No està sent molt habitual llançar discos en plena pandèmia i mentre el cessament d’activitat en el món de la cultura està a l’ordre del dia. Edicions especials, singles, videoclips i fins i tot llibres, és el més freqüent que les bandes inquietes han llançat des que el món es va col·lapsar al març de l’any 2020.

Els asturians Escuela de Odio es van negar a guardar en un calaix el màster del seu vuitè disc en la seva discografia, al marge de singles, recopilatoris i directes, i és per això que el passat divendres 26 de març es va llançar a les plataformes digitals, botigues i distribuïdores especialitzades aquesta nova referència en format CD, més endavant estarà en format LP, de la mà del veterà segell Potencial Hardcore. Segell amb el que ja havien treballat anteriorment i amb el qual tornen a unir forces per afrontar aquesta nova etapa.

Aquesta és la màgia del hardcore, la seva immediatesa i el seu viure al marge de les pautes que marca la, teòricament, lògica de la indústria musical. Fer les coses a la seva manera i segons la seva urgència, i en aquesta ocasió llançar aquest nou artefacte era prioritat fer-ho des de ja, tot i no poder presentar-lo en viu com seria el normal.

“…Y Nada Más Que La Verdad” és un disc compost per 12 temes, en la línia habitual de la veterana banda asturiana, però amb un ingredient, diguem d’aquests invisibles, però que es nota que hi és, perquè malbarata actitud a cada segon… i el seu missatge de «pasan los años y resistimos» és clar i més una realitat per a una banda formada el 1993 i que a dia d’avui és tot un referent en el hardcore estatal.

Un referent que a més en ple 2021 llança aquest, possiblement el seu disc més hardcore de tota la seva discografia. Un disc que apunta a ser el que albergarà a molts dels pròxims himnes de Escuela de Odio. Si no, temps a el temps.