“Banderas a media asta” és la primera cançó que comparteix el quartet barceloní Medalla del que serà el proper disc. Un single que arriba tan sols un any i mig després de la publicació de “Arista Rota”, el seu tercer àlbum aclamat per la crítica i amb què han girat —i continuen girant— per tota la geografia espanyola del 2021 al 2023.

Aquesta tardor es publicarà la que serà el quart àlbum de la banda barcelonina, un disc més fosc i introspectiu, com es pot intuir en aquest primer avançament.

Les seves senyes d’identitat segueixen intactes, però el ventall sonor continua ampliant-se en aquesta nova entrega del grup. En paraules de la pròpia banda: “Banderas a media asta” és la primera cançó que vam compondre junts després de gravar ‘Arista Rota’. Va ser la pedra angular sobre la qual vam construir el so que buscàvem per al nou LP. Volíem fer un disc amb una narrativa constant, centrada en sentiments com la solitud, la tristesa o el buit existencial, sense deixar de banda l’èpica.”

El disc ha estat produït novament per Sergio Pérez García (SVPER), productor d’artistes com Mujeres, Joe Crepúsculo, Baiuca, La Bien Querida i que ha treballat també amb Los Punsetes, María Rodés & La Estrella de David o Lucía Tacchetti.

Aixecar el peu de l’accelerador mai no ha estat una opció per a Medalla. Aquesta és l’única regla imperant i la raó de ser d’una banda que només en els primers 4 anys de vida han publicat 3 discos, diversos singles i no han deixat de girar de llarg a llarg de la Península.

En actiu des del 2017, el grup format per Eric Sueiro (veu, guitarra, sintetitzadors), Marc López (bateria, percussions, cors), Joan Morera (guitarra, cors, sintetitzadors) i Josep Peris (baix, trompeta) esgrimeix amb soltesa una proposta que beu de sons propers al rock progressiu, el heavy metall, la psicodèlia, el pop i el post-punk.

Una màquina perfectament engranada on la crítica i el neguit s’abracen en un univers ple de referències a l’edat mitjana. Una muralla de distorsió on la melodia i l’èpica emergeixen per empènyer-te a cantar a ple pulmó els seus himnes de puny alçat, com demostren a Leviatán, Velázquez o Guardián.

Frases lapidàries, gravades a foc i escrites amb verí. Una mirada crítica contra l’opressor que no fa concessions, ni s’espera que les faci, i que no per això anul·la la possibilitat de trobar llum a la distòpia a què ens enfrontem cada dia. O almenys intentar-ho.

Els seus incendiaris directes i els seus 3 àlbums donen fe del seu bon fer a l’art de la contundència. «Emblema y Poder» (2017, Primavera Labels), «Medalla» (2019, Primavera Labels) i «Arista Rota» (2021, Limbo Starr – Cinquè Millor Àlbum Nacional de 2021 per a Mondo Sonoro) són només una petita mostra del que pot arribar a fer la bèstia de 4 caps que és Medalla.

A la tardor de 2023 arribarà la quarta entrega, un disc que suposarà un pas endavant per a la banda en diversos aspectes. El primer és que serà el seu primer disc autoeditat —sota l’àlies de Estudio Mazmorra, segell discogràfic DIY fundat per Eric Sueiro— i el segon, que serà el seu primer àlbum conceptual.

Un nou disc més introspectiu i fosc, que emergeix entre les ombres per ser, una vegada més, una invitació per unir-se a la causa de l’estendard del ratpenat: la causa del rock.