Novetats discogràfiques
Will Spector y Los Fatus passen de la veritat en el seu nou single “Miénteme otra vez”
I si en realitat Neo a Matrix fos el dolent? I si la veritat sense cap filtre estigués sobrevalorada? No viurem tots una mica més feliços en la ignorància? Mentre altres col·lectius socials, com els amants del mindfullness o els bonistes, advoquen per tòpics bíblics com que la veritat et farà lliure, Will Spector y Los Fatus ho tenen clar i aposten per contra: que la ignorància és una benedicció. “Miénteme otra vez”, que es presenta com el tercer single del seu nou àlbum “La Llama”, és una altra d’aquelles declaracions d’intencions que forcen els límits del que és políticament correcte a què tan acostumats ens té la banda oscense-barcelonesa.
Seguint la línia de “Fondo de la muerte”, un antihimne amb què celebren el fracàs, accepten la misèria existencial i abracen la tragèdia, i “Sueño”, on ens convida a un món de gairebé existència, el seu nou single aplaudeix les bondats de l’autoengany, que de vegades és necessari per tirar endavant un dia més. El seu videoclip, dirigit per Miki Velilla, és un exemple perfecte de com afrontar amb alegria i ballets la simulació i l’autoengany necessaris per seguir aguantant la tirada.
En l’estrictament musical, “Miénteme otra vez” és un tall poderós i electritzant on la psicodèlia de Brian Jonestown Massacre, l’espacialitat de Spiritualized, la xuleria de Happy Mondays i l’electrònica orgànica de Caribou es fan una capbussada en un mar de shoegaze i de ritmes ballables. Amb un accent brit que uneix el so Madchester de The Stone Roses al més dance-rock de Primal Scream, la nova peça del quintet segueix perfilant el caràcter que tindrà el que serà el tercer àlbum.
“La Llama” veurà la llum passat l’estiu en una coedició dels segells barcelonins Magic Mountain i Magic in the Air, i promet bones dosis d’autoescarni, escapisme i optimisme càustic, així com el seu còctel estilístic habitual, que conté traces de psicodèlia, pop estratosfèric , synth-rock, garatge o dance orgànic, entre altres elements àcids.
Aprofitant el llançament del single, la banda anuncia la incorporació d’Antia García (sintetitzadors) a la formació, unint-se a Guillermo Bruno (veu, guitarra), Carlos Aquilué (guitarra), Eric Grífol (baix) i Miguel Atarés (bateria, percussió).
Foto de Quique Roma
Bolos
LAS ROBERTAS troben llum al present en el seu nou àlbum “All we need is now”
Durant els darrers mesos hem compartit alguns avenços com “Everything I wanted to be” i la pròpia “All we need is now”, però ara el disc ja està complet. Deu cançons que es mouen entre el britpop, la psicodèlia i el shoegaze, i que troben LAS ROBERTAS en un moment especialment honest i lluminós.
Hi ha alguna cosa que ens agrada especialment aquest àlbum. Mentre tot sembla empènyer-nos cap al següent, “All we need is now” proposa tot el contrari: quedar-se un moment on som; escoltar amb calma, perquè el present és lúnic lloc on alguna cosa pot canviar.
Amb un so que connecta la psicodèlia dels 60 amb les atmosferes del shoegaze, el Britpop i el rock alternatiu dels 90—en la línia de The Brian Jonestown Massacre, Lush o Slowdive—la banda captura la bellesa de créixer al costat d’una altra persona, on el pas del temps dóna forma a un amor que evoluciona.
I, com tot bon disc, “All we need is now” aviat deixarà de viure sol als altaveus. En els propers mesos, LAS ROBERTAS ho presentaran en directe per França i Espanya.

| LAS ROBERTAS All we need is now1. Everything I wanted to be 2. Like a Flower 3. All we need is now 4. Shifting to happiness 5. It’s alright (open your eyes) 6. Running free 7. Chained sadness 8. Garden 9. Live and let live |

-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
