petits burses a les sorpreses a les ressorts. privilegiats. I a aquests enemics del proletariat s’hi ha d’afegir el capital internacional que, en aquesta hora greu, dóna suport incondicional al feixisme espanyol.» —Jaime Balius

Virus Editorial

Miquel Amorós (València, 1949). Activista llibertari, traductor, historiador i analista social no acadèmic, va formar part de l’equip redactor de la revista Encyclopédie des Nuisances entre 1984 i 1992. És autor d’una obra prolífica, en què destaquen Les armes de la crítica (Muturreko Burutazioak, 2004), 2007) o Els àcrates a la Universitat Central, 1967-69 (La Llanterna Sorda, 2014). Pioner dels corrents antidesenvolupistes, ha pronunciat nombroses xerrades i conferències en espais militants, que, juntament amb els seus articles, han estat compilades per diferents editorials. Amb Virus ha publicat Post Babilònia. La condició metropolitana contra el dret al territori (2023), Durruti al laberint (2014) i la trilogia que recull la memòria de l’anarquisme dissident: La revolució traïda, que presentem revisada i ampliada, José Pellicer, l’anarquista íntegre i Maroto, l’heroi. Una biografia de l’anarquisme andalús.