la puebla és un projecte que només passa de tant en tant. Una feliç excepció, una coincidència màgica. la puebla és el que succeeix quan Amaia Miranda i Nacho Mur decideixen trobar-se per improvisar i fer música instrumental plegats. Els uneix la mateixa fascinació per la música i el so, i dues guitarres que, tot i venir de llocs molt diferents, descobreixen que comparteixen un mateix univers.

Tot va començar el gener del 2025 a La Puebla de Valdavia (Palència). Els dos músics es van reunir en una casa amb una premissa: no portar cap cançó composta prèviament, moguts per la curiositat de descobrir allò que només sorgeix de la trobada. En dos dies van generar quatre hores de música enregistrada en brut. A partir d’aquí, van seleccionar els fragments que els van semblar més emocionants i hi van treballar per donar-los forma abans de tornar-los a enregistrar en una peça d’àudio i vídeo en directe, aquesta vegada en una cabana de Conca, el maig del 2025.

Fruit de tot plegat, Amaia i Nacho han concebut un disc, con dos nombres, que té ben poc de convencional. Marcat pel so de les guitarres elèctriques de Nacho i la guitarra de cordes de niló d’Amaia, és un àlbum que conserva el record de com s’ha gestat i que posa en valor no només el resultat final, sinó també el procés. La cara A recull el disc enregistrat en directe que forma part de la peça audiovisual, amb la particularitat d’haver estat masteritzat en una platina de casset. La cara B inclou les maquetes de l’últim assaig abans de la gravació, que conserven la intimitat d’allò que no es va enregistrar amb la intenció de compartir-ho.

Les cinc (o deu) cançons de con dos nombres ens conviden a fer un doble viatge, un camí d’anada i tornada. Amb sons i energies lleugerament diferents, ens evoquen indrets que canvien a cada escolta i ens transporten a escenaris als quals el llenguatge no arriba, on qui escolta és lliure de viatjar allà on vulgui o allà on les seves emocions, en combinació amb la música, decideixin portar-lo.

Els títols de les cançons formen un petit poema, un espai on es desplega la capacitat cinematogràfica de la seva música. Així ho mostra la peça audiovisual que acompanya el disc, dirigida per Serafina Ventura i Fèlix Armengol. La peça és el testimoni de la gravació: les imatges mostren el moment exacte en què s’estava enregistrant la música, combinat amb fragments més narratius en què el bosc esdevé un espai obert a la imaginació.

la puebla és una cosa que ha succeït en un moment determinat. I que, de moment, continuarà succeint en els cinc concerts que el duet ja té programats, coproduïts amb el Festival Real 360°. Quatre de les dates tindran lloc en estudis de gravació (Madrid, Urduliz, Donosti i Banyoles) i la cinquena serà a la Fabra i Coats (Barcelona). En aquests concerts, el públic viurà una experiència molt íntima, escoltant la música a través d’auriculars. Hi podrà gaudir de les peces del disc i de música nova composta per a l’ocasió.

Després, qui sap, potser es tornaran a trobar. Però això serà en un altre moment concret, tan efímer com el que ha quedat capturat en aquest disc. I és precisament aquí on rau la màgia i l’excepcionalitat de la puebla.