Connect with us

Bolos

Tricky presentarà el seu nou disc “ununiform” a Barcelona

Publicat fa

el

Tricky ens visitarà al març per presentar les cançons del seu nou disc, “ununiform”, el tretzè LP de la seva carrera, publicat al setembre del 2017. També berlinès en la seva gestació, igual que el seu anterior treball, “Skilled Mechanics” (2016) , llevat de quatre talls creats a Moscou, és potser, el seu més evident viatge discogràfic dins de la felicitat i el relaxament que té actualment a la capital alemanya.

Tricky és algú que accepta el seu llegat i que està en pau amb el trip-hop. Tot i així, fins i tot en els seus opaques i críptiques lletres es palpa el seu sentit de l’aventura, aquest hipnotisme musical que no (li) abandona. Les seves dues actuacions tindran lloc a Madrid el 3 de març (en Cool Stage) i el 4 a Barcelona (Bikini). La venda d’entrades per als dos concerts s’ha posat en marxa el divendres 22 de desembre.

El britànic va saltar a la palestra a principis dels 90, quan Bristol era aquell formiguer. Tricky (àlies artístic del músic britànic Adrian Thaws) formava part llavors de The Wild Bunch, troupe rapera de la metamorfosi va sortir Massive Attack. Quan aquests van treure el seu cèlebre “Blue Lines” el 1991, un dels àlbums que va marcar la dècada, els rapejats crucials que va ficar Tricky van fer arquejar celles. Poc després va aparèixer el seu primer single, “Aftermath”, i es va fer més evident que hi havia un estel trencant la closca. El que finalment va poder aconseguir amb el seu debut llarg, “Maxinquaye” (1995), i també amb els dos següents, “Nearly Gold” i “Pre-Millennium Tension”, ambdós del 1996. Una tripleta de visió i imaginació, el so semblava no tenir precedents i predeia un nou futur. En realitat, sí que hi havia un precedent clar, que era la porta oberta per Massive Attack, però a mans de Tricky això no va conduir, com va passar amb molts que es van pujar a aquest carro, cap a territoris confortables. Tampoc va derivar en fons musical de reunions socials. Les cançons de Tricky es movien per llocs fantasmagòrics on als gèneres se’ls donava la volta, entre sensacions amenaçadors. Establert entre els noms que marcaven l’actualitat, fins 2003 va seguir publicant amb assiduïtat, amb “Juxtapose” (1999) com a obra més destacada, però rebaixant l’exigència. Desaparegut durant un lustre per agafar aire, va tornar el 2008 amb el autobiogràfic “Knowle West Boy”, fort però accessible, en el qual recuperava el pols de la seva trilogia inicial. Des de llavors i fins al 2015, tres àlbums més en la mateixa línia. L’últim d’aquesta trilogia, “Adrian Thaws”, amb una notòria diversificació d’influències i sense zones de seguretat. Aquest risc continua sent la seva meta. Un nou exemple d’això va ser “Skilled Mechanics”, de gener de 2016, on la seva veu es va posar al capdavant del projecte amb un protagonisme com feia temps no se’l veia. Gestat a Berlín (on resideix des de fa tres anys), l’àlbum compta amb diverses col·laboracions, sent les més notòries la de DJ Milo -un dels seus escuders primordials i

la primera persona amb qui Tricky va gravar; un viatge als temps de The Wild Bunch-, que participa en cinc dels tretze talls, aportant-los aire de hip hop de vella escola, però res caduc sinó molt modern, i amb Luke Harris, la seva bateria a les últimes gires. Abraçar el canvi, seguir movent-se i mutant, és el que manté a Tricky vital com a artista. Amb “ununiform” torna a inventar-se una nova empremta.

3 de març – MADRID – Cool Stage – Entrades a la venda a partir del divendres 22 de desembre en https://www.ticketea.com/entradas-concierto-tricky-tour-2018-madrid/

4 de març – BARCELONA – Bikini -Entrades a la venda a partir del divendres 22 de desembre en https://www.ticketea.com/entradas-concierto-tricky-tour-2018-barcelona/

Bolos

Joan Colomo estarà aquest mes de desembre presentant el seu nou àlbum “Disc Trist” a diverses ciutats de Catalunya, Euskadi i Valencia

Published

on

By

“Disc Trist” és el setè àlbum en solitari del músic català Joan Colomo, la carrera del qual abasta ja dues dècades. Després de diversos anys integrant bandes de renom com The Unfinished Sympathy, Zeidun o el supergrup La Celula Durmiente, des de 2009 publica un material en solitari que resulta sempre tan sorprenent com reconeixible. El seu estil fresc, eclèctic i juganer és una de les peces clau del puzle que dóna forma al panorama de la música independent made in Catalunya.

Insistim: Joan Colomo és un crac. No content amb haver injectat una revitalitzant dosi de frescor a The Unfinished Sympathy, ni amb capitanejar Celula Durmiente, el grup més lliurepensant i lliuretocant de l’estat, a més de seguir assajant amb els clàssics i influents Zeidun, Colomo s’ha tret de la màniga un disc que representa una de les sorpreses més interessants i refrescants de la temporada. Amb la seva coneguda bicefàlia cultural, entre les seves arrels navarreses i el seu arrelament als turons del Montnegre, Colomo fa unes revolucionàries voltes de rosca a la cançó castellana ia la cançó catalana; amb una lírica inèdita en ell fins ara, se’ns descobreix com un mestre de la cançó de protesta, amb el nihilisme polític com a capçalera i l’amor per les relacions humanes com a alternativa a la mundana brutícia, Colomo confronta una agressivitat brutal de continguts amb una commovedora candidesa formal. L’eclecticisme musical que sempre l’ha caracteritzat també és aquí present, encara que allunyat dels cànons del rock per aprofundir en instruments acústics, arranjaments orquestrals, de vegades circense-cabareters i sempre combinats amb un bon gust i una musicalitat pròpies d’un mestre de les melodies, les harmonies i els arranjaments.


Divendres 17 desembre – 66 Butaques, La Cate, Figueres (Girona)  
Dimarts 28 desembre – La Bohemia (solo show), Castelló 
Dimecres 29 de desembre – Casa del Mar, València 

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.