Connect with us

Bolos

La Castanya celebra els 10 anys amb Hot Snakes, The Van Pelt, Fasher i White Magic

Publicat fa

el

La Castanya, discogràfica independent i agència de contractació, ha batejat el sarau pels seus 10 anys com la Castanya X  i  ho celebren amb dues jornades repartides entre Madrid i Barcelona. El cartell de la Castanya X compta amb quatre bandes internacionals de primer ordre pels amants de l’underground, Hot Snakes (San Diego, Sub Pop Records), The Van Pelt (Nova York, la Castanya), Flasher (Washington, DC, Domino Recording Company) i White Magic (Los Angeles, Drag City Records). Des d’aquí, volem aprofitar per felicitar el desè aniversari de La Castanya i per la feina feta durant aquesta dècada de militancia alternativa.

Hot Snakes acaben de tornar després de 14 anys d’aturada amb el millor disc fins a dia d’avui, Jericho Sirens, publicat pel mític segell de Seattle Sub Pop. Els de Sant Diego, liderats a la veu per Rick Fröberg i la increïble guitarra de John Reis -amb membres de grups com Bard Pond, OFF! i Earthless entre les seve files- són segurament un dels millors directes que puguis veure actualment. Amb tres discos imprescindibles publicats a principis dels dos mil, el seu nou àlbum porta al grup al següent nivell redoblant la seva aposta pel post-hardcore i el punk. Jericho Sirens ha aconseguit satisfer les expectatives de crítica i públic dels dos costats de l’Atlàntic.

The Van Pelt aterren per presentar les reedicions dels seus dos discos de culte editats per la Castanya, amb les dues úniques dates previstes a Europa aquest 2018. L’any passat es van celebrar vint anys de la publicació de Sultans of Sentiment, un disc referent de l’underground novaiorquès que va il·luminar els soterranis de la Costa Est i Europa durant els anys noranta. La forma de cantar i escriure de Chris Leo va marcar la personalitat d’unes cançons, que amb el pas del temps han seguit creixent fins al punt de tornar-se atemporals. Amb un nou disc al cap, serà una bona oportunitat per veure als de New Jersey abans que tornin per presentar el nou disc.

Flasher vénen de Washington DC i el formen Emma Baker a la bateria, Taylor Mulitz a la guitarra i Daniel Saperstein al baix. Constant Image és el nom del seu àlbum de debut a Domino Records, un treball entre shoegaze i el punk, a estones afilat com una fulla d’afeitar, a estones com en un núvol. El disc es publica després d’un EP homònim que ja era una radiant declaració d’intencions i que va veure la llum al 2016 a través de Sister Polygon Records, col·lectiu del qual Mulitz forma part al costat dels seus excompanys de Priests i que ha donat a conèixer una nova fornada de grups de la rica escena underground local, com Downtown Boys o Snail Mail.

White Magic és l’artista, cantant i compositora Mira Billotte, tocant acompanyada o en solitari i viatjant amb daf , caixa shruti i un desplegament de cançons a capel·la. Una veritable trobairitz -terme amb el qual es coneixia a les trobadores occitanes medievals- en ple segle XXI. La veu de Billotte evoca a Nico i a Cathernie Ribeiro amb tocs de Grace Slick, el seu so abasta des de la sorollosa psicodèlia fins al tràngol meditatiu, fluint del folk tradicional al experimental, una música d’arrel commovedora i mística. White Magic ha editat els discos a Through the Sun Door, Dat Rosa Mel Apibus i Dark Stars amb el mític segell de Chicago Drag City, casa d’artistes com Joanna Newsom o Ty Segall i ha girat al costat d’artistes com Angel Olsen, Animal Collective, Sonic Youth i Bonnie Prince Billy.

Divendres 16 de novembre — Teatro Barceló, Madrid → Anticipada en Wegow
18.00 — Portes
18.30 — White Magic
19.25 — Flasher
20.20 — The Van Pelt
21.30 — Hot Snakes

Dissabte 17 de novembre — Sala Apolo, Barcelona → Anticipada en Wegow
18.00 — Portes
18.45 — White Magic
19.40 — Flasher
20.35 — The Van Pelt
21.55 — Hot Snakes

00.00 – 03.00 — Afterparty a Sala VOL amb DJ Jettoki i Marc Goodfella

Bolos

Chaqueta de Chándal segueix presentant en directe el disc “Futuro, tú antes molabas”

Published

on

By

Després del seu recent pas pel Primavera Sound de Barcelona, la gira de presentació del nou disc de Chaqueta de Chándal desembarca aquesta setmana al Festival Emergentes de Toro (Zamora), i continuarà el seu camí a l’Altacústic d’Altafulla (16/7), JMEP d’Ulldecona (17/7), Les Santes de Mataró (28/7), el Phe Festival de Puerto de la Cruz (20/8), el Canela Party de Torremolinos (26/8), el RRRec d’Igualada (28/8) iel SintonitZZa de Santa Coloma de Gramanet (02/9), entre altres dates per anunciar.

Formar un grup que sonés a alguna cosa entre el pop, el krautrock y el punk: aquest era el pla que van tramar una nit Guillem Caballero (veu i teclats, ex Surfing Sirles), Natalia Brovedanni (veu i guitarra, ex Santa Rita) i Alfonso Méndez (bateria i cors, ex lo:muêso).

Després del seu explosiu debut amb “Gimnasia menor” (2019), ara contraataquen amb “Futuro, tú antes molabas”, que sota un embolcall més pop i aparentment amable, amaga tota la acidesa, ironia i crítica social marca de la casa, que els ha convertit en un dels grups més carismàtics i imprescindibles de l’escena actual.

FUTURO, TÚ ANTES MOLABAS
Primer de tot, un avís. Tot i que aquest disc té cançons més pop, colors més càlids, melodies més amables… Tot i que el seu embolcall musical és més lluminós, eclèctic i brillant… Aquest disc vol donar mal rotllo. Vol donar mal rotllo, i ho fa. Perquè aquest disc està més preocupat, fins i tot desenganyat. Coses de fer-se gran, sí.

Aquest disc es preocupa per l’individualisme exacerbat d’avui en dia, per la nova dictadura dels sentiments, pel jo com un objecte de consum més, per la hiperventilació a les xarxes socials, per la perillosa addicció a la discòrdia, per l’aniquilació del que és comú enfront del que és divers… A banda d’algun problema ja crònic, com el vodevil polític o la xacra eclesiàstica. Que de la pandèmia en sortiríem més fortes, amb empaties reforçades i amb horts urbans per tota la geografia? Doncs sembla que no. Per començar, a la pandèmia li queden unes quantes piles per gastar encara…

En resum: aquell futur que molava, el de les riqueses redistribuïdes i els monopatins voladors, ja és un simple somni. Pura nostàlgia.

Chaqueta de Chándal estan enfadades, però canalitzen l’enuig a la seva manera: amb sorna, amb la ironia com a salconduit, potser com a protecció. Entre acudit i acudit diuen el que pensen i pensen el que diuen, i aquesta honestedat és d’agrair. No han vingut a salvar el món, ni a agitar consciències més del compte; el seu objectiu continua sent fer ballar, cantar fort i compartir la profunda queixa de la manera més horitzontal possible: rient una mica.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.