Connect with us

Novetats discogràfiques

La Castanya publica “Clase media”, el tercer disc de Negro

Publicat fa

el

La discogràfica La Castanya a publicat el nou disc de Negro AKA Fernando Junquera. Un disc expansiu i elegant amb aproximacions a la música ambient i al postrock des de la guitarra elèctrica.

Segons la nota que hem rebut a la redacció, Chris Brokaw (Come, Codeine) ha escrit sobre Clase media i de com va descobrir la música de Fernando:

Al gener de 2015 vaig tenir ocasió de veure i escoltar per primera vegada a Negro, el projecte en solitari a la guitarra de Fernando Junquera. Va oferir una embriagadora barreja amb la seva expansiva tasca a la guitarra, a mig camí entre el fingerpicking i un brunzit monòton, que òbviament bevia d’aspectes del primitivisme americà i del postrock, però que tenia alguna cosa més. Van passar diverses coses sobre l’escenari que no vaig poder identificar. En tocar, somreia molt i semblava estar passant-ho d’allò més bé. Al club, la il·luminació era escassa però la sensació de celebració era tan palpable com l’opacitat i la cordialitat en l’ambient.

La seva obra s’ha definit com medievalisme post-nuclear, i això es fa més clar i literal que mai en el nou disc de Negro, Clase media. El treball a la guitarra elèctrica de Junquera mai ha tingut un aspecte tan narratiu, fins i tot quan, de vegades, hi ha cançons en què la narrativa es desvia en incursions electròniques. Les composicions compten, alhora, amb una conclusió i un final obert; el so és simultàniament comprimit i compacte i panoràmic.

Les meves cançons favorites són les tres últimes, però és un disc que realment val la pena escoltar d’una tirada. “Valencia cíborg” inclou gravacions de camp molt encertadament; el focus s’aparta de la guitarra i pot agafar altres rumbs. “Benicarló Tuareg” sona valent i sense por; els canvis d’acord apareixen inesperadament a manera de convidats de terres llunyanes. Velocitat de pèrdua, amb una durada total de més de 12 minuts, finalment proporciona espai a Fernando per frenar i estendre. Al llarg de tot el disc, hi ha més confiança en una atmosfera en la qual la súper trituradora es deixa anar i permet que les tenebres s’estenguin i prenguin el timó. Negro ocupa un espai únic en el nou panorama musical, un interstici de poesia guitarrística i deriva ambient que sembla que poca gent està explorant avui en dia, Clase media és un disc en el qual et pots perdre a mesura que suggereix noves direccions.

Clase media és la quarta referència de Negro després de dos LPs –Negro (2007), Formación del espíritu nacional (2013), Heráclito (2016) i l’Split EP compartit amb Esperit!. El disc, gravat a Cal Pau Recordings, produït i barrejat per Santi Garcia conté 8 cançons de guitarra instrumental, freak blues, ambient, noise i fingerpicking. Editat per La Castanya el 15 de juny en LP + MP3, CD i Digital.

Novetats discogràfiques

“Costumbrismo”, nou single de la banda postpunk Viuda

Published

on

By

Gota a gota, cançó a cançó, Viuda continuen el seu camí més enllà de les castanyoles i l’halo de bruixeria que els ha inspirat des que el seu esgotadíssim EP homònim, gravat el desembre del 2020, veiés la llum. Si el març d’aquest any el quartet afinava el rumb amb “Alleraná”, adaptació d’una tonada tradicional, amb aquest nou single semblen sacsejar-se i despullar-se de qualsevol rastre de debutants. A “Costumismo” no hi ha navalles ni satanisme (encara que sí un cementiri), passa per un interludi gairebé dub, i al seu interior té la força d’un hit dels que fa diverses generacions arrasaven en ràdios i televisions.

Com en els seus treballs previs, Viuda s’ho munten pel seu compte: composen, graven, mesclen i masteritzen a l’estudi de l’Elisa, a les muntanyes, “Costumismo” és l’expressió exacta del que floreix de la suma d’aquestes quatre asturianes: sense adulteracions, concessions, ni interferències de cap mena. Per això Viuda és un grup únic, inesperat, propietàries dels seus errors i dels seus encerts.

Concert a concert, sumant quilòmetres i escenaris en els seus dos anys de trajectòria, Viuda han aconseguit una poció molt especial fent fora el seu calder propòsit, entranyes, i enormes dosis de carisma. Potser és per aquesta màgia que més enllà de gèneres i etiquetes conquisten amb la immediatesa d’un sortilegi instantani.

“Costumismo” parla sobre el que t’aporten les coses mundanes, ser feliç amb poc. També fa referència a tenir present la mort, tot recordant el valor de les coses que realment tenen pes per triar en què o qui inverteixes el teu temps. Un parell de grapats de saviesa immortal en forma de cançó pop.

La portada de “Costumismo” és una fotografia analògica de la sèrie que la fotògrafa Irene Palacio va fer per a Viuda l’hivern passat, i el videoclip que l’acompanya, amb l’actuació d’Iván Arroyo, va ser realitzat per Eva Llavona, disseny de crèdits de Sara Rego, i la producció musical de l’Elisa G. Gómez.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.