Connect with us

Novetats discogràfiques

Will Spector y Los Fatus passen de la veritat en el seu nou single “Miénteme otra vez”

Publicat fa

el

I si en realitat Neo a Matrix fos el dolent? I si la veritat sense cap filtre estigués sobrevalorada? No viurem tots una mica més feliços en la ignorància? Mentre altres col·lectius socials, com els amants del mindfullness o els bonistes, advoquen per tòpics bíblics com que la veritat et farà lliure, Will Spector y Los Fatus ho tenen clar i aposten per contra: que la ignorància és una benedicció. “Miénteme otra vez”, que es presenta com el tercer single del seu nou àlbum “La Llama”, és una altra d’aquelles declaracions d’intencions que forcen els límits del que és políticament correcte a què tan acostumats ens té la banda oscense-barcelonesa.

Seguint la línia de “Fondo de la muerte”, un antihimne amb què celebren el fracàs, accepten la misèria existencial i abracen la tragèdia, i “Sueño”, on ens convida a un món de gairebé existència, el seu nou single aplaudeix les bondats de l’autoengany, que de vegades és necessari per tirar endavant un dia més. El seu videoclip, dirigit per Miki Velilla, és un exemple perfecte de com afrontar amb alegria i ballets la simulació i l’autoengany necessaris per seguir aguantant la tirada.

En l’estrictament musical, “Miénteme otra vez” és un tall poderós i electritzant on la psicodèlia de Brian Jonestown Massacre, l’espacialitat de Spiritualized, la xuleria de Happy Mondays i l’electrònica orgànica de Caribou es fan una capbussada en un mar de shoegaze i de ritmes ballables. Amb un accent brit que uneix el so Madchester de The Stone Roses al més dance-rock de Primal Scream, la nova peça del quintet segueix perfilant el caràcter que tindrà el que serà el tercer àlbum.

“La Llama” veurà la llum passat l’estiu en una coedició dels segells barcelonins Magic Mountain i Magic in the Air, i promet bones dosis d’autoescarni, escapisme i optimisme càustic, així com el seu còctel estilístic habitual, que conté traces de psicodèlia, pop estratosfèric , synth-rock, garatge o dance orgànic, entre altres elements àcids.

Aprofitant el llançament del single, la banda anuncia la incorporació d’Antia García (sintetitzadors) a la formació, unint-se a Guillermo Bruno (veu, guitarra), Carlos Aquilué (guitarra), Eric Grífol (baix) i Miguel Atarés (bateria, percussió).

Foto de Quique Roma

Novetats discogràfiques

DAN PERALBO I EL COMBOI publica el seu segon disc “Quin goig”

Published

on

By

Des de la presentació del disc a l’Apolo fins a diferents de festivals o fent vibrar a les millors Festes Majors de Catalunya, l’any passat els de Torelló van recorrer els principals escenaris de Catalunya reivindicant-se, clara i desacomplexadament, com una banda de rock. Tant si és per saltar entre el públic a mitja cançó o fer pujar a tocar les guitarres a un espontani: autèntics, frescos i sense filtres a cada decisió. El rock és la seva identitat.

Va ser al novembre de 2025 quan Dan Peralbo i El Comboi van baixar dels escenaris  per endinsar-se a l’estudi de Montgrí (Cala Vento), on van enregistrar el que divendres passat va sortir a la llum com el seu segon disc: Quin goig

El disc el conformen 11 cançons que proposen un viatge per l’univers de la banda. Entre guitarres i melodies que s’enganxen, la genuinitat característica dels de Torelló travessa l’auricular per arribar a cada part del cos i de l’anima de qui l’escolta. 

Quin goig anirà acompanyat d’una gira amb els festivals més destacats del nostre país com el Cruïlla, el Vida, l’Embassa’t… i de les millors festes majors on es podrà veure el més característic del grup: el seu directe. Fresc, genuí i electrificant, veure Dan Peralbo i El Comboi dalt de l’escenari és com banyar-te al mar després d’un hivern llarg, el cos i l’ànima bateguen perquè gaudeixen d’una experiència única dins del panorama musical actual. 

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.