Bolos

Ètica i estètica del rock independent: Shellac giraran al juny de 2021

Publicat fa

4 anys concretament

27/04/2021

Per

Arni

Disc-gira. Disc-gira. Disc-gira… Els mecanismes de la indústria musical han creat el miratge que aquests dos conceptes van lligats, com si l’un fos l’extensió de l’altre. Però aquesta fórmula no funciona en el cas de Shellac. Parafrasejant Bartleby, ells preferirien no fer-ho (així). Han editat la música que han cregut convenient (la seva última referència, un recull de les Peel Sessions que van gravar en 1994 i 2004) i de la forma que els ha vingut de gust (ja sigui un directe exclusiu per al mercat japonès, o un àlbum instrumental distribuït entre els seus amics). De la mateixa manera, donen concerts i es tiren a la carretera només quan els ho demana el cos, atenent a un únic compromís: posar cara i nom als seus lleials fans, cridar amb ells. Donar-los veu, en definitiva.

Les seves maneres poden semblar excèntriques, però només si les contemplem des d’un vidre intoxicat pel lucre a qualsevol preu. Steve Albini (guitarra, veu), Bob Weston (baix) i Todd Trainer (bateria) van formar Shellac a principis dels noranta, quan la vampirització de l’indie per part de les grans discogràfiques havia arribat al col·lapse, i des de llavors s’han dedicat a predicar amb l’exemple tot allò que hauria de ser natural en una banda de rock independent. Una guia ètica i estètica forjada en l’underground que el trio va conèixer als vuitanta, convertida en composicions afilades a partir d’un os melòdic post-hardcore. Per això, els que els han vist en alguna ocasió saben que els seus concerts són una forma de resetejar el comptador i recordar què és l’essencial en la música en directe: tres persones en un escenari, l’espai que hi ha entre el soroll que generen els seus instruments i la respiració expectant del públic.

Al juny, immediatament després de la seva catorzena actuació al Primavera Sound Barcelona, festival al que han trobat una segona casa amb vistes a la Mediterrània, Shellac d’Amèrica del Nord (com els agrada presentar-se en societat) realitzaran una gira per la peninsula, que començarà a Barcelona (6 de juny, La Nau) i seguirà per Zaragoza (7 de juny, Las Armas), Donostia (8 de juny, Dabadaba) i Oviedo (9 de juny , La Salvaje), culminant la ruta a Porto, on tocaran al ENS Primavera Sound Porto 2021.

Aquestes cites són una ocasió excepcional per trobar a Shellac en la distància curta que és la seva raó de ser. En totes les dates, el grup estarà acompanyat pel trio francès Decibelles, els qui obriran la nit fent petar l’energia sònica del seu últim LP, Rock Français, gravat per Albini i masteritzat per Weston.

6 juny 2021 BARCELONA (LA NAU)
7 juny 2021 ZARAGOZA (LAS ARMAS)
8 juny 2021 DONOSTIA (DABADABA)
9 juny 2021 OVIEDO (LA SALVAJE)

Entrades per Barcelona ja a la venda al preu de 18€.

Temes relacionats:posthardcore primaverasound shellac

Bolos

EL MATO A UN POLICÍA MOTORIZADO tanquen la gira mundial de “Súper Terror” amb dates a Europa, passant per Madrid i Barcelona

Published

4 hores ago

19/05/2025

Arni

Els platencs El Mató a un Policía Motorizado tornen a Europa a finals d’aquest any per coronar la vida i trajectòria del seu àlbum més recent, “Super Terror”, el disc que ha convertit els argentins en un dels grups de moment a nivell global. igual dels tòtems de l’indie rock com dels sons dels 80.

Pel camí fites històriques que no fan més que engrandir la carrera de la banda: telonejant Interpol en la seva gira pel sud dels Estats Units (Paul Banks es va declarar fan del grup), rebentant el Movistar Arena de Buenos Aires davant un enfervorit públic, les 10.000 persones que van assistir al seu concert al Zócalo de Ciudad de México, Vive Latino, Primavera Sound, Lollapalooza, Riu Babel o Tecate Pa’l Nord, sold outs a sales del nostre país com Apol·lo, Razzmatazz, La Riviera o Moon, el Grammy que van rebre com a millor disc de rock per “Unes vacaciones raras” o la conquesta de noves places com Copenhaguen o Milà.

Els seus concerts més recents han comprès una triomfal gira pels Estats Units rematada amb un rotund sold out a Nova York el 18 d’abril passat, a Elsewhere, emblemàtic espai ubicat al cor de Brooklyn. Abans el grup va passar per Dallas, Minneapolis, Chicago, Cleveland i Philadelphia, celebrant també el 20è aniversari de la banda, que compleix dues dècades de discos, directes i cançons que apunten al cor.

Per si no n’hi hagués prou el grup està aquests dies de plena actualitat ja que un dels seus temes emblema, “El Magnetismo”, apareix a “El Eternauta”. La sèrie del moment, adaptació d’una historieta clàssica de ciència ficció argentina creada per Héctor Germán Oesterheld i Francisco Solano López, està protagonitzada per Ricardo Darín i ha rebut una allau de crítiques hiperbòliques des de la seva aparició fa només uns dies.

Tot això antecedeix a una gira que els portarà de nou a Europa per tancar capítol, i en què gaudirem de les dues dates més multitudinàries de El Mató a un Policía Motorizado fins avui al nostre país: el Sant Jordi Club de Barcelona i el Movistar Arena de Madrid vibraran amb hits com “El Tresor” o “Diamante Roto” els dies 22 i 26 respectivament . També passaran en aquesta curta gira europea per la sala Heimathafen Neukölln de Berlín el 23 de novembre i el parisenc Cafè de la Danse el 24.