Connect with us

Novetats discogràfiques

La Castanya publica “Clase media”, el tercer disc de Negro

Publicat fa

el

La discogràfica La Castanya a publicat el nou disc de Negro AKA Fernando Junquera. Un disc expansiu i elegant amb aproximacions a la música ambient i al postrock des de la guitarra elèctrica.

Segons la nota que hem rebut a la redacció, Chris Brokaw (Come, Codeine) ha escrit sobre Clase media i de com va descobrir la música de Fernando:

Al gener de 2015 vaig tenir ocasió de veure i escoltar per primera vegada a Negro, el projecte en solitari a la guitarra de Fernando Junquera. Va oferir una embriagadora barreja amb la seva expansiva tasca a la guitarra, a mig camí entre el fingerpicking i un brunzit monòton, que òbviament bevia d’aspectes del primitivisme americà i del postrock, però que tenia alguna cosa més. Van passar diverses coses sobre l’escenari que no vaig poder identificar. En tocar, somreia molt i semblava estar passant-ho d’allò més bé. Al club, la il·luminació era escassa però la sensació de celebració era tan palpable com l’opacitat i la cordialitat en l’ambient.

La seva obra s’ha definit com medievalisme post-nuclear, i això es fa més clar i literal que mai en el nou disc de Negro, Clase media. El treball a la guitarra elèctrica de Junquera mai ha tingut un aspecte tan narratiu, fins i tot quan, de vegades, hi ha cançons en què la narrativa es desvia en incursions electròniques. Les composicions compten, alhora, amb una conclusió i un final obert; el so és simultàniament comprimit i compacte i panoràmic.

Les meves cançons favorites són les tres últimes, però és un disc que realment val la pena escoltar d’una tirada. “Valencia cíborg” inclou gravacions de camp molt encertadament; el focus s’aparta de la guitarra i pot agafar altres rumbs. “Benicarló Tuareg” sona valent i sense por; els canvis d’acord apareixen inesperadament a manera de convidats de terres llunyanes. Velocitat de pèrdua, amb una durada total de més de 12 minuts, finalment proporciona espai a Fernando per frenar i estendre. Al llarg de tot el disc, hi ha més confiança en una atmosfera en la qual la súper trituradora es deixa anar i permet que les tenebres s’estenguin i prenguin el timó. Negro ocupa un espai únic en el nou panorama musical, un interstici de poesia guitarrística i deriva ambient que sembla que poca gent està explorant avui en dia, Clase media és un disc en el qual et pots perdre a mesura que suggereix noves direccions.

Clase media és la quarta referència de Negro després de dos LPs –Negro (2007), Formación del espíritu nacional (2013), Heráclito (2016) i l’Split EP compartit amb Esperit!. El disc, gravat a Cal Pau Recordings, produït i barrejat per Santi Garcia conté 8 cançons de guitarra instrumental, freak blues, ambient, noise i fingerpicking. Editat per La Castanya el 15 de juny en LP + MP3, CD i Digital.

Novetats discogràfiques

El Ferrari de Cala Vento

Published

on

By

Cala Vento publica el tercer avançament del seu nou disc. Ferrari és una cançó total que uneix els tres pilars de la música: energia, emoció i missatge.

Són molts els punts de trobada entre la cultura automobilística i la cultura musical, atès que els vehicles motoritzats amb rodes han tingut i tenen un gran impacte a la nostra cultura popular. Al nostre imaginari col·lectiu els cotxes, els camions, les motos, adopten un simbolisme concret, una aura que dota d’una identitat singular tot allò relacionat amb ells. És precisament per això que Rosalia s’ha acostat a les motos, que Nina Personn de The Cardigans va pujar a un descapotable o que Los Inhumanos li van dedicar una cançó al Simca 1000.

Cala Vento també ha volgut dedicar un moment al món de l’automòbil, en concret a la marca Ferrari. Amb un simbolisme molt arrelat a la nostra mentalitat col·lectiva que uneix exclusivitat, luxe, èxit, velocitat, etc…, un Ferrari suposa tota una icona de la qual el Joan i l’Aleix han volgut apropiar-se en la seva nova cançó. Hi exploren les dificultats que tenim a l’hora d’enfrontar-nos a les nostres temptacions ia la figura de l’èxit.

Ferrari ha estat produïda per YOUTH (Killing Joke, The Fireman), productor de grups com The Verve, Pink Floyd, The Jesus And Mary Chain, Dido… Amb ell han treballat Ferrari, Equilibri i una altra cançó que encara ha de veure la llum. També va ser la persona darrere de Teletecho i El Acecho, el doble single que va publicar Cala Vento el 2021 al costat d’Amaral.

Al videoclip que l’acompanya, podem veure una representació dels set pecats capitals, segurament, algunes de les temptacions amb què ens creuem més sovint. Ha estat realitzat per la productora L’Upuntvuit amb l’equip següent: Direcció: Manel Serrat / Ajudant de direcció: Norbert Palazón / Producció: Atzar Vilanova / Direcció de fotografia: Martí Palazón / Operador de càmera: Albert Ramírez / Foquista: Bernat Compte / Elèctrics: Cristina Ramón, Jaume Segòvia / Direcció d’art: Sandra Prat / Foto fixa: Gin Torrado / Crèdits: Joan / Cala Vent: Aleix i Joan / Talent: Iñigo Saenz, Abril Martí, Cèlia Corvillo, Daura Mangara, Nansa Macalou, Aleix , Joan, Gin Torrado, Agraïments: Ramon Magriña, Ginesta, Sara Ferran, Montgrí.

Foto principal de @gin_tc

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.