Echo & The Bunnymen giraran durant el mes de setembre per tres ciutats espanyoles: el dia 24 estaran a la valenciana població de Mislata (a la Sala Repvblicca), el 26 a Madrid (La Riviera) i el 29 a Barcelona (Razzmatazz 1).

Corren temps de reconeixement per a Echo & The Bunnymen, posseïdors d’un dels fons de catàleg més majestuosos sorgits a les Illes Britàniques en els temps moderns, com han corroborat l’any passat primer amb la reedició de la seva recopilació de grans èxits “Songs To Learn & Sing” i després amb la seva gira “Celebrating 40 Years Of Magical Songs”. Una celebració amb què continuen el 2023.

No ve malament recordar que sense la fanfarroneria del seu vocalista, Ian McCulloh, segurament no hauria existit després la d’Ian Brown (Stone Roses) i Liam Gallagher (Oasis). McCulloh o, el que és el mateix, el frontman per excel·lència del post-punk (Ian Curtis al marge). I Echo & The Bunnymen o, el que és el mateix, una de les bandes britàniques indiscutibles sorgides als anys 80. Els seus trets distintius -malenconiós, ombrívols, de cel encapotat- poden rastrejar-se en multitud de formacions posteriors, des d’Interpol fins a Oasis, passant per Arcade Fire, The Killers, The Flaming Lips, Travis… Fins i tot a Radiohead. La seva trajectòria es va iniciar el 1978 -al principi anomenant-se només Echo, un duet entre McCulloh i el guitarrista Will Sergeant, fins que va entrar el baixista Les Pattinson- i dura fins al present.

Van tenir el seu moment de dubte entre el 1988 i el 1997, coincidint amb l’excedència temporal de McCulloh, que juntament amb Sergeant va muntar llavors el fugaç projecte Electrafixion i va publicar dos dels tres discos que té en solitari. Semblava que els dies del grup estaven comptats. Però Ian va tornar a agafar el seu micròfon i van recuperar l’empenta amb el digne “Evergreen” (1997), per passar a aclarir tots els dubtes sobre el seu futur amb el superb “What Are You Going To Do With Your Life?” (1999). Des de començament de segle han publicat cinc àlbums més, l’últim d’ells a l’octubre de 2018, titulat “The Stars, The Ocean & The Moon”, contenint tretze cançons seminals del seu cançoner reinterpretades i reimaginades (entre elles, The Killing Moon”, “Nothing Last Forever”, “Rescue”, “The Cutter”, “Bring On Dancing Horses”, “Lips Like Sugar” i “Seven Seas”), més dos temes nous.